Sumari, E

EMPHITEOTA.

QVE los Emphiteotes tenints Terres e possessions no pagants al segon señyor aquell tal de sa pria authoritat puxapendra les portes de la casa obligada, es en libre den Sant Pera en la 6. carta en la tercera columna, comensa. Noverint Vniversi. Asso matex es en libre den Rossello en cartes 50. en la primera pagina, comensa encara atorgam.

Lo primer Emphiteota ha la quarta part del luysme es en libre den Rossello, en cartes 61. en la segona pagina, comensa. Sapien tuyt.

Lo Emphiteota posat hage cessat pagar lo censal per la cosa a ell stablerta ya per axo no pert aquella; te empero pagar lo cens. degut: en libre den Sanct Pera en cartes 31. en la tercera columna, comensa, Item si aliquis.

EXECVDOR.

Del privilegi del Execudor consta en libre den Sanct Pera a 26. cartes en la primera columna, comensa. Nos Iacobus, e tanbe sen parla de suspites en la franquesa seguent: en la matexa carta en la segona columna.

Lo Execudor te Iurisdictio de conexer contra los possehidors de les cavalleries per lo que pretenen esser franchs de aquelles, es en dit libre en cartes 89. en lo marge de la tercera, y quarta columna, es vna Sentencia. Spectabilis Arnaldus Vnis.

De Execudor parla lo capitol 17. de Leyde en 96, cartes en dit libre en la segona columna.

Lo Privilegi del Execudor es en libre den Sant Pera en cartes 116. comensa. Nos Iacobus.

En lo matex lloch es vna Sentencia entre lo Vaguer de la Ciutat e Execudor pe cert contrast entre los dits dada, comensa. Noverint Vniversi.

De Execudors parlen les franqueses en dit libre en cartes 118. comensa Petrus Dei gratia.

Lo Execudor pot executar los moneders en certs casos, es en dit libre en cartes 118. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Que los Execudors no sien torbats en llurs officis, es en lo dit libre en la matexa carta proxima dita, comensa. Petrus Dei gratia.

Del Execudor se parla en lo matex lloch del dit libre den Sant Pera en les dues franquesas seguents e en cartes 120. en la primera pagina parla de la sua Iurisdiccio, e no pot esser embargat, comensa. Martinus Dei gratia.

Quant algu sera agraviat de les diffinitions dels comptedors, lo Execudor ab consell dels Iurats puguen tals difinicions corregir, es en libre den Rossello en cartes 300. pagina, comensa. Petrus.

De la Sentencia Provisio o Determinacio del Execudor no sen pot hom appellar, es en libre den Rossello en cartes 330. en la primera pagina, comensa. Nos Iacobus.

Lo Veguer nos pot empatxar dels negosis tocants al Executor es en libre den Rossallo en cartes 330. en la sagona pagina, comensa. Noverint Vniversi.

Lo Execudor te aconexer de les penes dels capitols de les aiudes, es en libre den Rossello en cartes 332. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Asso matex es en la franquesa seguent en dit libre, comensa. Petrus Dei gratia, e en lo matex lloch que lo Execedor no sia impedit.

Los Execudors te aconexer sobre lo moneder per rano de Imposicions e aiudes es en libre den Rossello en cartes 333. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia.

Lo Execudor son conexedors de totes questions deu allants (salto de página) ellants de aiudes e imposicions, es en libre den Rossello en cartes 333. en la segona pagina, comensa. Petrus.

Lo Execudor ha tenir lloch per exercir son offici, es en dit libre en cartes 234. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Lo Execudor pot fer qualsevols crides, es en dit libre den Rossello en cartes 338. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Lo Execudor es Iutge de les persones de les aiudes es en dit libre en cara que los dits personers no sian obligats a la Vniversitat en cartes 335. en la primera pagina, comensa. Martinus.

No pot esser impedit en son offici es en dit libre e carta e pagina comensa. Martinus.

EXTRANYS.

Los Estranys ab llurs coses son Salvos en lo dit Regne sens perIui de franqueses es en libre den Sant Pera en cartes 27, en la quarta columna comensa. Nos Petrus.

Los Estranys son tinguts pagar en les aiudes imposades per deffensio del Regne, es en libre den Rossello en cartes 176. en la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gratia,

en libre den Rossello nou cartes 127.

Les persones estranyes sien tractades axi com los Ciutadinsde Mallorques es puguen alegrar de les franqueses es en libre den Rossello en cartes 285. en la segona pagina, comensa. Nos Petrus.

Asso matex es en la franquesa seguent e mes llarch comensa. Nos Petrus, en cartes 286.

Asso matex es en dit libre en cartes 412. en la sagona pagina, comensa. Nos Martinus.

ECLESIASTICHS.

Si poden comprar en Realench mireu en la dictio bens.

LosEcclessastichs paguen per les possessions que possehexenen Realench com los laychs, es en libre den Sanct Pera en cartes 95, en lo capitol de Leyda 8. en la segona columna.

Que los Ecclesiastichs son tinguts pagat en Ies aiudes imposades per defensio del Regna. es en libre den Rossello en cartes 176. en la primera pagina, comensa. Iacobus.

Los Eccleqastichs no poden advocar ni iudicar en causes llaycas e profanes, es en libre den Sant Pera en cartes 92. comensa. Petrus Dei gratia.

EMPRIVS DE AYGVES.

Quant es questio de Emprius de aygues miren qui te aconexeren libre den sant Pera en cartes 91. en la quarta columna, comensa. Petrus (pone Petaus) Dei gracia.

https://ampriuslagar.es/

EMANCIPATS.

Los Fills contractants de Matrimoni son haguts per mancipats en libre den Sant Pera en cartes 31. vers. Primo Filius familias en la primera columna,

EXELL EXELLAR.

La Provisio del Exell dels participants ab en Ballester e ab en Mascaro, es en libre den Sant Pera cartes 157. comensa. Alfonsus. En la primera pagina.

EVOCACIO DE CAVSES.

Que no sian Evocades causes algunes per lo Magnific del Señor Reymiren en la diccio Regna de Mallorques.

EXCVIMENTS.

De Excuiments parla la franquesa en libre den Sanct Pera en cartes 174. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gracia.

EMPARES.

Que los pagesos poden esser emparats per contractes fets e celebrats dins la Ciutat, es en libre den Rossello en cartes 115. en la primera pagina, comensa la concordia. Sapien Tuyt.
Aximatex poden esser emparats per los censos que fan es en dit lloch en la segona pagina.
Que si dins sis mesos no sera denunciat ala cort algu no haver servada la empara o en la pena imposada esser incorregut que mes nos puxa molestar, es en libre den Abello en cartes 7. Nos Petrus.

EGOS. (egua, egües; yegua, yeguas; de equus)

Les Egos no sien acavallades sino per Rossins, pero es entes sols de les maiors e sufficients e que sien señyadesde foch es en libre den Rossello, en cartes 230. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Executor sie Iuitie dels compradors de drets, y ses farmançesfolio 131 del libre den Abello.

Executor, y consols no poden ser inibits cartes Realls en lib. cubertes de plagami folio 154.

Executor no fassa sequestra per deuta manor de 50. lliures libre de cartes Reals cuberta de plagami folio 31.
Emparats no poden ser Olis qui se aporten al banch ni sos preus libre de corts generals cartes 283.

Execio de 12. infans concedi lo Emparador Carlos Quint en lo extraordinari de 1534. a 18. Abril folio 36.
Esclau moroqualsevol sia. pot ser pres per treura de captivitad vn fill de la terra, pagant a son Amo lo que li costa, y los gastos libre de Ordinacions de folio 159. en capit den grañana.

Masurarquisvulla pot lo seu Ol ab mesura propirlibre den Rossello folio 127.

Execudor y sos privilegis en libre den Rossello fol. 282. &

Execudor Mostassaph, y Consols no poden ser inibits per carte de sa magestat, en libre cubertes de plegami folio 154.
Execucio de 50. liures en avall nos pot fer per sequestra en dit libre folio 31.
Estranys en llurs cosas son salvos en lo Regna de Mallorques sens perjui de franqueses en libre den Sant Pera folio 27. en la quarta columna.

EstranisDomiciliats en lo prasent Regne pasats deu Añysson tinguts per naturals ab determinacio del Gran, y General Concell de 9. Ianer 1621. folio 3.

Donacions enfranquiments esparces, senyor rey, Pere, Johan,

DONACIONS E ENFRANQUlMENTS ESPARCES FETS PER LO SENYOR REY EN P. E PER LO SENYOR REY EN JOHAN A DIVERSES PERSONES EN LOS COMTATS DE ROSSELLO E DE CERDANYA DE QUE LO PATRIMONI DEL SENYOR REY HA PRESA GRAN DIMINUCIO SEGONS QUES SEGUEIX.

Universitats de Clayra.
Primerament lo senyor Rey En Johan ha enfranquits en franch alou los homens de la universitat de Clayra del dret del pasquer dels lurs bestiars de que lo senyor Rey acustumava de haver uns anys ab altres de XX en XXV lliuras.

Diverses universitats de Rossello de Conflent e de Cerdanya.
Item lo dit senyor Rey En P. e encara lo dit senyor Rey En Johan han enfranquides diverses universitats e persones poblades en Rossello e en Conflent e en Cerdanya e encara en altres lochs de Cathalunya del dret de la leuda e passatge que devien pagar de que lo dit patrimoni se es diminuit uns anys anys ab altres entorn …. CCL lliuras.
Johan Fabre.
Item lo senyor Rey En Johan ara regnant ha venut an Johan Fabre burges de Perpinya les postatse drets senyories e dret de prelatura e fadiga de retenir quel senyor Rey havia en la forçade Montbran en Rossello qui es forçamolt notable.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venudaal dit En Johan Fabre la senyoria de la Vall de Sent Marti dels castells de Rossello.
Idem.
Item hi ha venudes les postats e drets senyories e dret de prelatura e de fadiga de retenir quel dit senyor havia en lo castell de Areleu en Conflent.
Johan Fabre.
Item ha venuda lo dit senyor Rey En Johan al dit Johan Fabre la jurediccio civil e criminal drets senyories luismes e forescapis quel dit senyor havia en la saionia (Sajonia más arriba) de Serdanya en terra de Conflent.
Ramon Dabella. (de Abella)
Item lo senyor rey En Johan ha donat a mossen Ramon Dabella tot lo cens dretasenyoria forescapi e tot altre dret quel dit senyor Rey hagues en lostal den Perestortes dins la vila de Perpinya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan a venut a mossen Berenguer Dortafala jurediccio quel senyor Rey havia en la vila e termens de Brulla ensemps ab X solidos de cens quel abat de Sant Ginisfahia cascun any al senyor Rey e ab XV solidos de cens que fahia cascun any En Berenguer dezVivers.
P. de Berga.
Item lo senyor Rey En Johan ha datsan P. de Berga alguns censes menuts forescapis drets e senyories quel dit senyor Rey havia en lalberch quel dit en P. de Berga ha dins Perpinya e en alguns altres alberchs contiguusa aquells.
Berenguer Dortafa.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat a mossen Berenguer Dortafa la jurediccio e recullitadels homens del loch de Vingran qui dabanseren de recullita del castell Dopol lo qual es del senyor Rey e ara hanse a recullir en lo castell de Tautaull lo qual es del dit mossen Berenguer axique en cas de necesitat lo senyor Rey ab sosdiners hauria a fornir lo dit castell Dopol de vitualles e de gents.
Johan Fabre.
Item ha lo dit senyor Rey En Johan venudes an Johan Fabre burges de Perpinya XXXIII lliuras de renda quel dit senyor acustumava de reebre sobrel dret del pasquer del loch de Vinçaen Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla lo feu e les postats del castell de Paracolls en Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo dit senyor Rey en P. dona a mossen Gispert de Tragura castella del castell de Perpenya dues somades de mena de ferre cascun dia les quals a raho de XII diners cascunavallen lany XXXVI lliuras.
Jacme Quinta.
Item lo dit senyor Rey En P. dona an Jacme Quinta scriva del senyor Rey un alberch lo qual era per habitacio del dit senyor en Vilafrancha de Conflent.
Idem.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat al dit Jacme Quinta I.a somada de mena de ferre cascundia qui pot valer cascun any …. XVIII lliuras.
Berenguer Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene a mossen Berenguer Dolms la jurediccio quel senyor Rey havia en los lochs de Pi de Mancet de Toren e de Vuytesa en Conflent.
Idem.
Item vene lo senyor Rey En P. al dit mossen Berenguer Dolms tota la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Caudens dins Conflent e de Crou dins Capçir.
Vescomte Devol.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Devol la jurediccio dels lochs de Ayga Tebesa dels Pujals de Jullols dins Conflent e en una bastida que ha dessus Serdanya.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En Johan dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del castell e vall de Peracollsen Conflent.
Bernat Dolms.
Item lo senyor Rey En P. vene an Bernat Dolms la jurediccio del loch e terme de Vilarach dins Conflent.
Gispert de Tregura.
Item lo senyor Rey En P. dona a mossen Gispert de Tregura la jurediccio del loch de Coma e de Scenils dins Conflent.
Ramon de Perellos.
Item lo senyor Rey En P. ha donada a mossen Ramon de Perellos la jurediccio regalies e altres drets quel dit senyor havia en los lochs e termes de Joch de Finestret e de Sahorla en Conflent.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey en P. dona al vescomte Dilla la conexençadels oficials e les aygues de tots los lochs queldit vescomte havia e possehia en Rossello e en Conflent en que lo dit vescomte no hagues jurediccio alta e en los lochs on havia la dita jurediccio li dona tots los drets e regalies quel dit senyor hi hagues.
Guillem Jorda.
Item lo dit senyor Rey En P. dona a micer Guillem Jorda la jurediccio el pasquer dels Cortals e cert terme prop los dits Cortals en Conflent.
Ponç de Perellos.
Item lo senyor Rey En Johan ha venut a mossen Ponç de Perellos lo loch de Rigarda ab tota jurediccio e ab la jurediccio dels lochs de Glorians e de Sesilla dins Conflent.
Consols de Puigcerda.
Item lo senyor Rey En Johan ha donat als Consols e vila de Puigcerda lo dret del mesuratge quis paguaen la dita vila del blat quis ven es mesura aqui e pot valer uns anys ab altres de XV en XX lliuras.

Item lo dit senyor Rey En Johan ha donat als dits Consols e Vila de Puigcerda los ports de Cerdanya los quals en proprietat eren del senyor Rey exceptat lo port de Sobiranes qui era propri de la dita universitat e podien valer uns anys ab altres los pasquers entorn C florins jassia quel procurador reyal qui vuy es nols vullamantenir en lur possessio.
Guillem Galceran de Rocaberti.
Item lo dit senyor Rey En P. vene al noble en G. Galceran de Rocaberti les jurediccions altes dels lochs de Palauda de Rayners de Montalba de Costria e de la honor de Cabrens en Rossello.
Vescomte Dilla.
Item lo dit senyor Rey En P. dona al vescomte Dilla la jurediccio alta del loch del Soler davall.
Vescomte de Roda.
Item lo senyor Rey En Johan dona al vescomte de Roda la conaxençae jurediccio civil e criminal de les universitats consolssindichs batles saigs e altres oficials e de camins publichs daygues e fluvis dels lochsque posseeix en Rossello e en Cerdanya.
Berenguer Dortafa.
Item lo senyor Rey En Johan ha transportada en mossen Berenguer Dortafa la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi quel dit senyor havia en los lochs Dortala e de Sent Johan de Plan de Corts.
Idem.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venut al dit mossen Berenguer Dortafa la jurediccio alta e baixa que havia per pariatge e la host e la cavalcada del lochde Vingran ab tota conexençade oficials e de camins e ab totas altres regalies queyhagues.
Consols Dargilers.
Item lo dit senyor Rey En Johan per CC florins ha atorgat als consols Dargilers quel batle del dit loch exercescha la jurediccio de consols oficials de camins les quals coses acustumava de usar lo veguer de Rossello.
Abbat de la Reyal.
Item ha venut lo senyor Rey En Johan al abbat de la Reyal de Perpinya la jurediccio civil e criminal mer e mixt imperi host e cavalcada e altres drets quel senyor Rey hagues en los lochs de Tura e de Espira exceptatque si ha retenguda la jurediccio alta de crims de quesdegues seguir mort o mutilacio de membres.
Alamanda muller den Julia Garrius. (Amanda)
Item lo dit senyor Rey En Johan ha transportada en la dona Na Alamanda muller den Julia Garrius tresorer seu la jurediccio quel dit senyor havia en los lochs de Sant Ipolit e de Garrius.
Vescomte de Roda.
Item lo dit senyor Rey En Johan ha venuda al vescomte de Roda la jurediccio alta del loch de Monner e de Perellos.
Berenguer Dolms.
Item es estada venuda per lo senyor Rey En Johan a mossen Berenguer Dolms la jurediccio alta del loch de la Clusa.