STYLI SIVE RITVS CVRIARVM DE MOSSEN ARIL

STYLI SIVE RITVS CVRIARVM

DE MOSSEN ARIL

STILI CVRIARVM CIVITATIS

MAIORICEN.

DIE Veneris, intitulata tertio Kalendas Augusti, Anno Domini M. ccc. xxxx. iiij. (1344) Nobilis Dominus Arnaldus de Arillo, Gubernator Generalis Regni Mayoric. habita plena deliberatione cum Iuratis Vniuersitatis, & cum suo pleno consilio: ordinauit; quod consuetudines, & stili; qui, & quae in Curijs nunc obseruantur, redigantur in scriptis de coetero in Curijs, sic, quod non opporteat ipsos, vel ipsas, per testes probari. Et si in futurum aliquis consuetudinem, vel stylum allegauerit, vltra consuetudines, & stylos redactos, & redactas in scriptis, prius quam admittatur ad probandum dictum stylum nouiter allegatum, vel consuetudinem compareat coram Nobili Gubernatori qui cum suo consilio; deliberet an dictus stilus vel consuetudo admitri debeat. Et si non debeat admitti, repellarur, & procedatur in Causa. Et si admitti debeat, assignetur alleganti tempus octo dierum ad probandum stylum, vel consuetudinem (có- salto linea - sue udinem) nouiter allegatum, vel allegatam. Et si legitimé probauerit stylum, vel consuetudinem: redigatur in scriptis, & cum aliis de coetero obseruetur.

I.

PRIMO filius familias contrahens matrimonium habeatur pro emancipato, & faciat omnia negotia quae verus filius emancipatus facere potest.

II.

Item dicto folius Curritoris Iurati statur, & creditur super conuentionibus, quae fuerint in contractu in quo interuenit vt curritor.

III.

Item si aliquis leuauerit pecuniam a Curia; data fideiusione de ipsa tornanda, siquis apparuerit melius ius habere in ea, & postea per vnam sententiam victus fuerit de ipsa tornanda per aliquem allegatem melius ius habere, posito quod appellatio interuenierit: fit executio incontinenti quia tornatur pecunia in posse Curiae, sed tamen non traditur parti.

IIII.

Item sialiquis condemnatus fuerit infra quantitatem centum solidorum fiet executio in prima sententia posito quod appellatio interuenerit: data tamen fideiussione de tornanda, si contrariam postea iudicaretur.

V.

Item si sit questio d sensu soluto, vel non soluto, d quantitate census soluti vel non soluti: Ducitur causa extraordinarie, & in ipsa prima sententia fit executio, posito quod appellatio interuenerit. Data tamen fideiussione de tornando, si postea contrarium iudicauerint. Et idem seruatur in questionibus salarij siue mercedis, vel prouisionis, vel alimentorum. Et in questionibus locationum.

VI.

Item si aliquis in iuditio obligatus fuerit, vel confessus, & allegauerit solutionem, vel alias contradixerit: & postea victus fuerit ex prima sententia fit executio in continenti; data

tamen fideiussoria cautione de tornando si contrarium iudicaretur.

VII.

Item: si bona alicuius debitoris vendita fuerint ad instantiam alicuius creditoris. Et postea aliquis compareat allegans potest tentius ius habere ratione prioritatis, vel aliás; postea iste comparens non auditur; Sed poecunia creditori vigilanti traditur cum fide iussoria cautione. Et hoc verum est si debitor habeat alia bona; post discutionem vero bonorum debitoris, si non sufficiant ad satisfaciendum creditori potiori in iure, tunch potior creditor habet recursum contra creditorem vigilantem de eo quod recepit in eo tamen quod sibi deest.

VIII.

Item pro deposito, vel commanda, vel pro facto mercantili, quis capitur, & captus detinetur quousque soluat. Sed si questio de debito, pendente questione, potest dare manu leuatoremde persona quousque questio fuerit finita. verum est tamen quod mulier pro deposito, vel comanda non capitur sed pro mercatura si mercatur.

VIIII.

Item si aliquis manu leuauerit personam alicuius a Curia de ipsa persona tornanda, vel aliqua pecuaniae quantitate, & velit tornare ipsam personam in posse Curiae: Auditur quandocunque velit, etiam, sine requisitione Curiae. Et liberatur a manu leuta cum ipsum tornauerit.

X.

Item de consuetudine est Maioric. quod habitatores Majoric. possint tradere, & assignare possessionem ad subhastandum, ad quatuor menses, nisi aliás per partes esset renuntiatum.

XI.

Item est de consuetudine Maioricis quod si mulieresintercedunt pro maritis, & simul cum ipsis se obligent ex quo renunciauerint Velleano licet etiam non renuntient authenticé si qua mulier, & etiam si non iurauerint, ex quo sint maiores xxv. Annis valet, & tenet, & pluries fuit obtentum in Contradictorio iuditio.

XII.

Item testamenta non leguntur quando fiunt per Testatores coram testibus, sed solum Notarius exprimit coram testibus qui vocati sunt haec vel similia verba. Domini vos estis vocati ad testimonium perhibendum: quia iste Dominus, vel Domina condidit, & ordinauit suum testamentum in posse mei talis (Et hic dicit suum nomen) videlicet existens in suo bono sensu, & memoria & rogat vos quod sitis testes quod ipse in posse mei fecit testamentum, & vult quod id quod ordinauit valeat pro suo testamento, & si non valeat, vel non valebit iure testamenti vult quod valeat iure Codicilorum.Vel alio iure voluntatis.

DONATIONES POSSVNT FIERI PER QVOSCVNQVE

sine insinuatione Iudicis cum renuntiatione.

XIII.

Item donationes possunt fieri per quoscunque sine insinuatione Iudicis. Et sic sunt consuetae fieri, & obtentum in contradictorio iuditio binam actu, & amplius, quamuis exedant valorem quingentorumaureorum: Si tamen Donator renuntiauerit legi dicenti donationem non valere excedentem summam quingentorum aureorumsine insinuatione.

XIIII.

Item est de consuetudine si Emphiteota tardauerit soluere censumquem facit pro possessione emphiteoticali (emphiteusis, enfiteusis) ille qui censum recipit potest abstrahere portas a possessione sine mandato curiae siue authoritate. Et etiam si possessio est in qua non sunt ianuae siue portae potest signum Crucis, vel aliud signum facere pro empara, ne Emphiteota intret illam possessionem quousque soluerit censum sine licentia ipsius Domini Census. Et quia Barecae, & Iurgia aliquotiens de his oriebantur a quadraginta annis citra, & vltra, fuit ordinatum, quod si Dominus census sagionem(sayón, sayones) mittat Emphiteotae pro censu habendo, vel pro pignorando eodem, vel portas abstrahendo, vel emparando: Emphiteota tenetur soluere omnes expensas. Itaque Dominus census habeat complete suum sensum. Et de expensis statur, & creditur Domino saltem cum iuramento ipsius vel mancipij sui qui pro ipso censum colligit.

XV.

Item si aliquis facit censum frumenti (forment; trigo candeal; Formentera, Mas de Formenta entre Beceite y Fredes) pro aliqua possessione alicui, & colligatur frumentum in ipsa; Emphiteota tenetur tradere, & soluere frumentum collectae ipsius possessionis Domino census. E si aliquo casu (pro ur pluries accidit) non colligitur in illo anno propter infertilitatem, vel aliás, potest dare Emphiteota de alio frumento ita bono, & receptibili; quemadmodum esset frumentum collectae ipsius possessionis. Et hoc ad cognitionem Baiuli loci, & illorum quos Baiuius elegerit.

XVI.

Item est de consuetudine, & vsu quod heredes defunctorum, & alias Tutores, ac etiam Fiscus Domini Regis; (pro ut aliquoties accidit) quod faciant Inuentarium absque citatione legatariorum, & etiam creditorum defuncti.

XVII.

Item est de vsu, & consuetudine in Maioricis, quod Mancipia seu Scriptores qui notantur (notantnr) cum Notarijs recipiunt, & recipere possunt, & consueuerunt instrumenta; Demptis Testamentis, & Codicilis, & alios contractus, qui, & quae occurrunt per genus fiendos, & fienda per Notarios cum quibus notantur dum tamen talis Iuuenis Scriptor sit iuratus, & subrogatus Notarijs cum quibus morantur, & quod sit iam notus ipsi Notario.

XVIII.

Item si aliquis forensis obligetur in Curia Baiuli Maioricarum, vel in Curia Vicarij, ut pluries accidit, in Curia Vicarij Forensis, (Vaguer, Veguer de fora, de la part forana) seu in Curia domini Gubernationis, quae olim dicebatur Locumtenentis, licet aliás non submisserit se foro sub quo ex praedictis, & suo foro non renunciauerit in Ciuitate si ibi inveniatur, & coram, vel sub examine Iudicis illius Curiae se in qua obligaverit, & si obligatus fuerit sub pena missionum: & expensarum, (mesions, missions, & despeses) ludex ille sub cuius examen obligatus fuerit mittit vel dirigit litteras suas, & etiam Sagionem Baiulo sub cuius Baiulo talis forensis moratur, vel est domiciliatus mandando ipsi Baiulo, vel ipsum requirendo ut executionem faciat de illo obligato, de eo in quo obligatus existat.

XVIIII.

Item si aliquis forensis obligatus existat cum Instrumento facto ex quocunque contractu etiam celebrato in Maioric. si reperiatur in Ciuitate potest emparari ad iustitiam sui creditoris de mandato Baiuli Maioric. & talis obligatus potest conueniri coram Baiulo ex quo contractus, vel instrumentum ipsius contractus celebratus, vel celebratum fuit in ciuitate Maioric.

XX.

Item si aliquis forensis obligatus, vt praesertim cum Iudiciali obligatione, & seruus ipsius obligati, vel bestia sua inueniatur in Ciuitate, potest emparari per creditorem, si tamen Dominus rerum obligatus interfuerit in Ciuitate alias non Aliae vero res dicti obligati inuentae in Ciuitate possunt emparari etiam in eius absentia.

XXI.

Item si aliquis forensis obligatus inuentus fuerit in Ciuitate cum Iudiciali obligatione, vel alia quacunq; si fuerit in Ciuitate pro negotijs communibus suae Parrochiae si de hoc Iurati fecerint fidem non potest emparari in Ciuitate in illa vice.

XXII.

Item sententia potest publicari per Notarium, vel Scriptorem etiam sine praesentia Iudicis.

XXIII.

Item: si aliquis receperit procurationem absentis ab Insula tenetur ad expensas salarij Iudicis & scripturarum pro sua parte. Nisi Dominus principalis cauerit parti aduersae pro expensis.

XXIIII.

Item si merces vel aliae res emptae reperiantur penes emptorem venditor est potior in illis quam aliquis alius pro pretio rei venditae.

XXV.

Item si aliquis fuerit obligatus pluribus Creditoribus, & maior pars creditorum fecerit gratiam elongamenti tali debitori, quod de consuetudine Maioric. alij creditores minores in numero & in debito habeant stare gratiae concessae per partem creditorum in cumulo debiti, & in numero personarum.

XXVI.

Item si aliquis Emphiteota cessauerit soluere censum quem facere tenetur pro re emphiteoticali etiam pro triginta, vel quadraginta Annos, quod talis res emphiteoticalis, non cadat in commissum de consuetudine vsu, & obseruantia Maioric. ac etiam de permissu Regio, sed talis Emphiteita habet soluere censum cessatum, & remanet securus in dicta re Emphiteotecali.
XXVII.

Item si aliquis denunciauerit aliquem de aliquo crimine, & persequutus fuerit contra delatum tenetur soluere medietatem expensarum factarum in dicta denuntiatione.

DE VENDITIONE SERVl MORBOSI.
XXVIII.

Item si aliquis vendiderit aliquem Seruum morbosum, & infra annum fuerit inventum, quod talis Seruiis sit in reddibitione, quod probato vitio, & morbo talis serui quod venditor habet recuperare talem seruum morbosum, & restituere pretium emptori: posito quod non fuerit probatum quod in primi Domini posse vitium habuerit.

XXVIIII.

Item si aliquis petierit longinquam dilationem vltra marinam in continenti lapso tempore dilationis, pars quae non produxit testes infra dilationem longinquam, habet soluere poenam duorum solidorum in continenti fit executio, nisi ostenderit iustam causam execusationis sed tamen si appellatio interuenerit, recipitur appellatio; sed sit executio in continenti (data tamen fideiussoria cautione) si contrarium iudicetur.

POST quam die Lunae Tertio Kalendis Martij Anno Domini M. C
CC. XXXXV (1345). Exorta materia questionum, in Maioric. Curijs de infrascriptis contentis in stylo suo ordinatione infrascripta, & fuisset per partes allegatum inter quas ipsae questiones vertebantur mos, consuetudo, stilus, & obseruantia Curiarum praedictarum, obtenta diutius in ipsis Curijs de eisdem. Hocquae ad auditum Honorabilis viri Domini Phillippi Boils, Militis Consiliarij lllustrissimi Domini Regis Aragonum antedicti, reformatorisque ac Regentis Gubernationem totius Regni Maioric pro eo de Domino Rege clamore ipsarum partium litigantium peruenisset ipse, Honor. Dominus reformator pro celeri fine imponendo controuertijs praedictis, & ne a modo inter aliquos alios, de similibus posset in futurum debitum seu questio suboriri, congregari, ac vocari fecit maiorem partem Iurisperitorum, Notariorum, ac causidicorum, qui in dictis Curijs fuerunt practicando diutissime conuersati, aliqui per decem annos, aliqui per xx. aliqui per xxx. aliqui per xxxx. & tempore etiam ampliori coram cuius Vener. Consilio scilicet Arnaldo Assessor dicti Honor. Reformatoris nec non, & cum Vener. Petro Rubei, Guillermo Valenti. & Francisco de portello Consiliariis Regis, legi & exponi fecit punctam ipsarum questionum praesentibus aduocatis partium ipsarum, quatenus de ipsis per partes erat mos; consuetudo, stilus, & obseruantia ut praedictum est; allegata: tandem reperit contenta in Ordinatione sequentis scripturae fuisse diuitissime in praedictis Curijs obseruata, & obtenta diuersis, ac pluribus in contradictorio iuditio, & etiam de more, consuetudine, stilo, & obseruantia Curiarum Maioric. praedictarum, quare ea mandauit redigi in scriptis & addi Ordinationi praedictorum stylorum, ac consuetudinum, vt admodo ad ipsam scripturam si casus se obtulerit recurratur.

QVOD SI ALIQVIS EMERIT REM ALlQVAM

in Curia, & non soluerit praetium debet captus detineri.

XXX.

Item de vsu, more, stylo, obseruantia, & consuetudine Curiarum Maioricarum; est quod emptores alicuius rei mobilis vel immobilis per Curiam venditae, compelluntur deponere; & soluere pretium rei emptae in posse Curiae, seu tabulae depositorum Curiae, & ad hoc compelluntur per Curiam infra breue spacium temporis Iudicis arbitrio moderandum, antequam adipiscatur, seu inducatur in possessionem ipsius rei emptae. Quo pretio deposito, vt dictum est, per emptorem in continenti omni exceptione, cessante, & ex causa, ipse emptor poni-nitur in corporalem possessionem per Curiam rei emptae.

Nec si aliquis ex creditoribus rei venditae seu in re ipsa, vel pretio se ius habere pretendentibus, hipotechae contradixerit, non potest Curia aliquem priuatum depositarium eligere pretij nec habere ipsum pretium pro deposito, nisi ut praedicitur deponatur. Et si ille qui á Curia, vt predictum est, emit infra tempus sibi per Curiam assignatum non fecerit depositum pretij rei emptae: res eadem vendita, mox per aliquos dies Iudicis arbitrio subhastetur, & vendatur plus pretij offerenti, & si minus repertum fuerit in re ipsa precio, pro quo eam emerat tamdiu detineatur captus in carcere donec supleuerit quantitatem quae deficiat (déficit; falta) de numero praetij quod ipse emptor obtulerit se daturum. Quae si quidem ommia supradicta dictus Honor. Reformator iussit habita deliberatione cum Honor. eius Assessore, & consiliarijs in presenti libro inseri, & scribi ad habendam memoriam rei gestae. Cum super infrascripta consuetudine nouiter in iuditio allegata fuisset inter aliquos negantes dictam consuetudinem, & alios ipsam esse affirmantes diceptatio, & pars affirmans vellet admitti ad probandum eandem & secundum ordinationem factam per Nobilem Arnaldum de Arilodudum Gubernatorem Regni Maioric. nulla cosuetudoadmitti debeat ad probandum, prius quam per Gubernatorem Maioric. cum suo Consilio fuerit deliberatum: an talis consuetudo sit rationabilis, & ad probandum debeat admitti. Propterea die Lunae xxij. mensis Martij Anno a Natiuitate Domini M. ccc. Lxxviij. (1378) Honorab. Dominus Franciscus Ça garriga Miles Gubernator Regni Maioric. ad instantiam allegantium dictam consuetudinem esse pro scienda veritate infrascriptorum conuocari, & ante sui praesemtiam venire iussit Vener. Iuratos Maioric. & aliquos legum Doctores Iuriperitos Notarios, & causidicos, qui diutius in Curiis Maioric. fuerunt conuersati, & etiam plures alios tam Milites quam Ciues, & Mercatores Regni Maioric. quorum numerus excedebat sexaginta, & tandem auditis, & allegatis hinc inde & ibidem informatione de eisdem recepta reperiit consuetudinem infrascriptam fuisse pluribus attentis rationibilem, & iuxta assertionem plurium. qui ibidem erant diuturnis, & longis temporibus in Regno Maioricarum obseruatis tam in iuditijs, quam extra, nullo autem eorum, qui in dicto Consilio interfuerunt contradicente, quin dicta consuetudo rationabilis haberetur, igitur ad suplicationem dictorum Vener. Iuratorum mandauit ipsam consuetudinem in scriptis redigi & alijs consuetudinibus, & stylis in scriptis redactis addi in hunc qui sequitur modum.

XXXI.
De vsu, & consuetudine longeuis Temporibus in Maior.

obseruatis existit quod si aliquis negauerit, se scripsisse aliquam scripturam & pars alia voluerit probare ipsum eam scripturam fescisse, & scripsisse, quod ad hoc probandum admittitur tam per testes, quam per comprobationem litterarum aliarum illius, qui negat se dictum scripturam fecyse non obstante quod in dictis scripturis non fuerint testes subscripti; ac etiam per quascunque alias probationes per quas possit rei veritas apparere.

SVPER ABREVIANDIS LITIBVS.

Assoes trallat faelment pres de vn Capitol Real, loqual ensemps ab altres Capitols Reals, foren atorgatsper lo Señor Rey en Valé. (Valencia) á xviij de Desembre del Añy de la Natiuitat del Señor M. ccc. lxxxxij. (1392) a suplicacio dels missatges (missatgers) de Mallorca. Lo qual Capitol es del tenor (deltenor) seguent.

XXXII.

ITEM com molts plets de vn temps ensa se menen en la dita Ciutat é Regne malitiosament, é per longas dilacions contraforma, é intencio de las Franchesas, Priuilegis, é bons vsos del dit Regne, per çoa tolre masions, é traballs, discensions, é molts altres inconueniens, qui per aço seguir sapodan prouehym, é ordenam, que tots plets é questions quis menen, é de açi auant se menaran en la dita Ciutat, é Regne deguen, é hayen esser finits á determinats dins lo temps, ó terminis en las dites Franchesasé priuilegis contenguts é expressats: E com per aquells pusprestament fer se pora. E que los officials, e Iutges deuant losquals los dits plets se menen ó menaran no admeten malitiasdiffugis, ó vanes excepcions dels pledetians: ans determinen losdits plets breument summariament, é de pla, tota figurede iuy a part posada, solament la veritat del fet attessa, los terminis emperode las ditasFranqueses obseruats. E com alguns menen souintplets iniusts, é fatigant las parts á ells contrarias, de missions é de treballs confiantse, que en la primera instantiasegons vs, (vel potius abus) de la terra, no seran condemnats en missions: provehym, é ordenam, que aquell qui sera vensut en qualseuol plet sia al vencedor condemnat en las missions tambeen la primera com en las altres instancias: Si donchsa cónaxensa del oficial, ó Iutge deuant quis menará lo dit plet, no hauria euident iusta causa de pledetjar. E mes auant que aquell quis clamará de mes quantitat, que en veritat nos trobará, que li sia deguda apres que sera caygut del plet pach quint á nos, e nostre Fisch per calumnia de quantitat mes de dret de demanada, axi com aquell qui negue, ço que deu, lo pague apres que es condemnat; com per aquesta manere sia millor seruada egualtat: Iat sia lo contrari fins are se sia (sesia) practicat.

ADVENIENTE autem die Veneris xvij. Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc. xxx. Iiij. (1434) Antonius Bassoni virgariusCuriae Gubernationis Maioric. veniens ad hanc Curiam Baiuliae Maior. obtulit & presentauit Iacobo GortsNotario, & eandem Curiam Regenti stylum infrascriptum mandans inde ex parte Domini Ioannis de Faro Militis Locumtenentis Gubernationis Regni Maioric; quatenus per eundem Scribam atq; Regentem continueretur, & poneretur in scriptis cum aliis presentis Curiae stylis in presenti Ciuitate, & Regno Vsitatis cuius quidem styli, & eius prouisionis tenores sunt quae sequntur.

Com per informacio de quen solament rebuda per nom é per part del Honor. Lloctinent de Gouernador del Regne de Mallorca apperega clarament esser stat de molt temps en ça vsitat, que en las Parroquies foranes de la Isla de Mallorca e en los llochs en los quals personalment no habiten Notaris continuament los Rectors, e Vicaris com a sorrogats (subrogats) de altres Notaris prenen é acostumen de pendre contractes, é fermesde contractes, per ço Lo dit Honorab. Lloctinent de gouernador hagut sobre aço á cort é desliberacio ab son Assessor, é ab los Honor. Iurats de la Vniuersitat, e Regne de Mallor. los quals informats, é requests per los Sindichs de les parts foranes han feta instancia e requesta, que per interesser del be publich la dita consuetud, obseruança é vs sien seruats de aqui hauant, é en los presents scrits reduhits: prouehex e mana que de aquihauantper qualseuol contracta é fer mes fets, é fehadors en la forma de sus dita, sien seruats los dits vs é consuetut per tots, é qualseuol officials de Mallorca; manant aquell esser reduhyt, é aiustat ab los altres estyls, é Ordinacions: per ço que per alguns ignorancia nos pugue allegar de las dites coses: mana no res meñys lo dit styl é las coses en aquell contingudes als dits officials é a llursEscrivans esser intimades é manifestades é en llurs llibres insertades, é reduhydes. Cuiusquidem styli tenor talis est.

XXXIII.
Item est de consuetudine Maioric. á longo tempore citra obseruata, quod Rectores, & Vicarij Ecclesiarum Parrochiarum forensium in locis potissimem forensibus in quibus abest continuus incolatus seu residentia Notariorum, recipiunt firmas contrahentium tam in Ciuitate, quam in dictis Parrochijs forensibus nomine Notariorum tales contractus recipientium, ex commissione ipsius Rectoribus, & Vicarijs literatis per dictos Notarios facta, & talibus contractibus statur & adhibetur plena fides ac si dictae firmae contrahentium receptae fuissent per Notarios publicos seu eorum subrogatos.

QVOD FIAT IVRIS FIRMA AB VTRAQVE PARTE.

XXXIIII.

Item que ningu dels Balles, Vaguers, Consuls, de la mar é altres officials, Escriuans de las Corts, no gozen rebre clam (clá) supplicacions, ó en altre manera demandes. Vlles, que sia ordinaria, ó extraordinaria, ó summaria, ó de scrits, ó de paraula conuenint, ó renunciant, si primerament lo demanant no fermedret en poder de la Cort segons francheza de Mallorca ni despuys rebre alguna resposta de paraule ni de escrits si lo demanant ans de totes coses no ferma dret ó atorga axi q lo procehyment apres q aytalclam supplicacio, ó demanda sera fete si aqll demanant ferm dret e lo damanant atorch e ferm e de totes aytalscoses, se fasse scriptura en tal mamera (manera, res que vore en la gatera, o gatina: borrachera; d´una gatera me vaig casar, Tomeu Penya, segons estos escrits, Peñya) quels exactors ó cullidors dels drets Fiscals puguen totes les firmes, que fetes hauer e deguen aconseguir lo quint, é aço sots pena de pagar los emoluments que al Señor Rey se pertañen.

Item xxij. die mensis Martij, Anno a Natiuitate Domini M. ccc. lj. (1351) comparuit Martinus de Burnau Virgarius Curiae Gubernationis Maioric. & obtulit seu presentauit Vener. Baiulo Maioric. Ordinationem sequentem.

QVE AQVELLS CONTRE LOS QVALS ES POSADA

demanda responguen dins un iorn

XXXV.

Mane lo Noble Señor en Gilabert de CentellesGouernador del Regne de Mallorca al Veguer de la Ciutat é al Balle, é Veguer de fore, que en tots clams, que seran posats en llurs Corts estiguen aquells contre los quals seran posats á respondre dretament atorgant, ó afermant dret precisament, e sens tot alongament, é contradictio dins espayde vn iorn, toca appellacio remoguda.

DIE Iouis sexta mensis Aprilis Anno a Natiuitate Domini M. ccc. xxx. (1330) Honor. Ioannes Aymerich Miles Consiliarius Domini Regis Gubernator Generalis Regni Maioric.

visa supplicatione praesentata per Venerabilem Ioannem (con nnn) de Torrissella Domicellum (donzell; doncel) & informatione super contentis in eadem supplicatione recepta maturius cum suo Vener. Assessore, & aliis pluribus Iure peritis presentis Ciuitatis ex sua prouisione ordinauit quod stylus seu consuetudo, qui nunc in Curiis obseruatur, redigatur in scriptis, & obseruetur de coetero in Curiis sicque de coetero non opporteat ipsum seu ipsam per testes nec alias, nisi sola eius ostensione probari, cuiusquidem styli seu consuetudinis, tenor est huiusmodi serie.

XXXVI.

ITEM de consuetudine Maioricis est, & ita fuit obtentum in Curia Gubernationis Maioric. quod Inuentarijs, & repertorijs confectis per Tutores seu Curatores, vel alios quosvis bonorum alienorum administratores datur plena fides, & obtinent roboris firmitatem, posito quod ipsa inuentaria seu repertoria non fuerunt per haeredes seu alios ad quos bona ipsa pertinent confirmata, & roborata.

In quodam originali processu in Curia Gubernationis Maioric. incepto, vigore supplicationis praesentate ex parte Honorabilium Iurisperitorum, & discretorum Notariorum Ciuitatis Maioric. sub die Lunae prima mensis Septembris Anno a Natiuitate Domini M. cccc. xxij. (1422) est correctio xxxxij. Capituli ex Capitulis nouarum Ordinationum quod incipit: Item in sententijs omnibus Ciuilibus, & Criminalibus concordandis &c. ratione salariorunprocerum interuenientium, vt procerum in sententijs proferendis quae correctio fuit facta per Honorabilem Dominum Locumtenentem in fine dicti processus originalis ut sequitur.

POST praedicta autem die Lunae xj. mensis Martij Anno Domini M. cccc. xxxvij. (1437) Honor. Bernardus de Lupiano Miles Consiliarius Illustrissimi Domini Regis Locumtenens,

Honorabilis Berengarij de Vlmis (Berenguer Dolms, de Olms, Oms, ulmus, olmo, olmos) Militis Consiliarij Domini Regis ante dicti; de Consilio Honor. Ioannis de Copons eius Assessoris fecit prouisionem sequentem super praedictis.

HONORABILIS Bernardus de Lupiano Miles Locumtenens multum Honorabilis Berengarij de Vlmis Militis Gubernatoris Regni Maioric. visa supplicatione facta & praesentata per dictos Venerabiles ac Discretos Rectores: tam Iurisperitorum quam Notarioum huius Ciuitatis Maioric. coram dicto Honor. Ioanne de Faro (des Far, dez Far), é Vener. martino de Brullio Legum Doctore eius Assessore, & visa prouisione per ipsos facta in pede eiusdem supplicationis de faciendo recipi, dictam informationem super contentis in ipsa supplicatione, nec non visa dicta informatione inde recepta quadam summaria informatione inde etiam fieri recepta verbo per Notarium & Scribam presentis causae, Gubernationis, tam a dicto Venerabili Martino de Brullio quam a dicto Bartolomeo Pisani, Notario; seu Scriptore; seu vno tunch ex Scriptoribus dictae Curiae, qui dictam informationem ex dicta Curia, mandato, & prouisione dicti Honor. Locumtenentis seu dicti eius tunc Assessoris recepit, & in dictis scripturis continuavit, necnon, & super prouisione in scriptis facta in quadam papiri cedula manu dicti Venerabilis Martini de Brullio iam tunch facta, vt patet per ipsum, qui fatetur illam fecyse, & etiam per dictum Scriptorem, fuisse publicatam, & testificatam vt per ipsum scriptorem fuit fides facta continentem in effectu dictum vsum, & consuetudinem, fore, & esse seruandos, ac debere seruari scilicet, quod ut per dictam informationem in scriptis receptam, & redactam seruentur contenta in dicta supplicatione. Sed quia dicta cedula in qua erat dicta prousio continuata non inuenitur ad presens quia fuerat tradita per dictum Scriptorem quia dictam prouisionem, & in ea contenta publicauit Discreto Bartholomeo Gil Notario Maioric. tunch in humanis agenti, & Regenti dictam Scribaniam dicti Gubernatoris, ut illam continuari faceret, in dictis actis, & processu dicte supplicationis, & registrari, qua per quisita diligencia minime potuit inueniri. Ideo sequentem dictam informationem tam in scriptis redactam, quam, & illam, quae fuit tunch recepta a Venerabili Martino de Brulio, & ab Scriptore siue Notario, qui illam tunch in scriptis reduxit, & provisionem praedictam, quae inde vt praedicitur facta fuit publicauerat, & testificauerat in dicta supplicatione. Prouidit igitur nunch, pro tunch, & e conuerso, & decreuit ac declarat de consilio Vener. Ioannis de Copons Legum Doctoris Assessoris sui dictos vsum, & consuetudinem fore seruandos, tam pro praeterito tempore, quam etiam praesenti, ac futuro, tot, & eadem debere habere quoscunque tam iurisperitorum, quam Notariorum Proceres, qui interueniunt in aliquibus causis ad consulendum & concordandum, & ferendum quascunque sententias in deferendas, & quae latae fuetint seu ferentur de eorum salario inter omnes quantum Iudices in dictis pro eorum salarijs debeant habere pro ipsis sententijs per eos ferendis. Mandans dictus Honor. Locumtenens hanc prouisionem in pede dicti processus dictae supplicationis inseri, & continuari ac redigi in scriptis, & ab inde haberi pro vsu, & consuetudine in quibuscunque Curiis Ciuitatis Maioric:

STYLUS HABENS, QVOD LATIS TRIBVS SENTENTIIS
diffinitiuis exequatur vltima.
XXXVIII.

Item si aliquis post res Sententias diffinitiuas latas dicat Sententiam esse nullam, non obstante dicta nullitate, mandetur vltima sententia executjoni, praestita satisdatione per actorem de restituendis his quae sibi per Sententiam tradentur, si Sententia nulla appareat, & postea audiatur, & examinetur causa nullitatis.

DE TESTAMENTIS.

XXXVIIII.

RVRSVS omne Testamentum valeat, & teneat in suis partibus vniuersis non obstante solemnitate Iuris, aut quauis alia solemnitate ommissa. Dum tamen haeres sit capax qui eodem testamento fuerit institutus.

XXXX.

RETVLIT Sanctius de Result nuntius Nobilis Domini Arnaldi de ArilloGubernatoris Regni Maioric. & Insularum eidem adiacentium missus ex partee eius mandauit Domino Vicario, quod super querimonijs quae expositae fuerunt eos directe, & pure concedendo, firmando, & rei per excepciones, ac rationes responderint querimonijs, quae claré non testantur concedere, vel affirmare non recipiantur tales responsiones.

XXXXI.

MANDAVIT etiam quod si super talibus emissa fuerit appellatio, quod non recipiatur. Quin haec omnibus appellationibus pro vt dictus Sanciusretulit. Haec omnia ex parte dicti Nobilis Domini Gubernatoris.

QVOD VENDITIONES BONORVM TAM

mobilium, quam immobilium per Curiam factae, valeant,

& emptores in perpetuum sint securi.

QVIA rei experiencia in agendis rebus efficax est, & magistra idcirco. Nos Sancius Dei gratia Rex Maioric. Comes Rossilionis, & Ceritaniae, ac Dominus montis Pesulanivtilitatibus Nostrae Reipublicae & subditorum nostrorum intendentes libenter, quia multiplicatione litium sepissimé oprimuntur: vtrique. Edicto proposito statuimus quod in Ciuitate, & Regno Maioric. & Insulis adiacentibus ipsi Regno ab interloquutorijs, quae feruntur in causis Ciuilibus ante diffinitiuae Sententiae tempus non nisi semel vlterius appelletur, nisi interloquutoria (interloquutotia) talis esset quae decisionem negotij principalis absorberet, vel per quam in principali praeiuditium pateretur, taliter quod non posset reparari grauamen per appellationis Iudicem a diffinitiua sententia interjectae. In quibus casibus possit amplius, modo tamen debito, appellari. Vsum abusum ab olim in Curijs obseruatum, scilicet, quod nedum semel sed pluries super interloquutoriis indifferenter admittebanrur appellationes penitus resecantes.

Super causis vero Criminalibus ab interloquutorijs, quae feruntur ut super aliquo torquédo possit apellari dum taxat.

Coeterum erroneum vsum in Curijs diutissime vsitatum omnino euellentes; Statuimus, & Ordinamus: vt cum quis de alio conquereretur de paecunia, vel alia quacunque re, etiam immobili causam in prima querimonia apprimere teneatur quare id petit, vel sibi petenti debetur: nec vocatus per illum sic conquerentem respondere dictae querimoniae antea teneatur quam fuerit causa expressa per ipsum petentem scilicet mutui, vel commodati aut alia quauis causa.

Postremum vero, quia ea quae per Curiam exequuntur, & fiunt per modum executionis praesumi debent iusti, legittimé facta fore.

Idcirco Nos Sancius (Sácius) Dei gratia Rex antedictus edicimus nostro statuto perpetuo valituro, quod omnes venditiones, insolutum dationes, & coetera alienationes mobilium, & Immobilium rerum factee, & faciendae iustis causis per Curiam, in Ciuitate & Regno Maioric. & Insulis supradictis (dummodo in illis alienandis fuerit debita, & consueta Iuris solemnitas obseruata) gaudeant perpetua firmitate, & inperpetuum inuiolabilter obseruentur: Nec aduersus eas illi contra quos factae fuerint pro executione Iustitiae, vel successores illorum admittantur vel audiantur ad restituendum, vel infringendum, aut plus praetium modo quocunque supplendum, vel alias quoquo modo, quia tales venditiones, aut alienationes volumus, & statuimus inconcussas manere, ut emptores perpetuo sint securi. Mandamus itaque Baiulis, Vicarijs, Procuratoribus, & alijs maioribus officialibus nostris, & nostrorum praesentibus, & futuris, in Regno, & Insulis supradictis quatenus nostra, haec edicta, statuta, & Ordinationes ac omnia, & singula supradicta firma habeant, & obseruent, & faciant ab omnibus firmiter, & inuiolabiliter in perpetuum obseruari, & ea in libris Curiarum conscribi ad memoriam sempiternam. Dat. in Ciuit. Maioric. vi. Kalendis Martij. Anno a Natiuitate Domini M. CCC. XXI. (1321) Constat de subscriptione decimae lineae vbi dicitur exprimere teneatur.

SVPER REPETIONE DOTIS QVANDO

Maritivergunt ad inopiam.

PETRVSDei gratia Rex Aragonum, Valentiae, Maioricarum, Sardinie & Corcicae, Comesque Barchinonae Rocilionis, ac Ceritaniae, dilecto, & fidelibus Gubernatori Regni Maioric. Baiulis, Vicarijs, coeterisque officialibus nostris per Ciuitatem, & Regnum Maioricarum constitutis praesentibus, & futuris, ad quos praesentes, peruenerint vel ad eorum loca, tenentibus salutem, & dilectionem. Vt sic plurimorum relatione fidedigna percepimus, quod in dicto Regno quidam abusus fuit introductus, & per patientiam aliquorum obseruatus, quod mulieres, quae volunt repetere dotes suas ab earum viris ad inopiam mole creditorum, vel aliás deductis, & postea facta dicta repetitione petunt pro predicta earum dote, & iuribus bona eorum Virorum eis hypotechari, vel hypotecham sibi dari coram eorum Ordinario comparentes facta repetitione dotis praedictae requirunt, quod bona suorum Maritorumpro hypotecha tenenda, & possidenda per ipsas pro dote, & sponsalitio ac alijs earum iuribus sibi tradantur, & eo tunch Ordinarius ipse duos vel tres homines loci vbi ipse Ordinarius praesidet in extimatores dictorum bonorum ducit destinandos, & ex post per ipsos facta dicta extimatione bonorum praedictorum, Ordinarius ipse dicta bona tradit ipsis Vxoribus pro estimatione supradicta per ipsas pro hypotheca tenenda & possidenda. Cum autem creditores tam Christiani, quam Iudeidictorum bonorum eorum virorum quibus pro diuersis debitis, quae ipse vir contraxit, sibi obligata consistunt, requirunt pro dictis suis debitis contra dictum virum debitorem bonaq; sua fieri executionem procedunt eo tunc, & denegatur via agendi eisdem. Nam asseritur dictas ex quo dicta bona tradita fuerunt eis stimata hipotheca ut praesertur ad dictorum solutionem minimé teneri nec ipsam a possessione dictorum bonorum debere aliquatenus priuari. Ex quibus damna plurima tam nobis nostrisq; iuribus quam dictis creditoribus euenerunt, & incessanter deueniunt, vt ex sequentibus potest colligi manifesté; quia si creditores dictorum virorum vocarentur, sicut fieri debet in dicta repetitione, & viderent dictam estimationem fore iustam & factam esse pro minore praetio, quam valerent bona praedicta pro eorum debitis recuperandis idem creditores dotem, & alia Iura dictarum Mulierumeisem forsitan persoluerent, & tunc venirent dicta bona exequenda, seu ponenda in executionem & vendenda postea plus offerenti, & eorum praetia inter creditores ipsorum iuxta prioritatem temporis, & iuris potioritatem distribuenda. Qui quidem modus, & forma similiter seruatur Iure petitionibus dotium fiendis per vxores post mortem eorum contra haeredes ipsorum virorum seu tutores, & Curatores ipsorum & eo tunc tertium, & alia iura nobis de, & pro huiusmodi venditionibus spectarent. Huiusmodi autem fraudibus prouidere volentes habito super his maturo, & digesti consilio; Volumus, prouidemus, & Ordinamus vobisq; dicimus, & mandamus (se lee mandamas) de certa scientia, & expraesse sub poena mille florenorum auri a vobis, & quolibet vestrum si contrarium feceritis, habendorum nostroq; erario applicandorum, quatenus ad instantiam dictorum Creditorum, seu aliquorum fece-(salto página)-ex eis, vel procuratoris Iurium & reditum nostrorum in dicto Regno, & toties quoties inde fueritis requisiti voce praeconia in Ciuitate Maioric. & in locis vbi praesidetis proclamari faciatis, quod die certa, vestro praefingenda arbitrio, dicti creditores per se, vel eorum legitimum Procuratorem, plena potestate suffultum, coram vobis compareant, responsum repetitionibus factis, & etiam faciendis per tales vxores contra eorum viros, vel haeredes, aut tutores, vel Curatores eorumdem, & alias audituri: extimationem factam, vel de vestro mandato, vsque nunc pro hypotheca eorum maritorum eis traditorum. Et si idem creditores coram vobis obtulerint se extimationem dictorum bonorum in dictis bonis soluturos, & cum effectu dictis vxoribus de facto tradent extimationem ipsam, eo casu traditionem per vos factam, sub hypotheca de dictis bonis iam dictis vxoribus, reuocetis: in dictis quam bonis ad dictorum creditorum instantiam executionem faciatis: vendendo ea plus offerentibus, & eorum praetia inter dictos creditores iuxta temporis prioritatem, & Iuris potioritatem distribuendo. Et haec per vos fieri volumus, & mandamus in hypothecis factis vsque in hunc praesentem diem: Pro futuro autem tempore cum requisiti fueritis per vxores, hypothecas de bonis suorum virorum eis fieri, modum sequentem seruabitis, & aliter ipsas vxores minimé audietis: videlicet, quod post factam supplicationem, seu requisitionem vobis per vxores, quod bona ipsorum virorum pro hypotheca sibi tradatis; tunc publicem proclamari in loco vbi praesidebitis, & etiam in dicta Ciuitate Maioricarum faciatis, sic quod Creditores quicunque, qui credita sua, & alia iura habeant, in bonis dictorum Maritorum die certa per vos praefigenda, per se, vel eorum Procuratorem legitimum, plena potestate suffultum coram, vobis proponendo, se repetitioni fiendae per tales vxores de earum dotibus, & etiam prouidendo fieri extimationem dictorum bonorum, compareant, & illa die si creditores, vel eorum aliquis coram vobis comparuerint facta dicta extimatione obtulerint se coram vobis exoluere, & de facto prius dictis vxoribus, si ipsae vxores priores fuerint in tempore, dictis debitoribus praetium, vel extimationem bonorum praedictorum exoluere, eo casu; dictis vxoribus primitus dicta extimatione exoluta, bona supradicta ponatis in encantu, & plus offerentibus vendatis, praetia eorundem inter Creditores, vt supra dictum est, distribuendo: vbi vero dicta die creditores iam dicti comparere, vel comparentes dictam extimationem in dicto casu supra dictis vxoribus exoluere de facto recusauerint ad hypothecam, vel pro hypotheca dicta bona ipsis vxoribus tradendum per vos procedi volumus, & iubmus; per talem enim viam fraudes cessabunt: quae antea in, & pro dictis hypothecis quotidie commitebantur, & dictis vxoribus ac creditoribus plenariem satisfaciet Ius quae vobis inde pertinens, poterimus consequi, & habere. Haec enim quae supra continentur per vos, & quemlibet vestrum fieri, & obseruari sine aliqua interpretatione volumus, & iubemus de certa scientia, & expraessa, & sub poena etiam nostrae gratiae, & mercedis, quibuscunque prouisionibus seu litteris in contrarium factis, vel fiendis, quas cum praesenti ex Iustitiae debito, revocamus: in quantum huic contrariari in aliquo videantur; non obstantibus vllo modo: abdicantes vobis omnimodam potestatem contrarium attentandi. Dat. Barchinonae x. die mensis Martij anno á Natiuitate Domini M. ccc. lxxvij. (1377)

QVOD MANDATA POENALIA FIERI NON POSSUNT

praeterquam eo modo obligatis.

SANCHIVSDei gratia Rex Maioricarum Comes Rossilionis, & Ceritaniae & Dominus Montis Pesulani dilecto Vgoni Detatione Militi Tenenti nostrum locum in Regno Maioric. salutem, & dilectionem: fideles nostri Guillermus de montessano(mótessano), & Guillermus Çaragoça Ciues Maioric. Nuncij ad nos missi per Iuratos, & Vniuersitatem Maioric. proposuerunt coram nobis conquerendo, quod vos in dictis plura, & diversa mandata, vtpoté soluendi certo termino sub certa poena quam nisi compleatur mandatum, nitimini absque misericordia cere extorqueri: praetendentibus quod talibus poenis consueuerunt in Regno Maioric. vti, nisi contrahentes ad poena huiusmodi se obligarunt, quare supplicarunt nobis vt talia mandata pena- salta página - poenalia mandaremus omnino constari: vnde ad supplicationem Nuntiorum praedictorum, & in fauorem Vniuersitatis vobis mandamus quatenus a talibus mandatis, & indictionibus talium poenarum cessetis, & faciatis, per alios nostros officiales obtineri, & si quid ratione talium poenarum extortum reperietis, faciatis restitui. Dat. Auinione viij. idus Decembris anno a Natiuitase Domini. M. ccc.xvj. (1316)

Infrascriptum Capitulum est continuatum in Capitulis dudum factis, & firmatis in Pariagio olim facto per Dominum Regem, & EpiscopumBarchynonae.

QVOD PARROCHIAE, ET LOCA EPISCOPI

Barchynonaecum Domino Rege, & ipso Episcopo sint pro indiuiso quoad lurisdictionem.

PRIMO videlicet quod omnis iurisdictio Ciuilis, & Criminalis etiam ad merum, & mixtum Imperium pertinens Parrochiarum, & terminorum earum, ac locorum omnium quas; & quae dictus BarchynonensisEpiscopus, & etiam Ecclesia Barchynonensis habent & habere debent in Insula Maioric. tam super habitatoribus Parrochiarum, & locorum ipsorum quam super extraneis delinquentibus ibidem, sit ex nunc in antea medio per medium pro indiuiso inter praefatum Dominum Regem, & suos perpetuo, & praedictum Episcopum & Ecclesiam Barchinonen. Exceptis inde dum taxat personis generosis, & Ciuibus Ciuitatis Maioric. quorum omninium cognitiones, & prouisiones tam super Ciuilibus quam criminalibus dictus Dominus Rex sibi, & suis retinet, retentis omnibus secundis appellatiomibus in cognoscendo & diffiniendo quorum condemnationes sint dictae communionis seu Pariagij: sic quod omnes quae sequuntur ex dictis secundis appellationibus, sint medio per medium inter dictum Dominum Regem. & Episcopum Barchinon.

FERIAE MESSIVM DVRANT, A MEDIO MENSIS MAII,

vsq; per totam mensem Iunij proximé sequentem.

PETRVS Dei Gratia Rex Aragonum &c. fidelibus nostris Baiulis Locorum forentium Regni Maioric. praesentibus, & qui pro tempore fuerint salutem, & gratiam, per Petrum Fenoll, & Petrum Castellar Nuncios Sindicorum, & proborum hominum dictorum locorum ad Nos misss fuit nobis humiliter suplicatum, quod cum ex consuetudine antiqua & Priuilegio speciali eiusdem, annis singulis tempore missionum concesso scilicet a medio mensis Maij vsque per totum mensem Iunij tunc proxime sequuturum sint seriae concessae, &

Sindici praedictorum proborum hominum pro habendis litteris super ferijs huiusmodi a Gubernatore dicti Regni teneantur ad dictum Gubernatorem accedere annuatim, & tam pro litteris, quam pro salario cursorum, qui portandis dictis litteris habetan destinari conueniant eos diuersos sumtus subire in ipsorum non modicum damnum, & interesse: dignaremur sibi super his de opportuno remedio prouidere. Idcirco huic supplicationi tamquam iustem benigniter annuentes vobis, & cuilibet vestrum dicimus, & praecipiendo mandamus, quatenus dictas ferias, annis singulis tempore supradicto indicatis nullo alio mandato ex pacto. Dat. Caesaraugustae x. die Nouéb. anno M.ccc.lxxx. (1380)

SOBRE LAS FERIAS.

LAS FERIAS DE MESSES DVREN DE XV.

de Maig, fins per tot lo mes de Iuñy primer vinent.

EN Francesch Çagarriga Gouer. General de Mallor. als amats Balles de la Isla de Mallorca fora la Ciutat costituits als quals las praesents peruindran ó als Lloctinents de aquells saluts é dilectio, com lo temps de las messes (mies; siega) sia prop, e per vtilitat de la cosa publica sia necessari de vegar los homensper cullir, é estojar los blats, é per ço es acostumat quascun añy en lo temps deuall contengut de atorgar ferias dins lo qual los homens vagans(vacants; vacantes; vacacions, vacassions, vacances, vacaciones) per la dita raho no deuen esser appellats ni forçats de esser en iuy per plets, é per ço segons disposicio de dret ordenam continuament per tota la Isla ferias, duradoras de xv. del mes de Maig, fins per tot lo mes de Iuñy primer uinent tantsolament perq; manam a cascu de vos dits Balles, que las ferias obseruen, obseruar, é tenir fesseu per lo dit temps; axi que en aquelles no forçeuni estringueu ni appelleu en iuy nigu per plets, ne per clam, ne per execucio de bens per deutes. Exceptam empero, que en les dites ferias, é llibertat de aquellas no sienenteses, ne compreses, nes pugua alegrar de aquelles en Censals, prouisions violaris, dots, salaris, lloguers, de iornals, deutes Reals, é de la Ciutat, e Vniuersitat de Mallorc. Dat en Mallorca a v. de Maig Añy de la Natiuitat de Nostre Señor M.ccc.lxxvij. (1377)

CAPITOLS DE EXAVIMENTS E DE VENDES A TEMPS.

CAPITOLS

DE EXAVIMENTS

E DE VENDES A

TEMPS, FETS PER MOSSEN BLANES

GOVERNADOR DE MALLORCA.

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifica lo espectable é Magnifich Mossen Vidal, Castella Doris, Caualler, Conseller, Cambrer; é Lloctinent General del molt alt S. Rey,, en los Regnes, é Islas de Mallorca, Menorca, é Iuiça: é Regint lo offici de la Gouernacio del dit Regne, que hagut per al dit Magnifich Lloctinent General, en é sobre las dites coses devall escrites ple; é digest consell, é colloqui ab los Honor. Misser Miquel Zaburgada, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu; é los Honor. Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca é hagut axi matex colloqui, é ple consell, ab algunas Notables perçonasdel present Regne, hayen fets, é ordenats los capitols seguents.

LO NOM DE IESVCHRIST HVMILMENT INVOCAT.

LO Molt Magnifich Mossen Vidal Castella Doris, de Blanes, Caualler, Conseller, e Cambrer del molt alt, é molt Excellent Señor Rey, e Lloctinent General del dit Señor Rey en lo dit Regne de Mallorca; é Regent la Gouernacio del dit Regne: vista la prouisio, impetrada del dit molt alt Señor Rey per part de la Vniuersitat del dit Regne, sobre los contractes de exeuiments, e uendesa temps, ab sobremesa de fer la qual prouisio, es estadedada en la Vila déFraga á xx. de Setembre Añy M. CCCC xxxx (1440). propassat, e vista la commissio, per la Maiestat del dit Señor Rey a ell donada en la dite prouisio: hagut, en e sobre las dites deuall escritas ple e digest consell, e colloqui ab lo Honor. Misser Miquel Zaburgade, Caualler, Doctor en Lleys, Assessor seu, e ab los Honor.

Mossen Saluador Sureda Caualler, Misser Gabriel de Veri Dr. en Lleys, Mossen Bartho. Dezcos, Mossen Ramon de Moya, e Mossen Iuan Esteua; Sindich dels Iurats del dit Regne: e com lo Honor: Mossen Arnau Mestre coniurat llur sie malalt, e agutaximatex colloqui, e ple consell, de alguns notables homensdel dit Regne de diuersos estaments, en aço appellats; e conuocats, fa e ordena los Capitols, statuts, e Ordinacions seguents: tant en virtut de la dite commissio, per lo dit Señor Rey feta á ell, com aliás per authoritat de son offici, tant sobre los dits contractes de exauiments, e vendes a temps com sobre altres contractes, e coses deuall escritas, segons en los dits Capitols, statuts, e Ordinacions, es mes llarch contingut: las quals son del tenor, e continencia seguent.

PRIMO: que de aqui auant, alguna persona, no pugue vendre a temps, algunes mercaderias, draps, llanes, Blats, oli, Especies, Cuyrams, ceres, o argent, yoyes, ni altres coses; sino a mercader; per mercadejar o specier, artesá, ó menestral per son propri vs, e menester de son offici, ó per altres necessitats o menester del comprador; axi com drap per vestir, o blat per sembrar, o meniar, ó de sa familia, ó siuade per los bestiars e que aço haye a iurar lo dit comprador, en poder del Notari, qui pendra lo contracte, e lo Iurament sia continuat en la carta. En altra manera, tal contracte no valega, nen siafet

dret; ans los venedors qui contractaran, en altre manera perdran totes les coses, e preus de aquelles, e los Notaris, qui rebran les cartes, sien ipso facto, & iure, priuats de llus officis e per semblant los Corredors, qui entreuindran, e vltre aço, correrán los dits Corredors ab açots, e las dites coses, hayen lloch encaraque los contrahens, ó algu dells, fossen Clergues ó Eclesiastics, ó Religiosos.

M. Çaburgada.

II.

ITEM: que los dits Notaris, sots la dite pena; no puguen posar en tals contractes, renuncio al for seglar, ni renuncio alguna als presents statuts, é Ordinacions, encareque fos iurade, sots la pena demunt dita, e que tal renunciacio encareque fos posada, no valega: ans sia ipso iure nulla, é inualida(iuualida); com als presents estatuts fets en odi dels crehadors, (acreedores) o venedors. nos pusquenrenunciar.
M. Çaburgada.

III.

Item que aquells qui en temps passat, fins lo die de vuy hauran venudes robes, o mercaderies a temps, en la forma de susprohybida: no pusquen demanar, ni hauer dels compradors, qui fins asi no hauran pagats, los preus, sino tantsolament lo preu vertader, que valien las dites robes, al comprant en lo temps de las dites vendes, ab interesser a raho de vuit per cent; deltemps de triga fins a la Real paga.

M. Çaburgada.

IIII.

Item que de aqui auant, sien inhibits, e aguts per nulles, é inualidos, tots contractes de exauiments, é vendes, é revendes de qualseuol robes, ó mercaderies: quis fassen en vn matex temps. Axi com V. G. si lo comprador, apres de la compre per aquell feta a temps, reuendrá de continent, al venedor la cosa per ell comprade, é los Notaris, é Corredors qui intrauindran incorreguen ipso facto las penas de susdites, sens alguna gracia, é merçe.

M. Çaburgada.

V.

ITEM es statuyt e ordenat, que los contrahens, no puguen renunciar al Priuilegi Real, parlant de contractes de compres de llanes, olis, e altres explets anticipadament, e dels quatra sous per lliure; que los venedors, son tinguts tantsolament pagar als compradors: ans tals renunciacions, no puguen posar en los contractes; e posades, no valeguen; com sien atorgades en odi de compradors. Los Notaris empero, é Corredors, qui hi entreuindran, incorreguen lasdesus dites penas.

M. Çaburgada.

VI.

ITEM, es estatuhyt, e ordenat; que aquells, qui compraran, o han ya comprades, olis, llanas, é altres coses, robes, fruits o explets: ni los venedors sien tinguts lliurar los aquells, si donchs no suplexen lo iust preu, que aquellas valranen lo temps del lliurament. Si empero hauran pagat lo preu, o part de aquell en tot lo temps de la vende, siels pagat interesser, de ço que pagat hauran: comptat del die de la paga que fet hauran fins al die q hauran rabuda, o rabudes las dites robes, é coses comprades.
M. Çaburgada.

VII.

Item: que algu qui de ça Cullita, o rendes, o de delmes; haura blat, ó prouisio sua, e de la familia: non pusque en la present Isla, comprar de algu per son menyar, e per reuendre aquell; que ya tindra vell, E contra: e aço, sots pena de perdre aquell que comprara. Pero, sino tindra vna lley de blat, ço es xexa, ó roig: sia licit comprarne de aquell que no tindra; per prouisio sua, ó de la familia tansolament, é per semblant, sie licit e permes als ceditors censalistes; de diners, o de blats; encareque yan tenguessen per llur prouisio pendre de llurs deutors blats, en pague de llur Censal.

M. Çaburgada.
VIII.

Item que als presents Capitols, statuts, é Ordinacions; no pugue esser fet algun frau directament, ó indirectament: é que alguna (se lee ! pegado a alguna) perçona no pugue per interposadepersona comprar, ni vendre, en frau ni periudici de laspresents Ordinacions: ni prestar hy son nom per altres: sots pena, tant al venedor, com al comprador; e al qui terça perçona hi fara interposant, de cent lliures per: quiscuna vergada: aplicadors, per la tersa (salta página, la terça) part al Fisch del Señor Rey: e per la terça, a la obre dels murs, e per laltre terça ad denunciador o Acusador é no res meñys (nihilominus, nichilominus) tals contractes fets en frau, e sien ipso facto iure nulles, é inualidos; e no sie fet dret. E los Notaris, e Corredors, quiy entreuindran incorreguen las dites penes.

M. Çaburgada.

IX.

Item que los Capsers, e los Tenders, ó altres reuenadors de teles, pexos, llagums, ó altres coses; e arrossos, puguen las dites coses comptar a temps, e vendre aqlles a manut en llurs cafes, e botigues: empero q aqllas, no puguen vendre, ó reuendre, a temps, sots las dites penes. Entes empero, que per ço no es derogat a la Ordinacio de vendre las dites coses per aqll matex preu dins tres dias apres que aquellas hauran comprades.

M. Çaburgada.

X.

Item: es statuyt, é ordenat, que de 15. del mes de Abril primer vinent, en auant, sien tinguts inuiolablement sots las penes en aquells contingudes, los Capitols é statuts qui en lo passat foren fets, é ordenats, ab authoritat del Magh. lleuors Lloctinent General sobre la vende, que fan los drapers dels draps, a tall: ço es que los dits draps, nos pusquen vendre sino bañyats, segons q en los dits Capitols, es mes llargament contengut.

M. Çaburgada.

XI.

Per ço lo Magnifich Lloctinent General salua a ell facultat de corretgirdeclerar, interpretar, é esmenar ab consell dels Honor. Iurats los dits statuts, é Ordinacions, e coses en aqlles contengudes, en tot, é en per tot: mane ab la present a tot hom

generalment, de qualseuol lley, ó estament sie: que tots los dits Capitols, statuts, e Ordinacions tenguen, é obseruen a la lletre, sots penes en aquell contengudas, com del die present auant aquells hauran, é obtindran llur força e valor.

M. Çaburgada.

Per tant lo Spectable, e Magnifich Llochtinent General, ab tenor de la present mane a tot hom generalment, de qualseuol lley, y condicio, o stament sie: que de aqui auant, las dites Ordinacions, e Capitols segons llurs series e tenors tenguen e obseruen, e noycontrauenguen sots las penes en aquells contengudes. Dat. en Mallorca a xxiiij. de Mars, Añy de la Natiuitat de nostre Señor M. CCCC. LXXI. (1471)

MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER RODRIGO FALCO.

CAPITVLA VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS

FORMA, E MANERA ALS PORTADOR DE

LLETRES E COMMISSARIS.

LA CRIDA

Ara hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco, Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres, e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat, axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent General a supplicacio dels Honorables Iurats de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part forana, e mitiensant determinacio, e approbacio del gran e General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de ma sua propria eutorizats certs capitols e ordinationsper tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present publica Crida a instansia, y requesta dels dits Honor. Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades. Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio, ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per ço que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12 de Desembre Añy 1449.

Falco Locumt.

PREAMBOL.
MANIFESTA, é notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, ymanera degude, als portedors de lletres é comissaris en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en quiscun dret, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser seruats sots las penas de ius atorgades, los Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors. Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia, mitiansant determinacio del Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous a 27. de Noembre proppassat, segons dauall es contengut.

I.

Primerament: statuex, e ordena lo molt Magh. Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e commissions (cómissions); ço es los que vuyson dins tres dies apres de la publicacio de laspresents Ordinacions, é los qui per hauant seran creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General, del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de lluroffici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de lascoses en los dits de ius escrits Capitols contengudes. Aquells empero portadors, qui seran en las parts foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament, enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochsahont seran: e de aço hayen lletre, ó escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.

Falco Loctinent.

II.

Item statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui stigues ço es que fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o seruidor, o procurador, ó esclau; que ho puscafer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni haye prestat lo dit iuramment, lo qual no sia tingut prestar puys non fasse offici de las dites coses: no obstant en aço losCapitols de la dita Confraria.

Falco Lloctinent.

III.

Item; statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolamententre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia. Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contrelos quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre, o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont lasportera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a lasdites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portadevna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hontseran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre, per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella, sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari sera desempatxat: e lo temps que haura estat.

Falco Lloctinent.

IV.

Item per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de quatre, o sinch liures, o demes auant, q hauien de dues, ó tres, nol volran portar (portat), ni pendre. Mes auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia, hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres llochs Vilas, ó Parrochias visinas, ó propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto. Falco Lloctinent.

V.

Item que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch: en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant no las pusquen presentar: ne hi sia feteresposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a presentar ensemps en vn matex die.

Falco Lloctinent.

VI.

Item: que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un matex lloch, ó Vila, puys de aquella Vila, ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de termade aquella, lo dit commissari, ó portador no hyxira (ixirá; saldrá) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite lletre, é aço per esquiuar molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna matexa Vila se feyen, es presentauen lletres; de vn Escriua, o altre Real.

Falco Llochtinent.

VII.

Item que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitgsalari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues, (llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo dit portador ó commissari, se hera anat a algun lloch, hahonthaura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñyde aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o peatge, en la forma de sus dita.

Falco Lloctinent.

VIII.

Item que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabuthaura.

Falco Lloctinent.

IX.

Item: que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les aporten per si propri; ó per altres portadors, ó commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é barats quis son fets, es poden fer. Carun portador, a quis serien lliurades diuerses (diurses) lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors; çoes que fer no puga puys ell matex hyra, li seran ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans siatingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes ensemps; e aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchslas dites lletres, no anauen en diuersos llochsseparats é mes de tres llegues distans, o lluñys, lo hu del altre, en lo qual cars puguen comanar les lletres ó comissions totes quantes hyran an un lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó altre, ó ell matex portar las que hyran totes envn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni disceptant aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino a un matex portador les lletres, o commissions, qui hyran en vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues lo hu del altre.

Falco Lloctinent.

X.

Item; que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellaspresentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer lassobredites cosas lo die saguent, sots la dita pena.

Falco Lloctinent.

X. (repetido el X)

Item que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos, que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera, si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris, e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje sis diners per quiscuna lletra.

Falco Lloctinent.

XI.

Item que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit Balle.

Falco Lloctinent.

XII.

Item; que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara peñora moble, o immoble; la qual segons los Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar, (subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a requirir, e fer enentar, e fersa fer totes lasassignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas, é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores bastants; las quals sien executades e subastades en la forma de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer lasdites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants (sébláts) execucions

e tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá: e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites assignacions.

Falco Lloctinent.