XVI
Á L´ESGLESIA PARROQUIAL DE SAN JAUME,
DE BINISSALEM.
SONET.
Salut, preciosa bòveda qu´estores
Ab vinyes y figueres tes murades;
Entre richs caserius ses batayades
Regolfan tes campanes bullidores.
De viva pedra tens los teus defores,
Marbre negre compòn tes columnades;
Tens per tot ab roig pòrfir cisellades
Y ab blanchs rivets les plateresques vores.
Ton altar de la Verge com s´en puja,
Imatge n´es del de la Seu divina;
De Cartuxa ta forma n´es germana.
¡Página d´Art! La gloria mallorquina,
La má fermant del Temps, qui tot ho enuja,
Te mostrará fins á l´etat llunyana.
Janer de 1869.
XVI
Á LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANTIAGO,
DE BINISALEM.
SONETO.
Salud, preciosa bóveda cuyos macizos muros se levantan en medio de infinitos viñedos é higuerales: el són de tus alegres campanas se difunde por antiguos caseríos, de donde rebosa el bienestar.
Tu exterior es de piedra fría, tus columnas de mármol negro; rojo pórfido, ribeteado de blanco, cincela tus platerescos capiteles y cornisas.
El altar mayor, que representa la Asuncion de la Vírgen, es semejante al de nuestra divina Catedral; tus formas arquitectónicas son por el estilo de las de Cartuja.
¡Página del Arte! La gloria mallorquina, atando las manos del Tiempo, que todo lo destruye, te mostrará incólume áun á las lejanas edades de lo porvenir.
(V. nota 11.)