MISSER RODRIGO FALCO.

MISSER RODRIGO FALCO.

CAPITVLA VVLGO
DICTA DE MISSER
RODRIGO FALCO DONANTS

FORMA, E MANERA ALS PORTADOR DE

LLETRES E COMMISSARIS.

LA CRIDA

Ara hoiats, que notifique lo molt Honor. Misser Rodrigo Falco, Conseller Vicecanseller, y Lloctinent General del molt alt Señor Rey en los Regne, e Islas de Mallorca, a tot hom generalment, de qualseuol lley, condicio, o stament sia: que com per donar orde, y manera deguda, als portados, de lletres, e commissaris, en fer les excucions; e per esquiuar despeses, salaris, e peatjes excessius, é per obuiar, e ocorrer a molts abusos quis son fets, per prouehyr a tota indamnitat, axi dels crehedors, com dels deutors, e per bon zel, profit, e vtilitat de la cosa publica, a la present Ciutat, e Regne, de Mallorca; e habitadors de aquella. Lo dit Magnifich Lloctinent General a supplicacio dels Honorables Iurats de la dita Ciutat e Regne e dels discrets Sindichs, de la part forana, e mitiensant determinacio, e approbacio del gran e General Consell del dit Regne feta, haye fets, e ordenats: per e de ma sua propria eutorizats certs capitols e ordinationsper tant lo dit Magnifich Lloctinent General, ab veu de la present publica Crida a instansia, y requesta dels dits Honor. Iurats, e Sindichs, mane a tot hom generalment é a tota persona, que de aqui auant, los dits Capitols, é Ordinacions tenguen, e obseruen segons llur serie, e tenor; e en alguna manera, contre aquells, o algu de aquells, no fassen, ni vinguen: sots incorriment de les penes, en los dits Capitols e Ordinacions contengudes e posades. Certificant a tot hom generalment, que los dits Capitols, e Ordinacions, attrobaran registrades en la Cort de la Gouernacio, ahont podran pendre trellat e aquelles veure; per ço que de llur obseruancia algu excusat nos pugue. Dat en Mallorca a 12 de Desembre Añy 1449.

Falco Locumt.

PREAMBOL.
MANIFESTA, é notoria cose sia a tots, que Diuenres, a 12. de Desembre Añy M. CCCC. XXXX. VIIII. (1449) per donar orde, ymanera degude, als portedors de lletres é comissaris en fer les execucions; e per esquiuar despeses, salaris, é peatges excessius e p obuiar a molts abusos, qui en aço se son fets e per prouehyr a tota indamnitat, axi dels creadors com dels debitors: lo molt Magnifich Misser Rodrigo Falco Doctor en quiscun dret, Vice Canseller, e Lloctinent General en lo present Regne, del Molt alt Señor Rey:
fa ordena, é mana esser seruats sots las penas de ius atorgades, los Capitols, é Ordinacions seguens a supplicacio dels Honors. Iurats, é Sindichs de las parts foranes del dit Regne: vists los priuilegis per aquells exhibits e hoyts los portadors, e llur Procurador e Confrares vists los Capitols de llur compañia, mitiansant determinacio del Gran, é General Concell del dit Regna feta Dijous a 27. de Noembre proppassat, segons dauall es contengut.

I.

Primerament: statuex, e ordena lo molt Magh. Lochtinent Genetal, que tots los dits portadors de lletres e commissions (cómissions); ço es los que vuyson dins tres dies apres de la publicacio de laspresents Ordinacions, é los qui per hauant seran creats, “ab n” que vsen, o sien admesos al vs, exercici del dit offici hayen a iurar en poder del dit Magnifich Lloctinent General, del dit Regne, ó de son Lloctinent; que be, é llealment se hauran en lo vs del dit offici: e que esquiuaran tot frau é berateria, e obseruaran los presents Capitols, e les coses en aquell: e aço sots pena de priuacio perpetual de lluroffici; la qual incorreguen ipso facto si vsaran sens prestar lo dit Iurament: e axi matex, si faran lo contrari, de lascoses en los dits de ius escrits Capitols contengudes. Aquells empero portadors, qui seran en las parts foranes e no sera de la Ciutat; hayen a prestar lo dit iurament, enpoder dels Balles, ó Balle, de las Vilas, o llochsahont seran: e de aço hayen lletre, ó escriptura testimonial, com hauran prestat lo dit iurament.

Falco Loctinent.

II.

Item statuex, e ordena; q si algu volia aportar lletres en son fet propri ó de se muller, ó infans, o per algu ab qui stigues ço es que fos familiar ó comensal escuder o macip de aqll o seruidor, o procurador, ó esclau; que ho puscafer; posar q no sia de la Confraria dels dits Portadors, ni haye prestat lo dit iuramment, lo qual no sia tingut prestar puys non fasse offici de las dites coses: no obstant en aço losCapitols de la dita Confraria.

Falco Lloctinent.

III.

Item; statuex e ordena que los dits portadors si portarán mes auant de vna lletre ço es sin portarán duas ó tres hayen un peatge e mitx tantsolament: e sin portaran quatre e mes auant quantas que sien haien dos peatges tantsolamententre totes que las aport en diuersos llochs en vn matex dia. Empero los quals peatges sien pagats entre tots los deutors contrelos quals hauran portades (pottades) les lletres, cascu pro sua virili portione. E per tal que aço sia tingut: statuex e ordena que cascu dels dits portadors, quant presentarán algune lletre, o comissio hayen a dir al Balle e Escriua dels llochs ahont lasportera, sin aporta altre o altres, é quantes seran: é sin ha comenades, a altre, ó si las aporta per ell o per altre portador o comissari que les (queles) haye comenades: a la denunciatio, ço es quantes lletres aportara, é sin ha acomenades a algu, ó altri a ell, sia continuada per los Escriuants de las parts foranes: als peus de cascuna lletre en la resposta que los dits Balle, ó Balles, feran a lasdites lletres, continuant en aquelles, si lo dit portador ha portadevna lletre, o dues lletres, o commissions ó mes auant: en tal manera, ques sapien quantes seran. E que los salaris é peatges sien distribuyts entre tots los debitors. E axi matex los dits Balles, é Escriuans sien tinguts interrogar de las dites coses los dits portadors, é commissaris. E aximatex los interrogarán, en quin altre lloch, ó Vila uan partintse de aquelles hontseran, e quantes lletres, e commissions, hy porten, la resposta, sia continuada axi matex al peu de cascuna lletre, per esquiuar fraus: en la qual resposta, ço es en la fi de aquella, sia continuada la iornada, é hore que lo dit comissari sera desempatxat: e lo temps que haura estat.

Falco Lloctinent.

IV.

Item per tolre, é esquiuar tot frau, ques pogues fer per los dits portadors, ó commissaris, qui per aço com no hauran mayor salari de quatre, o sinch liures, o demes auant, q hauien de dues, ó tres, nol volran portar (portat), ni pendre. Mes auant statuex, é ordena, que cascu dels dits portadors, e commissaris, sia tingut pendre, é portar tantes lletres, com si seran aportades, ó lliurades per crehedors, ó per part de aqlls: é aço no pugue recusar en alguna manera lo portador, o comissari, puys empero las dites lletres vagen en vn matex lloch Vila, ó Parrochia, hon lo dit portador, ó commissari haura, o anar volrá: ó en altres llochs Vilas, ó Parrochias visinas, ó propinques de aquell lloch, ó vila hont hira: o q no sien lluñy de aquell, mes auant de tres lleguas, e aço sots pena de deu lliures per cascuna vegade que fera contrafet, e priuacio de offici del dit commissari, o portador ipso facto. Falco Lloctinent.

V.

Item que los portadors en vna matexa iornada, e hore, que seran aplegats al lloch, o Vila hon hiran, hayen, é sien tinguts: totes, é quantes lletres, é commissions aportaran per aquella Vila, o lloch: en manera, que si no les presentassen en la dita iornada, dequi auant no las pusquen presentar: ne hi sia feteresposta, encareque los dits portadors, se partissen del dit lloch, ó anassen en altre lloch, é apres tornassen en aquell dit lloch primer per presentar les dites lletres: car volem, statuym, é manam, que totes quantes lletres aportaran en vn viatge, hayen a presentar ensemps en vn matex die.

Falco Lloctinent.

VI.

Item: que algun portador, p commissari, no pugue hauer algun salari, ó peatge de lletre alguna, o commissio quis fasse, é es present en un matex lloch, ó Vila, puys de aquella Vila, ó lloch hont la dita lletre, o commissio se fara, ó de termade aquella, lo dit commissari, ó portador no hyxira (ixirá; saldrá) sino tantsolament aquell salari; o peatge que haura vn faix, o altre ministre, per presentar, ó intimar la dite lletre, é aço per esquiuar molts fraus, e abusos que de aço se son seguits e fets que en vna matexa Vila se feyen, es presentauen lletres; de vn Escriua, o altre Real.

Falco Llochtinent.

VII.

Item que lo portador, ó commissari, qui hira en lloch, ó Vila; que tant solament per vna lletre, o menys sie lluny del lloch, ó Vila de hont partirá; no haye ni pugue hauer si no mitx salari, ó peatge sis vol port vna lletre, sis vol moltes compartint lo dit mitgsalari, entre tots los debitors quant portara mes auant de vna lletre. Empero; si volra esser pagat a raho de llegues, (llegües; leguas) en la forma instituhyda que ho pugue fer compertint la dita paga entre tots los deutors, contre los quals sera anat. E aço matex sie entes, e seruat si lo dit portador ó commissari, se hera anat a algun lloch, hahonthaura presentada alguna lletre, ó commissio, é de aqll partira, é hira en lloch que no sia mes de vna llegue lluñyde aquell; que de las lletres, ó commissions, que aportaran en aquell lloch, o Vila, qui no sera mes de vna llegua lluñy de aquell lloch de hont partirá; no pugue hauer sino lo dit mitx salari, o peatge, en la forma de sus dita.

Falco Lloctinent.

VIII.

Item que los portadors, o commissaris, o algu de aquells no gosen pendre alguna cosa dels debitors, vltra llur salari, o peatge, encare que aquell tal debitor, ó debitors voluntariament ley volguessen donar; per difinir la execucio, ó suportar lo dit debitor, o en altra manera: e aço sots pena irremissible de deu lliures per cascune vegade, e de priuacio del offici la qual pena ipso facto incorregue lo dit portador, ó comissari qui contrafara: é haye restituhyr al doble, ço que rebut haura, e volra los dits salaris, o peatges, a la portio del debitor, de qui rabuthaura.

Falco Lloctinent.

IX.

Item: que los dits portadors ó commissaris, hayen dir, e denunciar vertaderament, las lletres, é commissions que portaran; si les aporten per si propri; ó per altres portadors, ó commissaris qui las hayen acomenades: é aço sia continuat per lo Escriua en les respostes, que faran en les dites lletres; o commissions, segons de sus es ya dit: é aço per esquiuar fraus é barats quis son fets, es poden fer. Carun portador, a quis serien lliurades diuerses (diurses) lletres, é commissions, per hauer molts salaris, é peatges faria de aquellas moltes comandes; compartintles per diuersos portadors; çoes que fer no puga puys ell matex hyra, li seran ensemps, ó en vn matex temps lliurades; ans siatingut ell matex totes aquelles portar, é comanar totes ensemps; e aço per esquiuar moltiplicacio de salaris. Si donchslas dites lletres, no anauen en diuersos llochsseparats é mes de tres llegues distans, o lluñys, lo hu del altre, en lo qual cars puguen comanar les lletres ó comissions totes quantes hyran an un lloch; ha un portador, o commissari: é les altres, ó altre, ó ell matex portar las que hyran totes envn lloch, e comenar les altres: no depertint; ni disceptant aquellas en molts portadors: ni puguen comanar sino a un matex portador les lletres, o commissions, qui hyran en vn matex, ó en molts llochs, no distants, per mes de tres llegues lo hu del altre.

Falco Lloctinent.

X.

Item; que los dits portedors, é commissaris, sien tinguts presentar totes les lletres que aportarán, lo die que arribaran en les Vilas, ó llochs hon las portaran: e per comportar los debitors no deguen cessar ni diffinir aquellaspresentar, é executar, é si lo contrari faran, sien ipso facto priuats de llur offici: aço sie entes, quant arribaran de dia: Car si de nit arribaran, sien tinguts los dits portadors, fer lassobredites cosas lo die saguent, sots la dita pena.

Falco Lloctinent.

X. (repetido el X)

Item que los dits portadors, é commissaris hayen, e sien tinguts presentar o fer llegir, e intimar per lo Notari, o Escriuá de la Cort de la Vila, ó lloch ahont aportaran las dites lletres, ó comissions als Balles de les dites Viles, o llochs ó als Lloctinents de aquells las dites lletres, ó commissions é requirirlos, que executen las dites lletres. E de la dita presentacio de la prouisio, é resposte, que los dits Balles, e Lloctinents de aquells si faran sia feta, é continuada scriptura al peu de las dites lletres, per los dits Notaris, é escriuans. En altre manera, si les dites lletres, no serán presentades, lletgides, é intimades als dits Balles, e Lloctinents de aquells los dits Notaris, e Escriuans noy fassen ni gozen fer respostes, ni continuar res en aquelles: e aço sots pena de deu lliures per quiscuna vegade, que sera contrafet, al Fisch del Señor Rey applicadors: e priuacio de llurs officis, e escriuanias; E per sos traballs alla hont lo dit Escriuá continuat haura los sobredits actes, haje sis diners per quiscuna lletra.

Falco Lloctinent.

XI.

Item que si per la primera lletre, lo deutor no pagara nis fara la execucio del deute contre aquell; e sera feta, o tremesa le segona lletre; que aquella presentade al Balle ó Lloctinent de aquell sia tingut lo dit Balle, ó Lloctinent de aquell, aquella executar, sens triga: E si aquella no volia ó dilatará executar; lo portador de dite lletre haia requirir lo dit Balle, o Llochtinent seu, é protestar contre aquell: e de la dita protestacio, fasse acte lo dit Notari é Escriua al peu de la dita lletre; en tal manera; que aparegue, del carrech, ó culpa del dit Balle per ço que la commissio la qual se haura a fer sia feta a despeses del dit Balle.

Falco Lloctinent.

XII.

Item; que si en la execucio, lo deutor, o la Cort, per son offici assignara peñora moble, o immoble; la qual segons los Priuilegis, o estils del present Regne se haye a subhestar, (subastar) o sperar mercats; lo portador no estiga per axo, mes hauant: mas lo Notari o Escriua de aquella Cort, hont la dita execucio sera feta; haye; é sia tingut per son offici, é per potestat, la qual per los presents Capitols li es donada fer e anantar, en la dita subhestacio, e execucio, e tenir los encants mercats alla hont seran allegats, e requets per lo deutor; lo qual haye aço a requirir, e fer enentar, e fersa fer totes lasassignacionts necessaries fins al lliurament de la peñora assignada no dexant passar lo dit Escriua los termes ni hores vacuas, é sens ferhi lo degut. E si la peñora sera moble lo dit portador

torn al dit lloch passats quinze dies, apres quen sera partit; dins los quals quinse dies los procehiments, e subhestacio e mercats (emercats) de la dite peñora moble, hayen esser fets per lo dit Escriua, a instancia del deutor: é si lo dit portador fara vendre la dite peñyora, e si aquella no abastara al deute, é missions, lo Balle ó lloctinent seu, a requesta del dit portador, sia tingut de continent procehyr a captio de altres peñores bastants; las quals sien executades e subastades en la forma de sus dita (de susdita): ó si ere algun immoble o siti, encaraque tal assignament de immoble haye lloch segons las Francheses del present Regne, é disposicio de dret; ço es, com lo deutor no haurá bens bastants mobles al deute si lo dit immoble sera assignat a quatre mesos, a xxx. dies, en cars que lo deutor haura renunciat a quatre mesos, ó alias, los quatre mesos en tal deute no hauran lloch: lo dit Notari é Escriua, haye e sia tingut fer é continuar los actes de la subhestacio, é exacucio del dit immoble a instancia (instantia) del dit deutor. E passats los dits quatre mesos, ó 30. dies, a cars sie estat assignat; lo dit Escriua sia tingut e haia fer lasdites assignacions necessaries e acostumades fer, en semblants (sébláts) execucions

e tenir los encants, é mercats acostumats: si lo deutor ho requerrá: e aço se haie a fer dins altres vint dies apres; los quals passats lo portador torn al dit lloch, e requerrá lo Balle, o son Lloctinent, que procehyesque a lliurament, é vende del dit immoble, é si no ho volra fer, proteste contre lo dit Balle é fassen acte al peu de la lletre. E si lo Balle assignara die, é hora de marcat, a fer lo dit lliurament, lo dit portador hi sia per aquell die, é requerrá lo dit Balle, o son Lloctinent, e fassen lleuar acte, é si lo dit Balle no fara lo dit lliurament, e no volra debitament anantar en la dite execucio, é vendre; request per lo dit portador a fer de aço acte en tal cars, sia feta comissio, a despeses, é salaris del dit Balle. E si cars sera, que lo dit Notari e Escriua; request per lo dit deutor no haye fetes las dites assignacions.

Falco Lloctinent.

CORRECCIONS FETES SOBRE LES DEMVNT DITES NOVAS ORDINACIONS,

CORRECCIONS

FETES SOBRE

LES DEMVNT DITES

NOVASORDINACIONS, E CAPITOLS

DE AQVELLES VVLGO DITES DE

MOSSEN BERENGVER VNIZ.

LA CRIDA

Ara hoyats, que notifique, y mana: lo molt Honor. Mossen Berenguer Dolms Caualler Conseller, e camerlench, del molt alt Señor Rey e Gouernador del Regne de Mallorca, a tot hom generalment de qualseuol lley, condicio, ó estament sia: que com sobre las Ordinacions, de abreuiacio de plets, per raho de cert priuilegi per lo molt alt Señor Rey, a la Vniuersitat de Mallorca atorgades, e per los llochs acostumats de la present Ciutat de Mallorca publicades a 28 del mes de Setembre del Añy1439. Sia estade apres, per lo dit molt alt Señor Rey, nouellament, sobre las dites Ordinacions e Capitols feta ab sa Carta Real enson Segell comu pendent segellada. Dat en la Ciutat de Deança. a 24. del mes de Abril proppassat. La correctiodel tenor seguent.

NOS ALFONSO per la gracia de Deu, Rey de Arago, de Sicilia deça, é della Far, de Valencia, de Vngria, de Hierusalem, de Mallorca, de Serdeña y de Corsega: Compte de Barcelona, Duch de Atenes, é de Neopatria, é encare Compte, de Rosello, é de Sardañya.

Lo Diuinal adiutori humilment inuocat. Com experiencia la qual es mare d totes coses; haye monstrat, les Ordinacions dels plets, ordenades, e obtingudes lo Añy passat, del molt alt Señor Rey per la Vniuersitat de la present Ciutat, é Regne de Mallorca a supplicacio dels Honor. Mossen Berenguer Vniz, Caualler, Francesch Axaló, Caualler, é Antoni Oliuas, Embaxadors, per la dita Vniuersitat al dit molt alt Señor Rey tremesos, esser per la mayor part impraticables, e de moltes de aquellas esser seguits molts, é diuersos abusos, é infinits plets entre los habitadors del present Regne dañs, é inconuenients no pochs. En tant, que esta vist, é es veu clarament lasdites Ordinacions, o moltes de aquelles en la forma, demuntdita que fins asi, son estades enteses, e practicades esser molt dañosas, é periudicials a la cosa publica, del dit Regne e esser ocasio de debats é de plets, é de fiançes, é desbarats, als mals homens, é per ço sia molt necessari, per abreuiar als dits abusos, dañys, é inconueniens; les dites Ordinacions esser corregides, esmenades, declarades, e en millor conmutades (cómutades). Per tant

lo Honor. Mossen Berenguer Dolms, Caualler, Conseller Camerlench del dit molt alt Sr. Rey, é Gouernador del dit Regne de Mallorca: al qual per lo dit molt alt Señor Rey es estat donat lloc é comissio especial de aquestes coses hagut; en e sobre las dites coses colloqui é deliberatio. Ab los Honorables Mossen Berenguer Vniz Caualler; Iaume de Pachs, Guillem Benassar Ciutadans: Guillem Matheu, Berenguer Genouard, Mercaders:
é Antoni Bastard Iurats lo Añy present, de la present Ciutat, é Regne de Mallorca. E ab los Honor. Sindichs de les pats (parts) foranes del dit Regne, als quals Honor. Iurats, e quatre Sindichs, lo gran, é general Consell del dit Regne ha comes lo present negoci: é donat ple poder de aquestes coses segons apar, per determinacio per lo dit gran, é General Consell feta, é continuada en los llibres de la Vniuersitat: a (espacio no rellenado) del mes de Noembredel Añy present de Consell é de voluntat dels Honor. Iurats é Sindichs, e, Consell del Honorable Misser Barthomeu Alberti: Doctor en quiscun (quisqú) dret

Lloctinent de son Honorable Assessor, é dels Honor. Misser Iuan Berard, e Gabriel de Veri, Aduocats de la Vniuersitat. Ha fetes, ordenades, e statuides; en é sobre las dites Ordinacions, e quascun Capitol de aquelles, les Corrections, declaracions, suplicacions, e Ordinacions, seguents; en la forma e manera, quis seguex. Lasquals declaracions, corrections ordinacions, e supplicacions: lo dit molt Honor. Gouernador prouehyex, e mana, esser ad vnguem(a la ungla) tingudes, é observades, sots les penas en aquelles contengudes. E aquelles esser ab veu, é crida publicades, per los llochs acostumats de la dita (ladita, la-dita, guión, salto de línea) Ciutat, e aquelles hauer efecte, e lligar de continent que seran publicades, annullant, é irritant expressament tots actes e procehyments en contrari feadors. Manant, aquellas esser registrades en les Corts de la Gouernacio, de la Ballia; é Vagueria de lasViles del dit Regne, per ço, que alguna de aqlles no puguen ingnorantia, allegar.

SOBRE LO PRIMER CAPITOL.

PRIMERAMENT; com lo dit Capitol primer de las dites Ordinacions segons experiencia ha mostrat; esser impracticable, e quasi impossible seruar aquell, segons se séria, é esser molt damnos, e periudicial, especialment, als homens rustichs, e grocers; als quals, sils es inhibit, hauer, per no saber rahonar llur fet, llur Iusticia: seria molt preiudicade, vltra los dañs que sostendrien vaguantde llurs afectes, e treballs, dels quals se han a sustentar, per entendre en llurs plets, é questions: en les quals hauenthy Procurador, nols calria axi vagar.

(no los caldrie, caldríe; caler; caldre; no les haría falta así vagar)

PRIMO, que lo dit Capitol, lo qual parle de questions, qui no sobrepuienválua de docentes lliures: se haye seruar tant solament, en questions no sobrepuiants, quantitat de sinquantalliures, en axi que aquelles, si fersa (ferse, fer se; hacerse) podra, per vna altrecacio verbal finar se haye; ohydes les parts. E si per vna altrecacio verbal, finarnos poran, se hayan a menar extraordinariament, é de pla, sens que no sia necessaria, en aquella oblacio de libell, forma de dret, ni altres solemnitats, e assignacions acostumades, sino aquelles, que al Iutge, Balle, ó Vaguer, deuant lo qual, aquelles tals questions se menaran; sera vist fehedor. Abreuiant aquelles, a son bon arbitre.

Item totes las questions e causes, qui sobrepuiaran la dita quantitat, é valua de sinquante lliures, se hayen a menar, é proseguir ordinariament, segons las Ordinacions antigues, fetes per lo Honorable Mossen Berenguer Vniz, Caualler lleuors Regent la Gouernacio del dit Regne, ab los Honorables Iurats del dit Regne las quals Ordinacions, se hayen a seruar en tot, é per tot: sino en las coses, que seran continuades a les presents, é seguents Ordinacions, declaracions, é correccions. Exceptades empero, les causes dels Censals morts, car en aquelles, de qualseuol cantitat sien, no deu esser procehytordinariament; ni segons las dites Ordinacions ans a sola ostensio de la Carte del Censal, ha esser procehyt a exacucio, contra lo principal debitor, o encarregador, ó successor vniversal: segons forma del 16. Capit. de les dites Ordinacions: al qual en alguna cosa no es feta derogacio.

En las questions empero hypotecades: se hayen a seruar lasdites Ordinacions antigues.

Item que a quiscu sia licit, legut, & permes; fer procurador, aquell, q voldrá, sols q no sia persona de dret prohibida.

Sia empero licit, é facultat del Iutge, si ly apparra: oyr, é interrogar les parts principals tantes vegades com volra.

DE FORMA ASSVMENDORVM PROCERVM.

Item, que en la assumptio dels promens, sia seruat lo 22. Capitol de las Ordinacions, o Priuilegis impetrats de la molt alta Reyna en la Vila de Monço: a supplicacio dels Honor.

Mossen Hugo de Sant Iuan, é Misser Marti Des Brull, llauosEmbaxadors del dit Regne: ço es: que: si ab duas lasparts, sen conuindra, sien llechs o Notaris: e que no puguen sino los Notaris, pendre algun salari. E si las duas parts sen conuindran de llechs o Notaris lo Iutge pugue aqlls pendre, que ben vist li seran que sien Iuristes, Notaris, o llechs. Los quals luristes hayen salari segons las Ordinacions antigues: no los llechs. E no sia estat lo Iutge pendre dels anomenats per les parts: puysaquellas no sen concorden. Ans pugue pendre de aquells si volra, ó de altres a son arbitre.

SOBRE LO SEGON CAPITOL:

SEGONAMENT, com sobre lo segon Capitol de les dites Ordinacions segons la practica e obseruança de aquell, se haien seguidasmoltas diceptacions, é controuersias e prolixitats: segons experiencia ha mostrat, e singularment, per raho de aquell, e del sise (sisé; sexto; 6°) Capitol de las dites Ordinacions, se han seguides grans questions, é debats, las quals encare penjen, entre lo Señor vtil de la Gouernecio; e lo Señor vtil de las primerasappellacions, per tant lo sobredit segon é encara sobre lo dit sise Capitol fa las declaracions seguents.

Primo que las appellacions quis interposaran de lassentencias, quis daran en les causes, é questions, qui no sobrepuyaran valua, ó quantitat de sinquantalliures: hayen esser fetes, e interposades en escrits, ó de paraula: deuant lo Iutge, ó Balle, qui haura dade la primera Sentencia dins tres dies continuos.

Item, que de les sentencias difinitiues, las quals se donaran en les causes, ó questions que sobrepuiaran la dita quantitat; ó valua de sinquanta lliures se pugue appellar dins deu dies; segons ya ere ordenat.

QVAE DICITVR SIMPLEX INTERLOQVVTORIA,

& infra quatuor dies possit ab ea appellari

Item que de las interloquutorias simples, é no absorbenslo fet principals, se haye appellar dins tres dies continuos. E de aquelles se pugue appellar vna vegada: e no mes. De les altres interloquutorias, qui absorbiran, ó tocaran lo fet principal: se pugue appellar, axi com de difinitiua. Declarant empero, que sentencia la qual se done sobre excepcio peremptoria; si per aquella sera declarat esser procehyt ad vlteriora, la excepcio no obstant; ó aqlla reseruant en la diffinitiua: tal sentencia, es de si (desi)simple interloquutoria: é de aquella se haya appellat dins tres dies. E si tal sentencia sera declarat, la excepcio obstar, e aquella obstant; Audiencia esser denegade al demanant: tal sentencia es dita obserbir lo negoci principal, é de aqlla, siallegut, appellarse dins deu dies, axi com de sentencia diffinitiua.

Item: que de les causes de appellacions, las quals se interposarán de sentencias diffinitiuas: ó interloquutorias; en les causes, ó questions no sobrepuxants quantitat, ó valua de sinquanta lliures: E les causes de appellacions de interloquutorias simples, é qualseuols altres questions, ó causes promulgades. E las appellacions de Greuges o recorsos, se hayen a manar extraordinariament, summariament, é de pla: sens que no sia necessari assignar, a posar, y a prouar Greuges; ni seruar altres solemnitats: sino tant quant al Iutge a son bon arbitre sera vist fehador. En las causes de appellacions de sentenciasdiffinitiuas, donades, ó donadores en les questions sobrepuyants summa de sinquanta lliures: sia procehit, segons lasantigues Ordinacions.

Item, que totes las dites appellacions hayen esser presentades en la Cort de la Gouernacio dins dos dies apres que seran interposades. E lo appellant haye demenar e requirir esser delegat Iutge si sera lloch a delegacio de paraula ó en escrits, ó en la appellacio la qual encara com no sia delegat dins los dos dies perso (per so, per ço) no sia hagude per deserta. Empero las appellacions quisinterposaran en les parts foranes no sien enteses en la present Ordinacio ni estatuts per lo dit terme.

Item que en e sobre las dites causes de appellacions primeras; de sentencias diffinitiuas, ó interloquutorias, absorbints lo negoci principal de qualseuol quantitat sien, se haye a delegar Iutge per lo Gouernador, ó Lloctinent de aquell; axi com antiguament ere estat ordenat, é vsitat.

Item com per los dits Capitols, sia estat ordenat: que lasappellacions dels ordinaris, se aguessen a presentar a la Cort de la Gouernacio: é dels merits de aquella, hagues a conexer lo molt Honor. Gouernador, an concell de son Honorable Assessor. E si cars fos, ladita sentencia fos concordant ab la dita sentencia del ordinari; volia la dita Ordinacio, de aqui auant nospoguessen las parts appellar: volent la cosa raduyr a vna mitjana via. Statuex lo molt Honor. Gouernador; que qualseuulla apellacio interposada de sentencia del ordinari sia delegat Iutge. E si cars sera la sentencia del delegat; sia reuocatoria, ó; discrepant de la sentencia del ordinari lo dit molt Honor. Gouernador iutgera sobre los merits de aquella, ab concell de son Assessor, é aquella, o aquelles, ó part de aquellas: las quals confirmaria: sia executada; e de tal sentencia del Gouernador no sia licit appellar. E si cars sera sentencia del delegat sera conforme ab la Sentencia del Ordinari: sia encara facultat, al agrauiat, de appellar al dit Honor. Gouernador: lo qual dels merits de aquella appellacio, haye a pronunciar ab consell de son Assessor. E si cars sera; que confirmades les precedents sentencias, com sien ya tres concordants: nos puga mes hauantalguna part appellar. E si per ventura: lo dit Honor. Gouernador, en tot, ó en part, reuocará aquelles sentencias, o en alguna de les sentencias demunt dites: Sia permes a la part agrauiadeappellarse; E dels merits de la appellacio; haya conexer lo dit molt Honor. Gouernador ab concell de la sua Audiencia, ó de quatre Iuristes, no sospitosos: ó de sinc, en cars de discrepancia. Statuint, é ordenant, que en cars, e en temps, que aquesta sentencia, se deura concordar, sien citats a la una horelos Iutges, ó promens qui las Sentencias hauran donades: é quiscu a part, don raho al dit molt Honor (falta punto de abreviatura) Gouernador; e Iuristes de la sua sentencia; é que lo ha induit a pronunciar axi: é de la dita raho fasse memorial lo Escriua é apres en dret lo dit molt Honor Gouernador, ab aquells que elegits haurá, ó ab sa Audiencia, a les mes veus, don la sua sentencia, de la qual nos sia llegut a algu appellar; los quals Iuristes entre tots no hayen sino vn salari.

Item en las interloquutories, que absorbiran lo fet principal, sia obseruat axi com de les diffinitiuas: en les altres no siallegut sino vna vegade appellar. E lo Gouernador delech la primera appellatio; ab la altre conuengue abson Honorable Assessor.

SOBRE LO TERCER, QVART, QVINT, E SIZE CAP.

SOBRE lo Tercer, Quart, Qint, y Size, Capitol, no restafer altre declaracio, ó correctio, fins axi com de sus es provehit, ço es que en totes las causes, e questions, sobrepuiants la dita valua, o quantitat de sinquanta lliures: axi en les primerasinstancias, com en les causes de appellacions: sien tingudes, e seruades las dites antigues Ordinacions; olim appellades novelles; é segons aquelles, se haye procehyt, é enentaten tot é per tot, sino ço que en les presents Ordinacions, e declaracions es expressament prouehyt, e ordenat sobre aquellas.

SOBRE LO SETE CAPITOL.

Lo Sete (seté; séptimo) Capitol de las dites nouissimas Ordinacions, no affretura de algunacorrectio e declarecio com sia prou iust, é clar.

SOBRE LO TERCER, E VVITECAPITOLS.

Item com lo Tercer, é Vuite (vuité, 8°) Capitols de les dites Ordinacions, sia dade potestat als Iutges, de donar temps, é dilacio de pagar als deutors: é de aço se sien seguits molt abusos: per esquiuar, é tolre aquells, com per disposicio de dret lo temps donat a pagar aquell lo qual sens questio, confessa lo deute demanat, sia ya statuhyt dels deu dies: Declara, é statuex, que lo temps donador per los dits Iutges é Iutge, no pugue passar tems de vn mes; com lo arbitre donat als dits Iutges per lo dit Capitol haye esser arretglat, segons disposicions de dret, é equitat: é seria molt dissonant de Iusticia é equitat: si mayor temps de vn mes donaue, e arbitraue: é no seria vist seruar equitat, ni procehyr segons bon arbitre: axi com requer lo dit Capitol. Empero en los deutors de Censals, no han lloch los dits Capitols: car en aquells, se ha de fer execucio prompta, a sola ostensio del contracte del Censal, segons lo 16. Capitol, de las dites nouelles Ordinacions. E los Iutges no han facultat, nils es permes en alguna manera dar temps, ó dilació de pagar als deutors de Censals.

SOBRE LO NOVE CAPITOL.

Com; en la manera, que lo noue Capitol es posat; sia impracticable, declare, é statuex: que lo Iurament, que los Aduocats, é Procuradors, son tinguts prestar: sia prestat segons forma de la Ordinacio e Franchesa antiga: ço es: si ells creuhenmanar bona causa segons llurs consiencias; las altres coses en dit Capitol contengudes sien seruades.

SOBRE LO DEZE CAPITOL. (10°)

Lo Deze Capitol per esser obseruat: declare; que encare que los actes, prouisions, o sentencias se fassen per lo Escriua de la causa, ó per les parts en llati: per ço no sien nullas, ans valeguen: exceptades empero, las posicions de fer articles, é capitols los quals, se hayen a fer en pla, (vulgar, pla, sa llengo mallorquina) segons les dites nouelles Ordinacions

SOBRE LO ONZE CAPITOL.

Lo onse Capitol, es iust, é rahonable: declare empero, que los Procuradors, Curadors, Sindichs, é Economos e altres entreuenints, en questions de altres, no sien tinguts, ni puguen esser forçats, obligarse en nom propri: ni llurs perçonasper las missions feadoras, en les dites causes, é questions com lo dit Capitol, solament se entengue, en los principals qui sien de dar, los quals, hayen a fer la obligacio contenguda en lo dit Capitol: é aquells als quals, per dret es permes tal obligacio perçonal.

SOBRE LO DOTZE CAPITOL.

Lo Dotze Capitol es bo; é Iust; é molt rahonable.

SOBRE LO TRETZE CAPITOL.

Lo Tretze Capitol, diu que los debitors, puguen asignar en pague,a llurs creditors, bens mobles, e immobles, per lo qual se son seguits, molts, é infinits abusos de inconuenients, plets, e questions, e donada ocasio, a molt mal hom, de fer diuerses beratarias, fins, e malitias, en gran dañ, de llurs crehedors. Per ço lo dit Capitol e las coses en aquell contengudes, revoca, cassa, é anulla.Statuynt, y prouehint de aquiauant tals assignacions, e dations en pague, no hauer lloch ni poder fe fersino en los casos, per dret comu disposats. Si donchs, al creadorpleya, tals bens acceptar en pague: en lo qual cars no sie necessari pessar ho per Cort; hans haye tal valor é fermatat, axi com si ere passat per cort; e aquesta, era la intencio del dit Capitol. La qual declaracio e correctio haye lloch esser estade no solament en los fets esdeuenidors, mas encara en los presents, é pendents, puys la dita datioin solutum, é assignacio dels dits bens ya no sia feta ab effecte encare que plet ne penias (sin punto final)

SOBRE LO CATORZE CAPITOL.

Lo Catorse Capitol: axi com a iust, é rahonable sia seruat.

SOBRE LO QVINZE CAPITOL.

Lo quinse Capitol qui diu, que los Iutges, en los anentamentsdels processos, no sien tinguts seruar les Ordinacions, é stils de las Corts: declara, é statuex: hauer lloch tansolament, en quant las ditas Ordinacions, é stils sien contraris, a les declaracions, corrections, é Ordinacions sien seruades, é axi matex, las dites antigas Ordinacions, é stils; en quant no sien contraries a les dites presents declaracions, e corrections, en tot lo que en las presents, no es especialment prouehyt.

SOBRE LO DESET CAPITOL.

SOBRE lo deset Capitol declare; e axi deu esser seruat, é practicat, que segons forma de la prestacio del dit Censal les demandes, no sien admeses ab oferta de pendre en compte masprecisament, é expressa; haye esser demanada certa, é determinada quantitat: si donchs, no era persona, succehint en fet estrañyen la qual es disposat en la segona part del dit Capitol la qual disposicio se haya seruar en aqlles.

Item que sobre un dupte, moltes vegades fet e de que se ha seguides diuerses, discrepacions; Statuex, prouehex, y declara: que si a algu sera estat assignat, a posar de fet, e dins lo terma a ell assignat, no haura fets Capitols, ni posat: e apres, li sia assignat aprouar, que dins lo terma assignat approuar no pugue ne li sia licit, fer o presentar capitols, ó positions: cardeu li ser imputat perque en lo primer termaassignat a posar, aquells no ha presentats, e dins lo termaapprouar assignat solament pugue prouar les coses, ja posades, é no de nou posar, é aço, per esquiuar difugis, é dilacions.

Item: com per les antigas Ordinacions, é Francheses del present Regne, sia statuhyt, é ordenat: que los Notaris, é escriuans, hayen, é sien tinguts fer originals, de tots los processos segons en lo sinquanta; y vuit Capitol de las antigues Ordinacions es llargament prouehyt, e ordenat; que los Notaris, e Escriuans e contra forma del dit Capitol, e penes en aquell contengudes: no curen fer los dits originals, e per ço, sa saguits, es seguexen tots dies grans, é innumerables dañs, & periudicis als litigans: Per tant lo dit Honor. Gouernador statuex, prouehex, e mana stretament lo dit 58. Capitol ad vnguem esser tingut; e seruat, e que segons la serie, e tenor de aquell, é sots las penas en aquell contingudes, e encare sots pena de priuacio de llur Escriuania: los dits Notaris, e Escrivans sien tinguts fer los dits originals e que no lliuren copia a alguna de las parts de algun acte: si primerament no es en lo original registrat, é continuat llargament. E perque aço sia millor seruat: lo dit molt. Honor. Gouernador, prouehex declara, statuex, e mana que tots los Notaris, e Escriuans de les dites Corts, e Escriuans de tot lo present Regne, o per algu de aquells e Sindichs de la Vniuersitat, request ne seran, haien prestar Sagrament per virtut del qual, prometen les coses en lo dit Capitol contengudes, segons la serie, e tenor ad vnguem tenir, e servar: é axi matex, iuren que no admetran, ni sostindran algun Escriuent, o notari en las dites escriuanias, si primerament aquell no haye prestat lo dit iurament. E si iurar no volran; sien remoguts, é priuats del regiment, offici, e entreueniment de las dites escriuanias. Empero que si sobre los dits registres, e pague de aquells sera questio, axi com es tot iorn, que lo dit Honor. Gouernador haye a moderar lasexcessiuas taxacions, é demandas fetes, é fahedores per los Escriuans de las Corts, sobre los dits registres, é escriptures.

Item com per lo molt alt Señor Rey entre los altres privilegis, ara nouament atorgats, sia statuyt, que dequi auant, no pusquen esser trets del present Regne de Mallorca Caualls, o Rosins: attes que per lo dit Priuilegi es totalment tolre llibertat, per la qual raho molts de aportar Rosins cessen a metre dins lo present Regne, qui ni aportarian si era statuit é procehyt per lo dit Señor Rey, que Caualls, ó Rosins, no puguen esser trets del Regne si donchs no ab llicencia, e prouisio del Gouernador, e Iurats del Regne de Mallorca vol, e mane lo Señor Rey q no puguen esser trets del dit Regne Cavalls, o Rosins: si donchs no procehira llicencia expressa de la sua Magestat.

Item estatuex, y ordena lo dit molt Honor. Gouernador, q cascun Iutge ordinari ó delegat, tote vegade que sera request, sia tingut iurar, é mitgensant aquell iurament dir si en la causa en la qual a iurat: ha aconsellat, ó dite se intencio directament, o indirecta a alguna de les parts: ó altre per elles, é si iurara ó dira q ha aconsellat, ó dite se intencio a algune de les parts, ó a algun altre per elles directament, o indirecta; sia remogut del entreueniment de la dite causa.

Item, per extirpar los abusos de aqlls Iuristes; los quals, apres que han iutjat en alguna causa sots color (col or) de mantenir la sentencia q hauran donada, se constituex Aducats d la part qui la sentencia haura obtenguda, é en la causa en q haura entrauingut com a Iutges apres seran aduocats. Statuex, e ordena lo molt Honor. Gouernador: que algun Iurista, apres q haura sentenciat en alguna causa, no pugue aduocar en aquella matexa causa, alguna de las parts.

Per tant lo dit molt Honor. Gouernador, ab veu de la present crida publica, a instancia, y requeste dels Honor Iurats del present Regne de Mallorca: intima, notifique, e publique a tothom generalment, la corectio dels dits Cap. é Ordinacions ab llurs penes; manant a tots generalment, q les dites corrections,dels dits Capitols, é Ordinacions degan nouament per lo dit S. Rey fetes tengan, é obseruen; segons llur serie, continentia, e tenor, e en alguna manera, contre aqlles no gozen fer, ni uenir sots incorriment de las penas en aquelles dites corrections aposades, certificant a tots generalment que les dites corrections atrobaran registrades en les Corts de la Gouernacio del Balle, é del Vaguer de Ciutat de Mallorca, ahont poran aquelles veura, é llegir, é pendre de aqllas traslat: p ço q delaobseruancia de aquellas algu nos pugue excusar. Dat en Mallorca Dilluns a 16. del mes de Octubre Añy 1441.

Fonch feta la present Crida Dijous a 19. de Octubre, per Narnau VerdumCorredor de las Corts, Añy. 1441.