11-20

QVE PVGVE DAMANAR, E HAVER FERMANSA PER

les mesions: E sino haura fermança, ni bens oblichse en nom de deposit, é comanda si sera condamnat en cars que no pac, en via de castich estigua tant en la presó fins que pach.

XI.

Item per tal com es vist quiscun iorn, que molt home, es foll acordadament per dar molestia a molt bon home: temptara folles demandas, ó iniustes: per traura algun partit, ó defendre iniquement, ço que vertaderament sera debitor. E quant la questio es finida, nos troben bens; los quals, lo qui obten pugue executar, é pagarse de las mesions que fetas haura, en defendre iniqua demanda, ó de la defensio; E per aquest esguard sia prouehit é instituit en lo principi de la causa, que quascu pugue demanar á hauer fermança del altre per las messions. E si no haura fermança, ni bens obligse en nom de deposit, é comanda: E si sera condemnat en cars que no pac, en via de castic estigue tant en la preso fins que pague, a conaguda tostemps dels dits official, é son consell é aço per tal que sia feta differencia de home inich, & de mala vida, qui ab acordada pensa haura peccat: á home pec é negligent qui per negligencia pecará. Placet Domino Regi.

QVE PER NOTARIS, NI ESCRIVANS, NO PUGVEN SER

rabuts, ni examinats Testimonis, sino aquells al quals sera comes per lo Iutge ordinari.

XII.

Item, per tolre molts fraus, é falsos; quis son atrobats en les depositions dels testimonis quis reben en las causes; sia statuit, é ordenat: que no sia licit ni permes, a tots los Escrivans de les Corts, examinar testimonis ni pendre deposicions de aquells sino tantsolament á aquell, ó aquells al qual, ó als quals expressament sera comes per lo ordinari de la causa: lo qual, si li aparra fehador, pugue ell e son ordinari Assessor entreuenir en la dita examinacio, ó recepcio de iurament, per los dits testimonis prestador: é aço hayen a fer, si per alguna de les parts seran raquets (requests) en altre manera tals deposicions sien nulles, é inualides. Placet Domino Regi.

QVE SIA LLEGVT AL DEBITOR, REGONEXER BONA

fe, é atorgar lo deuta, e donar é assignar als crehedors censals, & altres bens mobles, ó immobles sens q no sia necessari pessar per cort.

XIII.

Item. que tot hereu; é encara qualseuol debitor altre pugue, é li sia licit, é llegut, regonexer bona fe, ó atorgar lo deute vertader; é en pague de aquell deute, donar, é assignar al crehedor cençals, ó altres bens mobles, ó immobles, hereditaris ó seus propris: sens que no sia necessari passar per Cort: ni dar sentencia: com haya tal valor, é fermetat, axi com si era passat per la cort. Per ço empero no sia preiudicat á primers creadors (acreedores, acreedor), ni al directe Señor. Placet Domino Regi.

(A partir de aquí, las V en mayúscula de los títulos las escribiré U, a no ser que ya estén escritas por el ocr. La á y é con tilde, como palabras solas, las escribiré sin tilde).

QUE NO SIA LICIT, A ALGU DELS ESCRIVANS DE

las Corts, taxarse é adiudicar alguns salaris de escriptures ó peatges: ans totes las ditas adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, de escriptures peatges: haien fer los dits officials.
XIV.
Item com sia molt abusat per los Escriuans de les Corts que en las adiudicacions dels preus dels bens, quis venen per la Cort, se adiudiquen molts salaris, peatges, é mesions excessius, é excessiuas, e immoderades, é fora de tota raho: que en tant los preus dels dits bens tornen a molt poch, é exporten na mayor profit los Escriuans que los crehedors: per ço sia instituhit, é ordenat, que no sie licit a algu dels Escriuans de les Corts, taxarse é adiudicarse alguns salaris, escripturas e peatjes; ans totes las dites adiudicacions, distribucions, é taxacions dels dits salaris, escriptures, é peatges; hayen a fer los dits officials ab son consell segons llur bon arbitre, é consiencia (cósiencia). Placet Domino Regi.

PER LOS OFFICIALS.

XV.

Item q los dits officials, no sien (sié) estrets, ni tinguts seruar las Ordinacions ni estils de las Corts en les ordes dels anentaments, (enantaments) dels processos, actes é assignacions de las causes; si no en tant com á ells sera vist fehador. Placet Domino Regi.

QVE EN LOS FETS E CAVSA DE CENSALS, A SOLA

ostensio de la Cartha del Censal, sia procehit contra lo debitor, ó obligat.

XVI.

Item com en los demes plets se seguescan, per raho de censals: per difugir la pague dels quals los debitors obligats a aquells (página mal escaneada, puede haber errores) fan posari libell e damanda als censalers, qui reben aquells: no obstant que haye estat renunciat en lo contracte de aquells. E *sie cosa molt necessaria é condecent a raho, e molt natural, que los pactes entre los contrahens, sien seruats. Perço sia instituit e ordenat: que dequi auant a sola ostensio de la Carta del censal, sia procehit contre lo deutor o obligat al dit censal o hereu de aquell. Si donchs no se alegraue de benifici de inuentari: a exacucio del dit censal, o pensions demanades: a tota excepcio, o dilacio foragitades. Si donchs, lo dit deutor no allegaua pague, o rempso del dit censal; o altre euident raho per la qual no fos tingut, ni obligat al dit censal: la qual haie a proposar de paraula e sens escrits, e prouar aquelles, li sia assignat algun breu temps a arbitre dels dits officials. E si aquella no hauia prouada dins lo dit terme; encontinent, sia feta execucio. E si algunas proues haura dades, sia procehit sobre aquells per lo dit official ordinari simplement summariament, e de pla; sens figura de iuy: la sola veritat del fet attesa. Placet Domino Regi.   

QVE TOTA DEMANDA HAYE SER FETA

sots obligacio de pena de quint.

XVII.

Item; per tal, com quascun dia se pratique entre les gens vn gran frau colorat; ço es que per vint sous restans de obligacio de cent lliures: ó per alguna poca resta de pensio de

censal, molts demanen sens consiencia tot lo deute integrament ab proferta de pendre en compta tot lo q lo Reu mostrará vertaderament hauer pagat: lo qual, per perdua de algun albara é testimoni, lo dit deutor pert lo que ha donat: sia prouehit, é instituit: que tota damande haia esser feta sots obligacio de pena de quint, é pena de aquell irremissible.
Si donchs no era en successio de heretat estraña: perque no sabent la veritat erras: en tal cars haya a iurar si per informacio, llibres, ó altres escripturas, sab ab part ,ó ab partida lo contrari de aço que damana. E si apres se trobaua lo dit damanant hauer sabut las pagues fetes no denunciades, ni atorgades, irremissiblament sia exacutat per lo quint é messions de la part a conaguda del dit official. Placet Domino Regi.

Atorgans aquells; hauem fets los dits Capitols, é quascu de aquells: las respostas en la fi de cascu dells contengudas. Considerat que las dites ordinacions, e capitols de abreuiacio d plets,e questions, las quals en nostre Consell, hauem (haué) fet diligentment examinar: son vistes molt vtils, e necessaries a la dita Ciutat, e Regne, de Mallorca, per esquiuar molts, é grans (grás) inconueniens, extremes despeses ques saguexen en lo durar del plet longamér: en q fins en vuy, çe es fet gran abus en la dita Ciutat de Mallorca: ab madur, é desliberat Consell expressament é de nostre sciencia: acceptans lloans, é retificans los dits Capitols é Ordinacions: hauem fetes las dites respostes, segons que en la fi de quiscu de dits Capitols se conte (cóte; se conté; se contiene; se conte : se cuenta), las quals ensemps ab las dites respostes volem sien obseruats, iuxta llur forma, é tenor, segons, que de mot, á mot se conte: ó son escrits açi. E perque sian tinguts, é obseruats en la forma de sus dita, e que de açi auant en altra manera no sien ni puguen ser manats plets en la dita Ciutat, y Regna de Mallorca ab tenor de las presens, la qual volem sia priuilegi perpetual per nos atorgat a la dita Ciutat, é Regna exortam y admonim la molt illustre Reyna nostra molt chara, y molt amada muller, als amats empero é faels Consellers nostres, lo Gouernador del dit Regna de Mallorca, son Llochtinent, Procurador Real, Balle, é Vaguer, é tots é sengles officials nostres a quis pertangue, é a llurs Lloctinens presents, e esdeuenidors de aquella dita nostre certa Sciencia, diem, y manam sots incorriments de la ira é indignacio nostra: é pena de tresmilia florins de or de Arago de ells, é cascu de ells si é quantas vegades sera fet lo contrari, sens alguna gracia, e merse hauedors, é a nostres cofrens applicadors: que las ditas ordinacions é capitols, de abreuiacions de plets, ensemps ab les respostes a aquellas, e quiscuna de aquellas, per nos feta, iuxta llur forma é tenor, e segons que escrits son açi com dit es tengan (tégan), é obseruen, tenir, é obseruar fassen axi com se partañy integrament per quiscu. E aço sien tinguts fer, y iurar de obseruar en lo entrament de llurs officis, si é tantes vegades, quantes per los Iurats de dita Ciutat, é Regne, presents é esdeuenidors, ne seran requests: sots pena mes auant de suspensio de llurs officis. E si iurar no ho volran axi com nos ab aquesta matexa tant com estaran de no iurar los sots pena de llurs officis, é a mayor cautela ab tenor de las presents tollem tot poder de fer fet lo contrari. E reuocam abolim, cancellam tota altre forma de processos contraria á la demunt dita. Declarant tals processos, é tots altres actes esser nulles, é de ninguna efficacia é valor, é de no poder haver en si fermetat alguna. E perque totes les sengles demunt dites coses, sien millor roborades prometem en nostre bona fe Real,a vosaltres dits Embaxadors en nom, é per part de la dita Ciutat é Regna, encara espontaneament iuram sobre los Sancts quatre Euangelis de Deu ab nestres mans corporalment tocats, en mans, y poder del Notari é Nostre Secretari de ius escrit; axi com a persona publica: aquestes coses de nos, per vos en nom de la dita Ciutat, é Regna. E per tots aquells altres, á quis pertangue, é es pertañyará en esdeuenidor, prenent, é legitimament stipulant, que (qne) totes é sengles coses de sus, é de ius escrites, integrament é complida tendrem, é obseruarem; tenir, é obseruar farem: segons es estat escrit: a aquelles no reuocarem en tot, ó en part, ni a elles contra vindrem (salta linea pero no hay guión, luego son dos palabras separadas; contravindrem) ni contradirem, ni farem, ni permetrem que sia fet lo contrari per alguna cosa: ans si perventura: per importunitat de suplicants, ó inaduertencia ó altre qualsevol manera axi en prouisions de Nostre Cort en tot, ó en part derogant, aquesta, ó fahens en contrari: tals prouisions are per lleuors é lleuors per are; ab tenor de la present: reuocam, cansellam, é abolim, é declaram no hauer alguna força ni valor. Es estat aço fet en la nostre Ciutat de Gayeta (Gaeta) á 15. de Iuñy en lo Añy de la Natiuitat de N. Sr. Deu 1439. de aqst Nostre Regna de Sicilia dessa far Añy 5. é dels altres Regnes Añy 24.

Señal + (cruz) de nos Alfonso p la gracia d Deu Rey de Arago, de Sicilia, della far de Valencia, de Vngria, d Hierusalé, de Mallorca, de Serdeña, de Corçega, Cópte de Rocello, é Cerdañya, qui las demunt dites coses firmam (firmá), lloham, é iuram (iurá).
E aqst instrument lo nostro Segell hauem manat fer posat.

REX ALFONSVS.
Testes fuerunt, qui praedictis interfuerunt, Nobiles viri Ioannes Dixar, Lupus Ximenes Dorrea, Raymundus Brull, Berengarius Daril, & Ximenes Petro de Corella, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Sig(.+).num mei Gregorij Catala, dicti Serenissimi Domini Regis Secretarij atque per totam terram ac ditionem suam, eius authoritate Notarij publici, qui de eius mandato; praedictis interfui, ea que scribi feci, & clausi; corrigit autem in lineis secunda, subuenit; nona, faent lo Notari expressa mensio del cas: decima septima; demanant; decima nona los 64. per me aduertensia ultima natiuitat. (no encuentro “los 64” en el texto anterior)

Dominus Rex mandauit mihi Gregorio Catala in cuius posse firmauit, atque iurauit & fuit prouisa in Consilio. 

ORDINACIONS, Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorca. 1-10

ORDINACIONS fetes per los honorables Iurats de la Ciutat, e Regne de Mallorcasobre la abreuiacio dls plets, é questions lliurades als Honor. en Berenguer Vniz per bras dels Cauallers, é Francesch Axalo per lo bras dels Ciutadans, é Antoni Oliuars per la part foranaEmbaxadors elets per lo dit Regna al Señor Reyal qual suplicaren que fos de merse sua, authorizar, atorgar, y lloar las dites Ordinacions, é manar que sien indiferentment per tots los Officials:é altres obseruades, com sien molt vtils é necessaries al dit Regne. E conciderada la depopulacioen que vuy en die es lo dit Regne axi per continuacio de mortalitats, é per altres diuerses coses seguides al dit Regna, com per lo abus que fins assi çespraticat en les dites questions, fent aquellas, ó longissimas, ó immortals las quals Ordinacions son las quis seguexen.

DE LAS QVESTIONS NO SOBREPVIANT
value de docenteslliures, las quals, llur fet esta en contractaó fet de Corredor.

I.

PRIMERAmentes ordenat que totes aquelles questions de les quals esta llur fet en contracta, ó en fe de Corredor, albara, ó testimonis, é no sobrepugeran valua de docentes lliures, é espuguen finir per vna altrecacio verbal, é aquellasaytals, deuant llur Ordinari official, al qual se pertanguen (pertáguen) çe puguen, é esdeguen (çe, se, después é es), finar oides las parts proprias, é principals qui han contractat, sens Aduocat ni procuradors Exceptes dones, pubils, é lleugerament empetxats qui aquells puscanhauer Procurador informat: no Notari, ni Iurista, ni causidic, E hoyt lo cas per dir de les parts, ó per proues: lo dit official qualque sia; ço es, Gouernador, é Balle, é Vaguer é çens maior proces, ab concell de sonAssessor é de dos promens llechs; elegidors per les dites parts; é sino en fadige llur, sien presos per lodit Gouernador, Balle, ó Vaguer, declaren, sentensiensummariament, é de pla en los dits fets. La qual declaracio, ó sententia, sie reduida en escrits de present faét (faent) lo Notari expressa mentio del cas, é questio, en summa, remetent empero á Arbitre del dit official, é de son concell: si lo dit cars se deudeduhir, é en aquell altercar de paraula o escrits. Placet Domino Regi.

QVE NINGV NOS PUGVE APELLAR MES DE DVES

Sentencias,y haye concordans; are sieninterloquutorias, ó difinitiuas: axi com parlalo capitol indistinctamét segons que dauall se conte.

II.

DADEla dite Sentencia, ó declaracio, si apres alguna de les parts se voldra appellar de Iuy de Balla, ó de Vaguer, aquella apellacio vingue, é haye venir devant lo Gouernador, é aquella haye de ser presentada dins tres dies, de paraule, ó en escrits é apres per vna assignacio, sien citades les parts, é aguda altercacio verbal, sens altre proces, (si ya dons les dos parts no sen conuenien) sie procehit a segona declaracio, ó sentancia, de la qual, si sera concordant ab la primera; ningune de les parts se pugue apellar mes auant. E si serádiscordant; sie licit, é permes de apellar altre vegade: é no pus: si ya donchs no era per causa nouament trobada, ó á sabude del appellantpreuinguda, ó de que no fos haguda raho per obliuio, ó altre cosa, ó cars de error; de la qual ells matexos dins sis dies ó puguen reparar si á ells sera vist fehador(fahedor), E mes auant no sien hoides les parts: mes sia procehit per aquell official qui pertangue, á exacucio de lasdites dues concordans Sentencias; é sien tinguts pagar los pledetians, quatre diners per lliure, quiscuna part: no passant lo salari pus de quaranta lliures: encaraque á la dita raho de quatre diners per lliura, muntas mes. Declaren empero: que les parts en la causa de apellacio, puguen prouar per escriptures, yafetes, é per testimonis no produhits; en la primera instancia empero sia rames al dit Gouernador, Balle, é Vaguer; é á llurs Assessors, é promens, si las dites proues, seran (será) admetedoras, (summariament) ó no. Placet Domino Regi.

QVE DE QVANTITAT DE DOCENTES LLIVRES

çehaien presentar demanda ó suplicacio; é aquella sia continuada, é dada copia á la part defanent, é que sia llegut al official, dar temps de pagar al debitor.

III.

Item, dels fets, qui sobrepuiaran la dita quantitat de docentes lliures, qui de necessitat se han de deduir en escrits; aquells aytals, apres que per lo demanant sera presentada demanda á supplicacio; aquella sia intimada é dada copia a la part defanent. Sia interrogat lo defenent, sis voldra defendre é confessara esser tingut. Concordant de quantitat, si el (al) deutor no li sera possible en aquells temps pagar axi prest, sia licit al official (qualque sia) poder dar temps conuenient si á ell apparra feador a son bon arbitre: segons las facultats, é necessirats de quiscu. hauent sguart lo deute com deualle, tirant mes a bona equitat que a rigor de dret. Placet Domino Regi.

QVE SIA ASSIGNAT TERME CONVENIENT DE *HV, DE (quizás iuy)

dos, ó de tres mesos al demanant; si lo defanent negara: é per semblant, al defanent; é que pugue fer atorgada dilacio vltramarina aprouar, á bon arbitre del Ordinari, prestat Sagrament, que no ho demane per malicia ó dilacio. E prestade seguretat de dos sous per liure. (liura, lliura, lliure; libra)
IIII.

Item, si lo dafenent neguera lo deuta ó allegara hauer causa de defensio, es voldra defendre: sie assignat al demanant per prouisio del official (qualque sia) terme conuenient, per verificar é prouar se demanda, si proues voldra dar; é per semblant al defanent, sia assignat temps conuenient, segons lo cars requirira á bon arbitre dels dits officials, de vn mes, de dos, ó de tres,: a monstrar é verificar tot lo fet de sa dafensio.
E foragitades, é no admesas excepcions dilatorias, é difugioseslo reu haye de respondre dretament a la damanda, produint al terma assignat, tote sa defensio, com se sia vist en los processos ques acostumen manar, que en cent fulles de proces, ó paper totes son vanes é sobre excepcions, qui no fan res al fet: sino aquelles en que esta lo fet principal, en lo punt de la questio. E si sera menester, a qualseuol de les parts dilacio per prouar vltramarina, aquella pugue haver a bon arbitre del seu Ordinari: Prestat empero sagrament que no ho fa per malicia vanament, ó per dilacio: E prestada seguretat, de pagar dos sous per lliura; sino prouen se intensio, o defensio rematent al dit qualseuol official, é son concell, si en la fi de la causa, conexeran la dita dilacio ser estada demanada calumniosament, ó vana; que puguen condemnar (condénar, la tilde es como la virgulilla ascendente) la part qui aquella haura impetrada, als dits dos sous per lliure; é açoquels sera vist fahedor. Placet DominoRegi.

QVE LO GOVERNADOR, BALLE, E VEGVER, AB

consell de llurs Assessors, é de dos promens llechs, no Iuristes ni Notaris, ni causidichs: si donchs (dōchs) les parts no sen convenien, pronuncien é declaren totes questions.

V.

Item vingut, ó passat lo terma assignat per vna assignacio, ó dues les parts haien á comparere quiscuna ab ses(este ses es posesivo: con sus; en les seues; emb, amb les seves) proues, encartamens, é processos foragitades sobtilitatsreprouades; summariament é de pla: hoides las parts, é vistes a ple lurs productions, cartes é processos, quiscun en son iuy (juy, jui, juí; juicio, juez): ço es Gouernador, Balla, é Vaguer, ab consell de sos Assessors é dos promens; los quallssien homens llechs (legos) no Iuristas, ni Notaris, ni causidichs; si ya donchs las pars abduas voluntariament no sen concordauen. Losquals sien elegidors per las ditas parts; é sino, lo official qualque sia; per son offici, de aqlls (la q con virgulilla) dels quals per las parts seran anomenats, los pugue pendre é ab consell de aqlls quiscu en son iuy, yaxi com dit es á llur bon arbitre segons Deu los administrara, é llur bona conciencia; pronuncien é declaren totasquestions; hauent sguart tant a for de canciencia, com á rigor de dret, aço no contrestant qualseuol franquesa, é Ordinacio, que lo Gouernador no haye de hauer promens. Placet Domino Regi; dum tamen Gubernator non habeat stare consilio duorum proborum.

QVE LO APPELLANT, E ALLEGANT NVLLITAT DE

iuy de Balla, ó de Vaguer, haye de presentar sa apellatio, é allegar las dites nullitats, dins sis dies, al Gouernador al qual se appella.

VI.

Itensi alguna de las pars, se voldra apellar, ó allegar nullitats de iuy de Balla, ó Vaguer hayen á presentar llur appellacio; é allegar las dites nullitats, dins sis dies al Gouernador

al qual se apella, lo qual degue assignar de continent, a posar greuges, é produyr tot ço que vullen produir a son bon arbitre e de son concell. E vengut lo terma assignat prouat ó no prouat; sie prouehit é sententiat: é aquella sentensiasia diffinitiua, é pas en cose iudicada, sens altre apellacio: si ya per ells matexos, no era vista alguna cosa, la qual aguessen obmesa, ó oblidada: ó fos de nou atrobada, e mostrade, é per la qual; ells matexos sils aparra; per espay de deu dies, deguen corregir, é esmenar, ço q fet haurien, é per aqll official a quis pertañara, sia la dita Sentencia executada. Placet DominoRegi.

QVE LO QVE SIA IVTGE ORDINARI, HAIE CONEXER

summariament, é de pla; de questio per tercer opposant feadora, per embargar execucio.

VII.

Item, si sobre la execucio; de la qual se ha mes afañy, que de sentencia: hauia de sortir questio per tercer oposant, é altre qualseuol cars, que degués embargar execucio: aquell aytalcars, haye conexer summariament, é de pla, ac sine sigura Iuditij: lo qui sera ordinari de la dita execucio. Placet Domino Regi.

QVE SIA FACVLTAT, E LICIT ALS OFFICIALS

confessada la veritat per lo deutor poder dar temps al debitor.

VIII.

Item, com sia vist, que per le aspredat dels crehedors, qui no afluxauen vna cosa de llur dret, ne de temps: qui en lo mes es causa, que los dafanens se han de metrer ab dificultats, per impotencia de pagar: axj prest per aquell esguard: volent obuiar iniquitats, é metre en esperança los homens pobres de temprar é comportar; sia licit als dits officials, per plenitut de potestat, confessada la veritat primer per lo deutor, é concordes de quantitat, poder dar temps conuenient al debitor: attesa, é considerada la potestat, é facultat de hu é de altre, é del deute de hont deualle. No sien estrets aquesta part axi com ya es dit en altre Capitol atrás a disposicio de dret, ans sia licit á ells dar al debitor semmanes é dies per temps de pagar, hauent los demuntdits asguarts, matent ampero en sufficient seguretat lo crehedor per aquell deute. Placet Domino Regi.

QVE LOS ADVOCATS PROCVRADORS HAYEN A IVRAR

en má del official, si mantenen iusta Causa é millor quel altre.

IX.

Item, tot, hora, y quant, las parts pledetians, seran deuant aquell official, ó qualseuol iuy de Gouernador, Balle, ó Vaguer; per dir, e allegar ans que qualseuol Aduocat, ni procurador digue res, dels merits de la causa: si la part ho tequerra; los Aduocats, ó procuradors haien a iurar, en mans del official segons llur bona conciencia, é equitat, si mantenen iusta causa per son principal, é millor que laltre part: é en cas que iure, é perde la questio per duas voltes, lo derrer Iutgeó official, pugue condemnar lo dit Aduocat, en les dites messions que son principal haura fetes per son consell: considerada la questio si era assats clara, ó ambigua. E sino volra iurar no si ni pugue estar en aquell lloch, mentre q de aquella se tractara, é la part qui obtindra pugue executar lo dit Aduocat, en cas que lo dit Aduocat sia condemnat, é axi dels Procuradors. Placet Domino Regi.

QVE LOS PROCESSOS, E SENTENCIAS;

haien escriure en pla.

X.

Item, que tots los processos, é sentencias se hayen escriure en pla per tal, que sien millor entesas, per los homens llechs. Placet Domino Regi.