CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium (litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), & questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, extra, & vltra farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem, Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis, & Ceritaniae, Comes Barchinonae, DuxAtenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, & augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod (proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; & salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principumin continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz, Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas(Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, & Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento, facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum, latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum; nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló) Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per lasparts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT, com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio, de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese: comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels Honorables Iurats del Regne de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauantsia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions, franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callaraltres prouisions; contenens (cótenens) lo dit empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callarper virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna; que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sienseguidas bregues, é nafres per defensio de la dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancamentde homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor, per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio, volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contrelos dits habitadors, é altres singulars del present Regne, que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey que com ell en la dita franqueza, siaconstituyt impugnador contre aquells qui tals prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar las dites prouisions al dit Mossen Pera Callaratorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de empeñorament, vende, ó alienacio, com en via de precari arrendament, o donament de vsufruyt, (usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é franchezes demunt anomenades, & que per lo dit Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayorcautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey, que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sienfetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sienexequides: mes contra los impetrants, é exequutiorequirents de aquelles; sia procehit per los rameysdonats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments, bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment, com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres notables personas sien estats pacifichs.

Dominus Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata, omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor, no puga pendre Salari.
II.

Item, que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt alt Señor Rey; que com per franchezadel present Regna sia dispost, que ningun Iutge ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de lasparts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari; que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle, de la Ciutat, ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet Domino Regi.

MODERACIO DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item, com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris, é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é moderacio de aquells.

IIII.

Item, com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e mes auant no puguen demanar e per abus tots dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari: que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio remoguda. Placet Domino Regi.

PER FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item, com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per importunitat, e no informat de las condicions de las personas, proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir aquells: é ya per altre francheza del present Regne sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real: attrobaran les persones prouehides esser insufficiens, que los dits officis, deguen comenar a qualque notable persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions: que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe, vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables Iurats, ensemps en lo Gran, e GeneralConsell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat, se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma, si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no lyson presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort matent los noms dels dits elets en sengles radolinsde cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici (offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los quals officis puguen esser personas franches (fráches) e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum suum (falta punto)

PER LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item com per los Illustres passats Reys sienestades atorgades al present Regna diuerses Franchezes, é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament regnant, sien estades lasdites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: lasquals continuament son violades per los officials, e per la dita raho per los Illustres passats Reys sia estada atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit: que en cars que los officials Reals del present Regne contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent; ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle, é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch. aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita Francheza, ó prouisio de molt ramanyamentals dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat, confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la dite vegade, en lo dit Consell: mas losaltres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit Consell per aquella vegade é asso es molt necessari, attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals, nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Franchesesson violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull, (de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes BerardLegum Doctores (falta punto)

QVE ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item, com lo present Regne de Mallorca sia Regneapartat hauent ses Francheses especials é en res en lomon no sia sommes (sotsmes; sometido) al Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llursconstitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sienestadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les quals los habitadors del present Regne no acostumenesser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors del present Regne, hayen expres priuilegi, que per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu esser iutiat per la Cort é promens del present Regne de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne, segons es disposat per altre Franchesa, comensantSapien tuits. De la qual sen porten traslat losdits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, çoque ya may no fonch vist ni hoyt, sienvingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la Señora Reyna, citants alguns habitadors delspresent Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna. Per raho de certs processos, de Regali authoritate, & rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne, é dels pobladors de aquell; mayorment, que en lasdites prouisions sia estat manat, que los dits citats deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Reyper sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia, man las dites Francheses del present Regne esser seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil, ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encareque si pretengues perhorrescencia; declarant a mayorcautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é constitucions no hauer lloch en lo Regne, nepoder esser fets de aquí auant, anullant a mayorcautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, & faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE NINGV NO SIA TVRMENTATSENS IVDICIS

é Sententia de Tormens.

VIII.

Item com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús) Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmentenalgun (algú) delat sens sentencia de turmens, de que se esdeue: que los delats per por dels turmens, sens culpa que no han se composen, e son fetes diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sagracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant alguen lo present Regne, no sia turmentat sens iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum, seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, & quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, & tormentis, & torturis.

QVE LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é admeses totes Francheses.

IX.

Item, com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades de la Señora Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per se gracia e merce: com poch valrie franchesese gracies etorgar, si equellas no eren admesas: manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero) que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent, no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora, é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item com en lo present Regne, se fa gran abusio de les questions de les llibertats: com mols esclaus, per fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta, de que los Señors sostenen gran dan, é immoderadesdespeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe per tolre debats, y questions, é relleuar los Señors de dañy é despeses: encare per tant que los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxatsen llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pusprop vinent Diuendres en lo qual es loGouernador ab los altres officials dins lo CarcerReal sia anomenat lo dit proclomant (proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoitproclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaueper nouella causa. E si cars era lo dit esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables: sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayorpart dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser hy volra) prestat iurament als quatre SanctEuangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats), pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquenremetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet Domino Regi.

11-20

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.

XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegut, regonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el ocr. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grás) inconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt chara, y molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Sciencia, diem, y manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolim, cancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de Corçega, Cópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes Dixar, Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull, Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio.