martes, 20 de abril de 2021

Sumari, O.

OFFICIALS.

QVE no sia Cort alguna, Saig o lloctinent de aquells, q puscan entrar per cami algu, o suspita per si sols en casa de algu, sens dos promens, o quatre bons homens.

Asso matex sia servat en los Navilis, leñys, Forns, e Molins, apar en la primera franquesa en la segona columna en la primera carta del libre den Sant Pera.

Que no sia donat ala Cort, Balle, o Saig alguna cosa per fer Iusticia, sino al Saig anant fora Ciutat sis diners per llegua, apar en dita franquesa en dita carta del dit libre.

Que negun Official çoes Balle, Veguer, o Saig no puga conexer de falsedad de Mesures, e de pes sino en lloch publich, e devant bons homens, es en dita franquesa del dit libre en la primera carta en la segona columna den Sanct Pera.

Que nos puxa Iudicar per los Officials sino ab promens, en dita franquesa en la fi.

Asso matex en libre den Rossello en cartes 153. en la primera pagina, comensa. En Sancho.

Asso matex, es vista dir la franquesa en dit libre en cartes 155. en la primera pagina en la fi, e sia qualsevol Official.
Que los officials no pugan comprar bens immobles parla la franquesa en dit libre den Sant Pera en la segona columna en la quarta carta.

Que no sian Officials ordinaris, sino del Regne, es en dit libre en cartes 26. en la quarta columna, e han atenir Taula, e que sien del Regne es en dit libre en cartes 137. en la primera pagina, comensa. Encara atorgam.

Que los Officials han de vacar tres Añys ans de regir aquell matex Offici, es en dit libre den Sant Pera en cartes 92. en la tercera columna. Nos Ioannes.

Asso matex dispon la franquesa en dit libre den Sant Pera en cartes 137. en la primera pagina. Encara atorgam.

Asso matex se troba en libre den Rossello en cartes 162. en la primera pagina.

Que los Officials no reben serveys, es en dit libre den Sant Pera en cartes 38. en la segona pagina, comensa. Encareus atorgam.

Que los Officials fassan Inquisicio de de Robadors, e Malfectors, es en dit libre den Sant Pera en cartes 141. en la segona pagina, comensa. Namfos.

Que los Officials qui executen per la Vniversitat e son accusats devant los Iutges de la Taula no son tenguts posar lo basto fins a Sentencia difinitiva si seran condemnats:

es en libre den Sant Pera en cartes 199: comensa. Noverint Vniversi.

Que los Officials del Regne serven les franqueses, e libertats del Regne, es en libre den Rossello en cartes 112. en la primera pagina, comensa: En Sancho.

Que nenguns Officials no emparen algun plet mentre tinga lo Offici, es en libre den Rossello en cartes 170. en la 1. pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Que los officials, President, Balle, e Veguer, e altres no poden entremeter dels talls, es en libre den Rossello en cartes 171 en la primera pagina, comensa. Sapien Tuyt.

Los Officials sien annuals, e locals, & quod sint domiciliati in locis, es en dit libre en cartes 224. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei Gracia.

La Privilegi de elegir los Officials, en les parroquies de la part Forana sia servat, mireu en libre den Rossello en cartes 230. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gracia. E mireu en dictio Balles.

Revocacio de diverses concessions que alguns fossen Officials de dos en dos Añys, es en libre den Rossello en cartes 244. comensa. Nos Petrus.

Los Officials no haien salari de les questions que son ordinaris es en libre den Rossello en cartes 248. 2. pagina comensa. Petrus Dei gratia.

Que los officials Reals qui hauran Iurat servar alguns Capitols no son tenguts servar aquells si son contra franqueses, es en libre den Rossello en cartes 278. en la primera pagina, comensa. Petrus.

Los Officials han esser annuals e locals, es en dit libre en cartes 304. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia. Asso matex en dit libre en cartes 339. en la primera, comensa Petrus Dei gratia.

Los Officials no poden distribuir los preus de les vendes quis fan per la cort fins sien fetes les adiudicacions, que les dites adiudicacions se fassen en lloch publich, es en libre den Rossello en cartes 445. en la primera pagina, comensa. Nos Martinus.

Que los Officials sens salari hagen adiffinir totes les causes tocants a la Vniversitat, es en dit libre en cartes 448. I pagina, comensa. Martinus.

Los Officials expedescan ses questions tant civils, com Criminals no donant en aquelles dilacio, es en dit libre en cartes 449. en la primera pagina, comensa. Martinus Dei gracia.

Que los Officials Reals quant seran elegits si eren concellers durant llur Offici no usen de Conseller, es en lo capitol de la Pragmatica de mosen Huc de Anglasola, comensa. Item com lo Concell, en cartes 99. en la primera pagina, en libre de capitols de Corts generals.

ORDINARIS.

Les Causes no poden exir dels Ordinaris fa la franquese, en libre den Sant pera en 21. carte en la segona columna, comensa. Sancius Dei Gratia.

Que los Ordinaris sien fills de la terra, e annuals (parece que pone ennuals, no se be bien) e hagen tenir Taula, es en dit libre en cartes, 28. en la quarta columna, comensa. venerabilibus.

Los Ordinaris poden remeter e fer composicions dels crims excepto crims de Homeys, e altres crims greus, es en dit libre a 34. cartes en la primera columna, comensa. Satisfeta la part.

Los Ordinaris poden conexer de vsures, es en dit libre a 35. cartes en la primera columna, comensa. Attendat locumtenens.

Los Ordinaris si seran inabils, e insuficiens sia consultat lo Señor Rey, e sobresegut en admetrels, es en libre den Sant Pera en cartes 82. en la tercera columna, comensa. Io-(annes) Dei gracia.

Les Causes no poden exir dels Ordinaris, es en dit libre en cartes 129. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Les Causes no poden esser tretes dels Ordinaris ne evocades per lo Governador ni altre Iutge, es en dit libre en cartes 161. en la segona pagina, comensa. Ioannes Dei gra.

Los Ordinaris de Cataluñya, e Procuradors han esser Catalans, axi dispon vn capitol de Barcelona de la Cort posat en libre den Sant Pera en cartes 162. en la 2. pagina comensa. Item ad suplicationem.

E los Iutges deuhen esser Catalans, e los Mallorquins son reputats Catalans, es en lo matex lloch.

Que lo Governador no pusca traure ni *appropiar aci les causes dels Ordinaris Balle, e Veguer, sino ab cert cas, es en libre den Sant Pera en cartes 168. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 119. e 120. Item al 2. capitol.

Los Ordinaris sien de la Illa de Mallorques, e hagen de tenir Taula, e sian annuals, es en libre den Rossello en cartes 203. la primera pagina, comensa. Pateat Vniversis.

Asso matex en dit libre en cartes 206. en la primera pagina, comensa. Nos Petrus.

Les causes no sian tretes del Ordinaris, en libre den Rossello en cartes 119. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia; e la carta es rotta.

Lo Governador no pot fer Manament als Ordinaris que proceescansumariament, e de pla en les causes, es en libre den Rossello en cartes 220. en la segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Governador nos te entramatre de les causes dels Ordinaris, es eu libre den Rossello en cartes 224. en la primera pagina, comensa. Petrus Dei Gracia. Mireu dn dictio Governador.

Los Ordinaris poden punir los acullints Bandetjats, ese en dit libre en cartes 235 en la primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Lo Governador no pot pendre les questions tocants als Ordinaris, es en dit libre den Rossello en cartes 244. comensa Petrus Dei gratia.

Lo Governador, o son Llochtinent nos curan de questions pertanyents als Ordinaris, es en dit libre en cartes 425. 2. pagina comensa. Martinus.

Los Ordinaris oien los Advocats de les parts sobre los drets de aquells, es en libre den Rossello en cartes 430. 2. pagina, comensa. Martinus.

Los Assessor del Governador no Impedesca lo delat quifera absolt del seu ordinari ab se sentencia ab consell de Promens, concordes, es en libre den Rossello en cartes 436. 2. pagina, comensa Martinus.

OBLIGACIO DE DONES.

La Obligacio de les Dones Intercedins per los marits val, puishi sia la Renuntiatio del velleya, encara que no sia la Renuntiatio de la autentica, si qua mulier in lib. den S. Pera en cartes 31. en primera columna, comensa. Item est de consuetudine quod Mulieres.

ORDINACIONS DE LES CORTS, E ALTRES.

De aquelles se fa mensio en libre den Sant Pera a 34 cartes en la quarta columna, comensa. Primo quod Iudex e en 35 en la primera columna, e segona.

De Ordinacions fetes per los Iurats, mireu en la dictio Iurats.

Ordinacions nos poden fer sens voluntat dels Iurats, es en libre den Sant Pera en cartes 33. comensa. Memoria sit Baiulo, &c. vide privilegium, in libro den abello folio 91. Santius.

OFFICIS.

Que nos substituescan sens Iusta causa, e sie diminuit lo salari: los Officis, es en libre den Sant Pera en carta 166. en la segona pagina, comensa. Nos Ioannes.

Si Officis se donen, o concessions de pes, o de Scrivanies, o altres coses, es Iutge lo Governador, es en libre den Rossello en cartes 219 en la segona pagina la carta es rotta.
Los Familiars, o Domestichs del Governador, no sien admesos a alguns Officis del Regne, e de la ciutat, sino son nats en lo dit Regne, es en lo dit libre den Rossello en *308 cartes I. pagina, comensa. Petrus.
Impretrans, Officis Reals, hagen esser proveits a coneguda dels Iurats, es en dit libre den Rossello en cartes 350. comensa. Nos Ioannes e en la seguent. Nos Martinus

De vn Official Real nos fassa sino vna carta, e sis fet lo contrari no sie oide sino la primera en data, es en dit libre en cartes 341. segona pagina, comensa. Martinus.

Los Officials axi Reals com Vniversals ab quina forma y enquinscasos poden Regir per substitut, es en libre de Regiment de sort, y de sach folio 44. pagina segona cap. 15.

Incip. Com per forma del dit Regiment, &c.

Algu no pot tenir dos Officis de la vniversitat no entenenthi Offici de consaller, es en la pragmatica de mosen Huc de Anglesola en cartes 119. en lo primera pagina, comensa. Item statuim, y en lo segon capitol si algu haura comes frau en lo Offici sia fet inhabil privat de aquell, en lo seguent (se lee seguenr) parla de consellers e si ix a altre Offici nos puga scusar sens Iusta causa a conaguda del Governador, en la dita carta lloch e pagina.

ImpretansOfficis Reals sien provehits de aquells quant Informacio se haura a rebre per lo Governador, fasses a conegude dels Iurats, es en dit libre den Rossello en cartes 340 en la primera pagina, comensa. Nos Ioannes; e en la seguent, comensa. Nos Martinus.

Observancia de Privilegis deuhen Iurar llisament, y sens condicio alguna los Señors Virreys, Carta Real dada en Madrid a 27. Setembra1564. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 7. y tambe la trobaran folio 14. del libre de Cartes Reals ab cuberta de plegami.

Officis de la Vniversitat no poden esser regits, per qui deu, o Pledetja ab Ella: Carta Real dat en Madrid a I. Febrer 1611. folio 22 pagina segona del libre de Cartes Reals cuberta de fust.

Officis Vniversals no poden ser regits pea qui mude de stament que no hage sis Añys lo ha mudat folio 159. del libre den Abello.

Olisque se aporten al Banch ni sos preus poden ser emparats, en libre de Corts Generals folio 283. en la segona pagina.

Sumari, N.

NAVFRAIG.

No sera Naufraig alguen neguna part de la Illa de Mallorques: axiu dispon la franquesa primera en libre den den Sant Pera en la primera carta en la primera columne circa lo fi de aquella.

NOTARIS NOTTES.

De Notaris se fa mensio, y del Offici de aquell en la primera franquesa en libre den Sant Pera en la primera carta a la fi de aquella.

Negun Clerga in sacris pot esser Notari, es en dit libre en la quarta carta en la primera columna, comensa Noverint Vniversi.

Negu pot esser Notari sino ha 25. Añys e Exeminat, es en dit lloch.

Que les Notes dels Notaris no pugan esser preses ni regonegudes per nigu, ni menos emparades, es en libre den Aballo en cartes 21. comensa. Nos Ioannes Dei gratia, &c. en la 15 columna.

Que los Notaris en les corts hon Scriven no procuren ni Advoquen, es en libre den Abello en cartes 95. en la primera pagina, comensa. Iacobus Dei gratia.

Notaris son tinguts a intimar Protest al S. Virrey, Regent, Procurador Real, Auditos de la Rotta, (Audiencia Real) &c. es en libre den Abello en cartes 219. comensa. Nos Philippus.

Que los Notaris han a demenar los salaris dels Testaments dins cert temses en dit libre en Cartes 93. an la 3. columna, comensa. Com molts Notaris.

Que los Notaris per Autoritat Real han esser Exeminats per lo Veguer, es en dit libre en cartes 130 en la primera pagina, comensa Nos Petrus.

Que qualsevol dels Notaris no sia prohibit de presentar requesta (salta página, tar) Requestes al Governador, es en dit libre en cartes 130 en la 2. pagina, comensa Petrus Dei gratia.

Qui Acusará algun Notari de fals se hage scriure perseguidor, e sia tingut a pena de talio, es en dit libre en cartes 136. en la segona pagina, comensa la franquese. Nos Ioannes.

Que los Notaris sian fets segons franqueses, es en dit libre en cartes 138 segona pagina.

Notaris no paguen res en dit lloch.

Que Notaris requests fassen protestacions, es en dit libre en cartes 142. en lo principi, comensa. Namfos.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 171. en la segona pagina.

Notaris quant fan instruments e anomenen Moneda no digan sino, Re. Ma. Mi. es en libre den Rossello en cartes 80. an la primera pagina, comensa la franquesa. Sapien Tuyt exceptats certs casos en dita franquese expressats.

Los Notaris quant per los Officials los sera demanat consell entrevenint com a promens en les causes hagen entrevenir en aquelles, sens algun salari. Asso dispon la franquesa en libre den Rossello en cartes 238. en la 2. pagina, comensa Petrus Dei graria.

Los Notaris de Mallorques (se lee Mallorqnes, típico error tipográfico n u) no portants corona, o no constituits en ordens no sian compresos en la ordinario feta de no portar corona, es en libre den Rossello en cartes 250. en la (a invertida) segona pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Notaris Scriptors de les corts sien tinguts servar los capitols de les Corts Generals fets sobre los Registres, es en libre den Rossello en cartes 284. en la Primera pagina, comensa. Petrus Dei gratia.

Los Notaris poden rebre qualsevolls protestacions e Instrumens,es en libre den Rossello en cartes 428. en la segona pagina, comensa. Martinus.

Si questio sera de Nottes perdudes en lo Diluns quesprocehesca segons forma de la franquesa present (se lee preseut) Martinus, es en libre den Rossello en cartes 430. primera pagina.
Borts no poden esser Notaris, es en libre den Rossello en cartes 433. en la segona pagina, comensa. Martinus Dei gratia.

Que los Notaris entren per Marcaders, es en la Pragmatica de Monsen Huc de Anglesola en cartes 90. segona pagina, e persocom en lo capitol tercer.

Lo Notari, e Scriva de la Vniversitat te a fer tots los Actes de aquella, es en libre de Corts Generals en cartes 105. en la primera pagina, comensa. Item provehim es capitol en dita pragmatica.

Lo Notari de la Vniversitat, es tingut lliurar totes les scriptures de aquella al successor sens premi algu, es en la Pragmatica de MonsenHuc de Anglesola en cartes 105. en

la segona pagina a la fi de aquella, comensa. Item statuim en libre de capitols de corts Generals.

Lo Notari, e Scriva dels Clavaris ha de esser elegit per los Magnifichs Iurats, e ableniplacit (ab beniplacit) de aquells, es en la Pragmatica de Mousen Huc de Anglesola Registrade en libre de capitols de Corts Generals folio 110. comensa. Item com la Revocacio, &c. en lo matex libre en la concessio de nou Regiment (se lee Rrgiment) de Sort, e de Sach per lo Rey Alfonso folio 152. comensa lo capitol. Item com lo Offici de Scriva dels comptes de Clavaris, &c.

NVNO SANS.

Tots los qui possehexen Honors, Possessions, e Terres, e altres drets per Nuno Sans, es confirmat per lo Señor Rey que be possehexen en libre den Sant Pera en la 8. carta en la tercera columna, comensa. Noverint Vniversi la 2.

Asso matex, es en libre den Rossello en cartes 57. en la segona pagina, comensa Sapien Tuyt.

NAVILIS, E DETENIMENT DE AQVELLS.

Que puxa esser prestat, a Navilis, appar en libre den Sant Pera en cartes 85. en la segona columna, comensa. Martinus Dei gratia.

Los Detenimens de Nauilis nos fassen sino per lo Governador, o son Lloch Tinent, Procurador Real, e Balle de Mallorques ensemps: e no per hun, o dos de aquells, es en

libre den Rossello en 428. cartes en la primera pagina, comensa. Nos Marrinus.

Quespusca carregar en Navilis, o Vaxells de Castellans mercaderies, es eu libre den Rossello en cartes 547. 2. pagina, comensa. Martinus.

Notaris no pot esser Bort, en Rossello nou folio 395. (Esto está más arriba: NOTARIS NOTTES. Parece que no concuerda con este apartado, dictio: Navilis.)

Notariper son Examen han de tenir 25. Añys cumplits: en Sant Pera folio 4. columna primera.

Notes no poden esser regonegudes ni preses p ningu ni menys emparades en libre den Abello folio 21.

Notaris son tinguts Intimar protests al Señor Viarey, Regent, y Procurador Real, y oidors de la Rota en dit libre folio 219.

Notaris per auctoritat Real se han de Examinar devant del Vaguer en libre den Sant Pera folio 130.

Notari no pot esser Procurador en causa ahont sera el Plet sobre Testament, o Acta que aquell haura rabut: folio 67. del llibre den Abello.

Notaris se han de crear devant el Veguer, y Rectors y que se observe lo Privilegi qui axi ho disposa, Carta Real dat. en el boschde Segovia a I. Iuny 1592. en libre de Cartes Reals de cuberta de fust folio 8. altre dat. en Madrid a 29. mars 1653. folio 121. pagina 2.

Nigu pot escusarse de regir lo offici en que ha sorteatCarta Real dat. en Madrit a 21 Agost 1636. en libre de cartes Reals de cuberta de fust folio 96. pagina segona tambe

es folio 198 del libre de cartes reals ab cuberta de plegami.

Naturals o Habitadors de Mallorques y ses Illes no son tinguts per estrangers de Cataluña folio 31. del libre de Corts Generals en les Corts de Monsó Any 1375.

Nigusia tret a Pledetiar fora del Regne capitol 14 de les corts de 1380. en libre de Corts Generals.

Nigu qui no haje estudiat dret en Escoles aprovades no puga menar mes de vn plet, ni esser admes a Advocar capitol 35. de les corts de 1380. en libre de corts generals.

Notaris no poden recusar presentar Peticions dels Iurats a los Señyors Virreys, y tocar Actes de les presentacions Carta Real dat en Valledolit a 8. 9bre. 1558. folio 5. del libre de cartes Reals ab cuberta de Plegami. Altre dade en Madrid a 21. Dezembra 1574. folio 19. del dit libre y la carta seguent.

Entradas populares