Capitols, Berenguer Uniz, 11-18

QVE COMISSIONS, NO VSEN DINS LO PRESENT REGNE.

XI.

Item, com per diuersos capitols de Cort de francheses: sia llargament dispost, é ordenat; que Comissaris, no puguen vsar dins lo present Regne; que placia als dits Honorables Embaxadors, supplicar lo Señor Rey, sia de sa gracia, é merçe atorgar de nou, a mayor cautela: que los dits Comissaris no puguen vsar en ninguna manera dins lo dit Regne. Placet Domino Regi.

PER LO MVDAMENT DELS CORREDORS.

XII.
Item, com lo Capitol dels Corredors toch principalment als Mercaders, é lart mercantil, que supliquen lo molt alt Señor Rey, sia de sa gracia é merçe lomudament (se lee mudanent) dels Corredors, é compañonsde aquells: e facultat de remoure aquells sia remesa als Honorables Iurats; é els Defenedors de la mercaderia. Placet Domino Regi.

PER LO CONSOLAT SO ES, QVE NINGVN IVRISTA

Procurador, o causidic noy sia admes.

XIII.

Item, que suppliquen al Señor Rey: que li placia de nou confirmar é atorgar certa prouisio Real feta en la cort del Consolat: que ningun Iurista, Procurador, ó causidich, noy sia admes. Placet Domino Regi.

PER LO OFFICI DE LA GOVERNACIO DE MALLORCA.

XIIII.

Item per prouehyr a la Iusticia com sia principal cose per la conseruacio del Regne de Mallorca: per tant com la dita Gouernacio del dit Regne, es de las millors Gouernacions: attanentlo gran salari, que ha lo Gouernador: vltragrans emoluments, é preheminencias; é per ço en temps passat la dita Gouernacio sia estade regida per Grans, é dels Mayors homens de Cataluñya: é en tal manera, que los officis eren ben regits; é la Iusticia ben administrade: e are de vn temps ençá, lo Gouernador qui vuy te la Gouernacio sobredita, no haye aturar ni altre de present en lo dit Regne: ans de puys que es prouehit, la Gouernacio sie estade per absencia de aquell, regida per diuersos Lloctinens de Gouernador, é quascu de aquells puyssaben (sabé) no han vtilitat en lo dit Regne; no curenfer lo degut en gran dan, é perdicio de la Iusticia, e del dit Regne.

Per ço los dits Embaxadors suplicarán
(hay tildes sospechosas, otras puede que estén en el texto original, aunque en la mayoría de textos antiguos que he transcrito, no hay tildes. Para un estudio exhaustivo, hay que recurrir a los originales, en los archivos donde se encuentren)
al Señor Rey que sia de sa merçe, prouehyr; (este ; por ejemplo está con un color flojo respecto a las otras letras) en Priuilegi perpetual, que lo Gouernador qui al present es, e qualseuol qui sera Gouernador per auant, prouehyt de la dita Gouernacio; é regir aquella: é si per fets tocants a fets dell, é serueys del Señor Rey, haye dexar Lloctinent home del Regne. Placet Domino Regi quod Gubernator tam praesens, quam futurus teneatur personalem moram semper ac residentiam in dicto Regno Maioric. facere, & si forté pro seruitijs vrgentib⁹(vrgentibus, urgentibus) Domini Regis esset opus ei, extra Regnum ire; eo casu habeat, & teneatur Locumtenentem sui loco dimittere qui sit Maioricensis ad arbitrium Domini Regis. Si vero pro negotijs suis extra Regnum ierit careat omnino Salario, quod tunc Curiae Regiae seruetur.

QVE LOS ASSESSORS HAYEN ENTREVENIR EN LAS

Enquestes ó processos.

XV.

Item com per abus; sia en pratica de algun temps en ça, que los Procuradors fiscals de la Cort de la Gouernacio de Mallorca indiferentment fan processos, contre alguns delats; de crims, é de mors; é lo dit Fiscal, de la cort de la Gouernacio demunt dita, ab Escriua sens Assessor, ó lusticia algu: reben los testimonis, é fan lo proces a la vida vaga, en ma de aquell qui tal proces fa: é no sia rahonable; que lo Procurador fiscal qui es Perçonallega lla hon va la vida, sol sens iurista fasse proces algu, que sia de merçe del dit Señor Rey, que de aqui auant los Assessors, axi del Gouernador, com del Veguer de la Ciutat, yBalle é Veguer de fore, quiscu en sa iurisdictio: sien tinguts fer los dits processos, e entreuenir en aquells; com es acostumat fer: en altre manera, que tal proces fet per lo Fiscal fos nulle. Placet Domino Regi.

SOBRE LES ANADES DE FORA, PER REBRE

é fer enquestes.

XVI.

Item, com la part forana es vexade de un temps ença, per alguns Gouernadors, é Lloctinens, é Vaguers de fora, é Escriuans llurs, capdeguaytes, é fiscals: qui anant per la Isla de Mallorca, inquirint de alguns crims no esperant la execucio, é sentencia del dit crim: fan fe pagar de selaris, e missions per ells fetas, contra Ordinacions Reals, é priuilegis del Regne de Mallorca, é contre dret comu; que per la dita raho supliquen los dits Embaxadors lo dit Señor Rey, sia de sa merçe, prouehyr que de aqui auant, ningun official, no gos pendre en lo cars demuntdit, ninguns salaris ni missions per la raho demuntdita; solament apendre las enquestes, é adnotar los Bens si seran adnotadors, é esperar si ningune composicio, ó remissio, é estar en aquella: fins que per Iusticia hy sia prouehyt. E si sera conegut ells deure hauer salaris; quels sien lliurats, segons que per Iusticia sera trobat, seruades les franchezes (fráhcezes), Ordinacions, é bons vsos del present Regne: Placet Domino Regi.

QVE DELS ACTES PRESENTATS, NO

siadat Trallat.

XVII.

Item com moltes vegades se esdeuengue, que los Iurats, é altres singulars protesteran, ó instituyran alguns actes per llurinteresar, ó de la cosa publica, que lo Gouernador, Lloctinent, ó Assessor no permetran de aquell acte esser donat trallat, ni lleuat acte sino ab voluntat llur: per la qual raho suppliquen los dits Embaxadors, que lo Señor Rey provehesque, que de aqui auant, de tots actes que al dit Governador, Lloctinent, ó Assessor sien presentats: Los Escriuans de la Cort de la Gouernacio, los ne hayen a llurcarta o cartes: é dar trallat: é que lo contrari no pugue esser fet, per los dits Gouernador, Lloctinent, e Assessor, e assoayen a iurar los dits Officials. Placet Domino Regi.

QVE DEQVI AVANT, CAVALLS, NI ROCINS NO

puguen esser tret del Regne.

XVIII.

Item suplicaran los dits Honorables Embaxadors al dit Señor Rey, que sia de sa merçe, atorgar en priuilegi perpetual als dits Iurats, que de aqui anant no puguen esse trets fora del Regne de Mallorca, Caualls ni Rosins: com ni haye molt pochs, é aquells, de dia en dia sien trets. E com ve cars que inimichsconcorren en lo dit Regne, per mancament de Caualls;. é Rosins; moltes vegades, no han aquella resistencia que si merex.
Placet Domino Regi.

Et quoniam parum esset ac in publicam Regnorum nostrorum bene statuere optimis prouisionibus; & moderari nisi prouisiones ipsae ad vnguem obseuarentur: Ea ratione supra scripta: ipsa capitula (ses capítols), vna cum eorum, vniuscuiusque ipsorum responsionibus, quas, & que salubres prouisionés, dictae Ciuitatis, & Regni esse decreuimus: tenore praesentis, quam vim & vices priuilegij gerere, & intra alia priuilegia & gratias dicto Maioric. Regno, per nostros Praedecessores diui recordij & Nos indulta, & concessa, aggregari, & esse volumus: Gratis, de nostra certa scientia, & expresse, consulte, & Sacri nostri Consilij matura deliberatione praecedente, de verbo ad verbum ut iacent. Quae ad beneplacitum sunt ad beneplacitum; & que ad certum tempus; ad certum tempus; quae vero ad in perpetuum, nunc, & omni futuro tempore obseruare; & per quoscúq; obseruari facere & nullatenus reuocare, nec reuocari pati, nec eis contrafacere; aut nullatenus contrauenire, aliqua ratione seu causa in nostra bona fide Regia promittimus; & etiam per haec Sancta Dei quatuor Euangelia manibus nostris corporaliter tacta, Iuramus. Illustrissimos propterea Reginam Mariam consortem, ac Regem Nauarraefratres nostros charissimos, & Locumtenentes Generales: per hanc eandem vicem Epistolae, & priuilegij, in hac parte gerentem, effectuose hortamur; intentum nostrum aperiendo: Gubernatori vero dicti Regni Maioric. eiusque Locumtenenti Procuratori Regio, Baiulis, Vicarijs, Iuratis quoque ipsius Ciuitatis, & Regni; nec non coeteris vniuersis, & singulis officialibus (officia-alibus), & subditis nostris ad quos spectet, eorúq; locatenentibus praesentibus, & futuris, de ipsa nostra certa Scientia, & expresse dicimus; & districté praecipiendo mandamus, sub ire & indignationis nostrae incursu, poenaque trium millium florenorum auri Aragonum, a quolibet contra faciente singulis vicibus, quibus contrafactum fuerit irremissibiliter habendorum, nostroque Erario applicandorum: quatenus, omnia & singula suprascripta Capitula eorumque responsiones per nos factas, ac etiam in fine vniuscuiusque ipsorum adiectas teneant firmiter, & obseruent, tenerique, & obseruari faciant inuiolabiliter: per quoscunque iuxta sui seriem pleniorem, & non contraueniant, nec contrafaciant, nec quemcunque contravenire, aut contrafacere permittant, aliqua ratione, seu causa, publice, palam, vel oculte, nec aliquo alio quovis quaesito colore, si gratiam nostram charam habent, & iram, ac indignationem nostram, ac poenam praedictam cupiunt euitare. Et vt praedicta omnia, & singula quae praediximus, vim, efficaciam, & effectum priuilegij obtineant, ac maiore robore fulciantur: concedimus dicto Regno, & etiam indulgemus, quod si quae forte prouisiones, per inaduertentiam, & importunitatem, scienter, & alio quouis modo ex nostra Curia, de coetero emanabunt; quae in totum, vel in partem praemissis, aut alicui praemissorum essent contrariae: aut in ali quo derogare viderentur. Eas nunc, pro tunc, & tunc pro ut ex nunc anullamus, & euacuamus, efficacia, executione, viribus & efectu; atque decernimus locum nullum habere; nec volumus vllá obtinere posse roboris aut executionis firmitatem. Coeterum ad abundatioré cautelam, dictis Gubernatori, eiusq; Locút.(Locumtenentis) coeterisq; vniuerfis, & singulis officialibus nostris ad quos spectet: eorumque Loca &c, praesentibus, & futuris, dicimus, & mandamus quatenus ad omnem minimam instantiam, & requisitionem Iuratorum Ciuitatis, & Regni praedictorum, praesentium & futurorum; vel alicuius, ipsorum; iurare teneantur: si, & quouis fuerint requisiti quod predicta omnia, & singula, tenebunt firmiter, & obseruabunt fideliter, legaliter, atq; bene, pro ut in dictis responsionibus & vnaquaq: ipsarum continetur, & si forte requisiti statim iurare nosse luerint, eos, & quemlibet ipsorum, praedicta aut aliquid praedictorum recusante, nunch pro tunch, & tunc prout ex nunch ab officijs suis suspendimus; itaque officijs suis nullatenus vti possint, donech & quousque iurauerint, quod praedicta omnia & tenebunt, & obseruabunt fideliter & legaliter, atque bene iuxta continentiam, responsionum praedictarum: & nihilominus, si illi fortassis, interim quo iurare noluerint aliquos actus celebrabunt, eos in totum, serie cum praesenti eneruamus atque tanquam non legitime celebratos, inualidamus, & eis, & eorum vnicuique potestatem omnimodam contrarium agendi adimimus, & totaliter abdicamus. Haec igitur omnia & singula praedicta facimus, & paciscimur, conuenimus & promittimus, Nos dictus Rex Oratoribus, & Ambaciatoribus nostris praedictis, nomine, & parte dictae Ciuitatis, & Regni, in posse Notarij, & Secretarij infrascripti, tamquam publicae personae; pro vobis, & eis, ac alijs omnibus, etiam & singulis quorum interesse potest & interest. quomodolibet in futurum recipientis, & legitime stipulantis. Datum est & actum hoc, in nostris foelicibus Castris, apud turrim de Carbonayra die 19. mensis Maij, secundae indictionis Anno a Natiuitate Domini Millesimo, quadringentesimo trigesimo nono: huiusque nostri Citra farumSiciliae Regni Anno Quinto; aliorum vero Regnorumnostrorum, anno vigesimo quarto.

Signum + Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Siciliae, citra farum & vltra, Valentiae, Vngariae, Hyerusalem, Maioricarum, Sardiniae Corcicae, Comitis Barchinonae; DucisAthenarum (Athenarú) & Neopatriae: ac etiam Comitis Rocilionis & Ceritaniae: qui praedicta laudamus, firmamus, & concedimus, & iuramus; huicq; publico instrumento, sigillum nostrum commune negotiorum. Siciliae vltra Farum, cum alia in promptu nos habeamus, opponi iusimus impendentem.

REX ALFONSVS.

Testes fuerunt ad praedicta praesentes, Ioannes de Viginti millijsMarchio Gari, Ioannes Dominus de Daypar, Lupus Eximenis, de Vrrea, Raymundus Buil, & Berengarius de Aril, Consiliarij Domini Regis praedicti.
Signum (*+*) mei Ioannis Sallent, dicti Illustrissimi Domini Regis Scriptoris: eiusque authoritate Notarij publici, per totam terram & ditionem suam, qui praedicta, loco, & vice honorabilis Gregorij Cataladicti Domini Secretarij mandatum, propria manu apponentis, in cuius posse dictus Dominus Rex firmauit, & iurauit, ut infra patet alijs arduis dicti Domini Regis occupati negotijs scribi feci, & clausi cum litteris rasis, & emendatis in lineis 9. dicta in eadem, & 12. procehits per los remeys donats, en la dita vnio emanats; q tots procehiments, bédetjemés (bendetjemens) 13. & nihilomin⁹ (nihilominus)dictus Dominus Rex 36. & de authoritate ac 48. ordina. 54. vigentibus 58. Embaxador lo dit Señor Rey sia 61. Scriuans de la Gouernacio 63. praedecessores diui recordij: & nos in eadem aggregari 71. & quaelibet 73, tanquam not. &c.

Dominus Rex mandauit,
mihi Gregorio Catala, in cuius
posse firmavit & iurauit.

CAPITOLS ANOMENATS DE MOSSEN BERENGVER VNIZ.

CAPITOLS

ANOMENATS

DE MOSSEN
BERENGVER VNIZ. (Berenguer Uniz)

NOVAE ORDINATIONES, EDITAE IN MAIORIC.

per Honorabiles Iuratos eiusdem Ciuitatis, & Regni super abreuiatione

litium (litigio; plet; pleite; pleito; no es el mineral litio), & questionum: & inde concessae laudate, & authorizatae per Dominum Nostrum Regem, Ambaciatoribus dicti Regni. Anno á Natiuitate Domini Millesimo quadringentesimo trigesimo nono. (1439)

Pateat vniuersis, quod nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum, Siciliae, extra, & vltra farum, Valentia, Vngariae, Hyerusalem, Maioric. Sardiniae, & Corcicae; Comes Rosilionis, & Ceritaniae, Comes Barchinonae, DuxAtenarum, & Neopatriae. Cupientes conseruationi, & augmento R. P. Civitatis, & dicti Regni Maioric. quod (proh dolor) in maximam depopulationem, & Ruinam, deductum est: cum propter pestes, ibi sepe numero vigentes, tum propter varios aduersos casus, ex quibus Regnum multum depraemitur; & salubriter cuius damna ac incommoda pro posse, ac verius vitare; ex quo praesertim neruus nostrae ditionis, pro ut relinquorum Principumin continuis prouisionibus pendet: principaliter, & consistit capitalis: per fideles nostros Berengarium Vniz, Franciscum Axaló, (con tilde) & Antonium Oliuas(Oliuars en texto anterior, Olivars) oratores, & Ambaciatores: nomine, ac parte fidelium Iuratorum (Iuratorú) dictae Ciuitatis & Regni ad nos missos: oblatis responsiones, pro huius Ciuitatis, & Regni vtilitate conseruatione, & augmento, facere decreuimus: pro vt fine vniuscuiusque dictorum Capitulorum, latius est videre. Quorum quidem capitulorum & Responsionum; nostrarum, tenor sequitur in hunc (húc) modum.

MEMORIAL FET PER LOS HONORABLES IVRATS

de la Ciutat, é Regne de Mallorca, al Honorable en Berenguer Vniz Donzell, per lo bras militar, é Francesch Exelo (Axaló) Ciutada, per lo bras dels Ciutadans: é Antoni Oliuas per lasparts foranes Ambaxadors de Mallorca.
I.

PRIMERAMENT, com lo Honorable Mossen Pera Callar subreptitiament (la Real celcitut totstemps salua) e contre forma de la vnio, de la qual sen aporta tréslat, é d serta franchese: comensant Encara atorgam &c. de la qual per semblant sen aporten traslat los dits honorables Embaxadors: haye impetrades prouisions de empañorament de la vila de Llucmayor, rendes, é drets Reals, é Iurisdictio de aquella, é a les ditas prouisions, é execucio de aquelles; sien estades fetes oposicions per part dels Honorables Iurats del Regne de Mallorca, é dels habitadors de la dita Parrochia, é mesauantsia estat damanat temps fos donat a ells de hauer recors al molt alt Señor Rey. Sobre la Reuocacio de les dites prouisions é entretant, fos sobresegut, en execucio de aquelles: per virtut de vna altre francheza començant Nouerint vniuerfi quod nos Iacobus &c. de la qual sen aporten treslat los dits Embaxadors é no contrastant las dites oposicions, franchezes, é allegacio de aquelles lo dit molt alt Señor Rey, haye atorgades al dit Pere Callaraltres prouisions; contenens (cótenens) lo dit empañorament al dit Mossen Pere Callar, fet no esser contra forma de la dita vnio. E manant lo dit Mossen Pera Callarper virtut de aquella, esser mes en possessio de les coses a ell empeñorades. (pignoribus; penyora; pignorar, empeñar)

E mes encara, sia dispost per altre francheza del Regna; que las lurisdictions ciuils ni Criminals de aquell: no podessen esser venudes ó alienades segons altre francheza, é encarragaments, en la dita Vila de Lluchmayor fe sienseguidas bregues, é nafres per defensio de la dita vnio, é de quen sien estats fets processos de trancamentde homenatges contra aquells, é sien estats citats per virtut de certs vsatges, é constitucions de Cataluñya: citant aquells que comparaguessen deuant la Señora Reyna, é encara mes los dits habitadors de la dita Parrochia de Lluchmayor, per virtut de la dita vnio, se sien mesos en punt, ó forma de voler resistyr a aquells, qui contra forma de la dita vnio, volguesen pendre possessio de la dita Vila, Rendes, é drets Reals segons en la dita vnio, en la qual es dada facultat, á aquella defendre ab armes, é sens armes expressament es contengut. E per la dita raho, sien estats fets processos contrelos dits habitadors, é altres singulars del present Regne, que placia als dits Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Rey que com ell en la dita franqueza, siaconstituyt impugnador contre aquells qui tals prouisions impetrarán. E de manera es defenador de la dita vnio; que li placia que sia de se Merçe, reuocar las dites prouisions al dit Mossen Pera Callaratorgades de la dita Vila de Lluchmayor, axi en via de empeñorament, vende, ó alienacio, com en via de precari arrendament, o donament de vsufruyt, (usufructo, uso + fruto, disfrute de uso) procura ad vitam, ó en qualseuol altre titol, feta, ó cogitada declarant tals contractes no valer ni tenir é fer contra forma de la dita vnio, é franchezes demunt anomenades, & que per lo dit Mossen Pere Callar alguna cose de les coses á ell empeñorades, ni drets Reals alguns, ni iurisdictions separadament, ó coniuncta nos pugue obstenir, é á mayorcautela prometa, é ordé lo dit molt alt Señor Rey, que de aqui auant tals contractes, ó alienacions no sienfetes. E si per importunitat eren obtingudes, que no sienexequides: mes contra los impetrants, é exequutiorequirents de aquelles; sia procehit per los rameysdonats en la dita vnio. Fermant que tots procehyments, bandetiaments, é citacions per la dita raho fetas,sien cansellades e abolides. E a mayor cautela, los dits processos, é crims sien als dits homens remesos mayorment, com de les dites bregues, é nafres mitgensant lo Lloctinent de Gouernador, é Honorables Iurats, é altres notables personas sien estats pacifichs.

Dominus Rex remitit dictum negotium Dominae Reginae per Iustitiam prouidendum; & omnino terminandum, seruatis in vnione franchesiijs, & Priuilegijs Regni Maioric. & nihilominus dictus Dominus Rex vult, & mandar, quod quousque causa praedicta de Lucho mayori, (Llucmayor antes) per dictam Dominam Reginam, Iustitia mediante decisa fuerit penitus, & determinata, omnis executio que forre fieri posset vigore quarumuis prouisionum Regiarum, super ea causa, per ipsum Dominum Regem dicto Petro de Callar hactenus concessarum omnino suspendatur, & eis ipse quoad possessionis alicuius ademptionem, & fructuum perceptionem, & alias nullatenus vti possit. Propterea dictus Dominus Rex remitit haec omnia, & alia subsequutaa; pro ut in dicto Capitulo continetur, & abolit citationes per ipsam Dominam (sa dona) Reginam propterea factas.

QVE NINGVN IUTGE ORDINARI NE

Assessor, no puga pendre Salari.
II.

Item, que placia als Honorables Embaxadors impetrar vna prouisio del molt alt Señor Rey; que com per franchezadel present Regna sia dispost, que ningun Iutge ordinari, o Assessor de aquell; no pugue pendre salari de lasparts. E de vn temps ensa, se sia abusat lo contrari; que de aqui auant lo Gouernador, ni lo Assessor seu, lo Balle, de la Ciutat, ó son Assessor Vaguer de la Ciutat, ó Assessor, ó altre qualseuol Iutge ordinari; no pugue pendre salari de las parts. Placet Domino Regi.

MODERACIO DE SALARIS E DESPESES.

III.

Item, com les pecunias qui venen a adiudicacio, é distribucio de Corts; vinguen quasi a no res, per immoderades despeses é salaris, que de aquelles son trets, é lleuats: que placia als Honorables Embaxadors, supplicar al molt alt Señor Rey, per sa gracia, é Merçe los dits salaris, é despeses sien moderades: é la dita moderacio, esser remesa al Procurador Real, ensemps ab hu dels Honorables Iurats, qui hayen a moderar las dites despeses é salaris, é la moderacio de aquelles, ó prouisio de que fehedora sia seguida tota apellacio remota. Placet Domino Regi.

PER LOS SALARIS DELS IVTIES DELEGATS:

é moderacio de aquells.

IIII.

Item, com per Ordinacio del present Regne, los Iutges delegats, en las causas de que sien Iutges, hayen hauer cert salari per lliure e mes auant no puguen demanar e per abus tots dies, sia dita Ordinacio violada, per exortacio de immoderat salari: que placia als dits Honorables Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per se gracia é merse, en deute de Iusticia, manar les dites Ordinacions esser preseruades, é si questio sera de algun salari, ques diga aquell esset immoderat; que la dita moderacio sia remesa al Procurador Real, ab hu dels dits Honorables Iurats: los quals hayen aquellas moderar segons les ditas ordinacions, e la dita moderacio sia exequida tota appellacio remoguda. Placet Domino Regi.

PER FER ORDENAR LOS OFFICIALS DE LA CIVTAT.

V.

Item, com p moltes vegades, lo molt alt Señor Rey, per importunitat, e no informat de las condicions de las personas, proueischa (ptouehisca) dels officis del Balle, e Vaguer de la Ciutat é Vaguer de fora, del present Regna, e llurs Assessors, personas inhabils, é insufficiens a regir aquells: é ya per altre francheza del present Regne sia atorgat, que si lo Gouernador del dit Regne, o son Lloctinent ensemps ab los Honorables Iurats de aquell, é Procurador Real: attrobaran les persones prouehides esser insufficiens, que los dits officis, deguen comenar a qualque notable persona, é entretant deguen consultar lo dit molt alt Señor Rey de la insufficiencia
(la c parece ç, pero el color de la c y el del rabito es diferente; no es ningún problema, puesto que la c, ç, s, ss se intercambian en los textos antiguos)
de aquells, é causes de aquella. E la dita prouisio, sia quasi inutil e sens fruit; al dit Regne: com (có) attesa la pobertat(pauper, pobre, pauperitatem, pobreza, pobresa) de aquell nos pugue tremetre al dit Señor Rey alguna persona, per requirir reuocacio de las dites prouisions cessant la istancia (he encontrado istancia, no instancia, varias veces) de la dita Vniuersitat: per aquella matexa importunitat, per la qual lo dit molt alt Señor Rey, es induhit a atorgar las primeras prouisions: que aquelles sien executades, que placia als dits Embaxadors supplicar lo dit molt alt Señor Rey, que per sa gracia é Merçe, vtilitat del be publich: sia donada facultat als dits honorables Iurats, ensemps en lo Gran, e GeneralConsell: de elegir en lo temps que fan los dits officis de la Casa de la Vniversitat; quatre notables personas al offici de Balle de la Ciutat, é quatre al offici del Vaguer de fora. E quatra al offici del Vaguer de la Ciutat: é dos luristes per Assessors a quiscun dels dits officis: e de las ditas elections,certificar lo molt alt Señor Rey: lo qual per sa benignitat, se vulla streñyar e iurar atorgant de aço priuilegi é francheza; é elegir hu dels quatre anomenats a cascu dels dits officis: é hu del dits Doctors enomenats a cascu dels dits officis per Assessor. E si lo contrari era fet: tals prouisions no valeguen. E mes auant; com lo Gouernador de Mallorca, ó son Lloctinent, per authoritat, Real a cascu prouehyt dels dits officis é Assessors de aquells, en la Vigilia de Cinquagesma, si fins aquell iorn prouisions del dit Señor Rey no lyson presentades dels officis e Assessories de aquells, que placia al dit molt alt Señor Rey manar é prouehyr, que si se esdeuindra per ell no esser estat prouehyt, dels dits officis e las ditas prouisions no esser presentades fins al dit die de la Vigilia de Cinquagesma, é per conseguent lo dit Gouernador, ó son Llochtinent hauia prouehyt dels dits officis necessariament haya a pendre dels dits elegits ço es á saber hu de quiscun quern, per lo offici que seran anomenats: e hu dels dits Assessors a quascu dels dits officis: é la dita electio se haye a fer per sort matent los noms dels dits elets en sengles radolinsde cera: é qui ixira primer sera prouehit del dit offici (offiici).

E semblantment dels Assessors sia fet. En los quals officis puguen esser personas franches (fráches) e totes altres qualseuols. Placet Domino Regi ad beneplacitum suum (falta punto)

PER LO CONCELL DE LA FRANCHESA

VI.

Item com per los Illustres passats Reys sienestades atorgades al present Regna diuerses Franchezes, é libertats: E per lo molt alt Señor Rey ara benauenturadament regnant, sien estades lasdites Franchezes confirmades é de nou atorgades altres: lasquals continuament son violades per los officials, e per la dita raho per los Illustres passats Reys sia estada atorgada al present Regne certa francheza, per la qual es prouehit: que en cars que los officials Reals del present Regne contra Franchezas, lo Gouernador, ó son Llochtinent; ensemps ab son Assessor, é lo Procurador Real, Balle, é Vaguer de la Ciutat e Vaguer de fora: ab llurs Assessors ensemps ab los Iuristes en la dita franchesa anomenats coneguen del dit Regna e preiudici tornen a lloch. aquelles coses que contra Franchezes seran fetes: é la dita Francheza, ó prouisio de molt ramanyamentals dits Greuges, com per reuerencia, e tenor del dit Gouernador, de son Lloctinent; dels quals continuament los dits Greuges procehiexen son presents. En lo Consell, é los qui han a votar per reuerencia, é temor de aqll moltes vegades dupten donar llur vot, en presencia del dit Gouernador, ó Llochtinent seu. Per tant placia als Honor. Embaxadors, suplicar lo molt alt Señor Rey, per sa gracia, e benignitat, confirmant la dita Franchesa, vulle prouehir, e manar: que si a cars sera lo dit Greuge (Grenge) sia pretes esser fet per lo Gouernador ó son Assessor aquells no entreuenguen per la dite vegade, en lo dit Consell: mas losaltres officials Reals ab llurs Assessors del dit Greuge coneguen, e determinen per lo semblant sia seruat dels altres officials, é Assessors llurs que aquell del qual lo dit Greuge se pretendra, ni son Assessor: no entreuenguen en lo dit Consell per aquella vegade é asso es molt necessari, attenent, que ha gran temps lo present Regna no ha hagudes Corts particulars, ni axi poch Corts generals, nos sostengudes: é quasi tots dies las ditas Franchesesson violades, e infringides; de ques seguex continuada depopulacio e destruccio (destructio, se lee desttuctio) del present Regne. Placet Domino Regi, & vult Dominus Rex quod Doctores qui in hoc habent de coetero interuenire, sint Martinus DesBrull, (de es Brull, des Brull, Desbrull) & Ioannes BerardLegum Doctores (falta punto)

QVE ALGV DE QVI AVANT, PER VIRTVT DE

algun fet Ciuil, ó Criminal, no sia tret fore lo Regne de Mallorcas.

VII.

Item, com lo present Regne de Mallorca sia Regneapartat hauent ses Francheses especials é en res en lomon no sia sommes (sotsmes; sometido) al Principat de Catalunya ni a la obseruancia de llursconstitucions ni vsatges: mayorment com aquelles sienestadas fetes en Corts particulars en Catalunya; a les quals los habitadors del present Regne no acostumenesser citats, ni son tinguts anar, encara mes los habitadors del present Regne, hayen expres priuilegi, que per algun fet Ciuil, no puguen esser trets fora lo present Regne. E per altre Franchesa (Fráchesa) del present Regne sia dispost, que si algu sera trobat en crim de trahitio del qual no pot esser mayor altre, deu esser iutiat per la Cort é promens del present Regne de Mallorca; segons les Franchesas de aquell Regne, segons es disposat per altre Franchesa, comensantSapien tuits. De la qual sen porten traslat losdits honorables Embaxadors, é de vn temps ença, çoque ya may no fonch vist ni hoyt, sienvingudes prouisions (prouisiós) de la Cort de la Señora Reyna, citants alguns habitadors delspresent Regne deguen comparer deuant la Señora Reyna. Per raho de certs processos, de Regali authoritate, & rogatu, & simili modo. E de altres vsatges é constitucions de Catalunya. A la cosa seria a total destruccio del present Regne, é dels pobladors de aquell; mayorment, que en lasdites prouisions sia estat manat, que los dits citats deguen comparer, ensemps ab tots llurs bens. Que placia al dits Honorables Embaxadors suplicar lo dit molt alt Señor Reyper sa gracia e merçe, y de deute de Iusticia, man las dites Francheses del present Regne esser seruades, y que algu de aqui auant per fet de algun fet Ciuil, ni Criminal, no sia tret fora del present Regne encareque si pretengues perhorrescencia; declarant a mayorcautela los dits processos per virtut dels dits vsatges, é constitucions no hauer lloch en lo Regne, nepoder esser fets de aquí auant, anullant a mayorcautela, aquells qui fins asi son estats fets.
Placet Domino Regi, quod Franchesia obseruetur; & quod omnis causa cognosci habeat in Ciuitate Maioric. eius que processus ibi duci; & quod supercedeatur in citationibus factis, & faciendis per Dominam Reginam, per viam processuum de simili modo regalia, & de authoritate & rogatu; donec Dominus Rex sit in partibus illis.

QVE NINGV NO SIA TVRMENTATSENS IVDICIS

é Sententia de Tormens.

VIII.

Item com en lo present Regne, sia estat abusat per alguns (algús) Gouernadors, ó Lloctinens de aquells, que turmentenalgun (algú) delat sens sentencia de turmens, de que se esdeue: que los delats per por dels turmens, sens culpa que no han se composen, e son fetes diuerses, é innumerables extorsions. Que placia als Honor. Embaxadors suplicar lo molt alt Señor Rey sia de sagracia, é merçe manar é prouehyr, que de aqui auant alguen lo present Regne, no sia turmentat sens iudicis é sentencia de turmens, é que a la dita tortura, hayen esser presents dos dels Iurats. E si cars sera veure al dit turmentat esser fetes sobres, protesten segons Iusticia dictara, é lo Gouernador, ó son Assessor, ó son Lloctinent; haye sobreseura fins de las dites sobres, é requestes sia aguda raho: é sia prouehyt. E aquesta prouisio, sia clausulada ab grans penas, é statuts manaments. Placet Domino Regi, quod quaestiones, seu tormenta;non fiant sine iuditijs, & sententijs tormentorum, seu questionum (cuestión, pregunta). Et quod duo ex Iuratis Ciuitatum Maioricensium (Maioricésium), si volent, & quoties voluerint, possint interuenire dictis questionibus, & tormentis, & torturis.

QVE LES PROVISIONS, E ORDINACIONS, SIEN SERVADES

é admeses totes Francheses.

IX.

Item, com per lo molt alt Señor Rey: en fauor de la mercaderia, no ha molt, sia estat atorgat cert priuilegi sobre los Corredors, é de altre part, sien estades impetrades de la Señora Reyna prouisions continens diuerses Ordinacions bones les quals prouisions, lo dit Gouernador, e son Lloctinent no ha volgudes admetre; causantho oppositions de alguns. Que placia als Honorables Embaxadors supplicar lo molt alt Señor Rei, per se gracia e merce: com poch valrie franchesese gracies etorgar, si equellas no eren admesas: manar (hay una i algo superpuesta y de un color más ligero) que las dites prouisions, Franchezes, ó Ordinacions; sien admeses, é encara aquelles que ara se obtindran; é aço sots incorriment de grans penas e priuacio de oficis al dit Honor. Gouernador e son Lloctinent, é si cars sera lo dit Gouernador, ó Lloctinent, no contractant les dites penes, denegas obehyr é admetre aqlles, fos comés al Balle de la Ciutat: que aquellas degue executar, ó admetre, sots incorriment de les dites penes. E si lo dit Balle denegara aquelles executar, ó admetre, sia remes al Vaguer de la Ciutat, e apres al Vaguer de fora, é defalliment deaquells. Placet Domino Regi.

PER LOS QVI PROCLAMEN LLIBERTAT.
X.

Item com en lo present Regne, se fa gran abusio de les questions de les llibertats: com mols esclaus, per fadigar llurs Señors sens alguna causa iusta, de que los Señors sostenen gran dan, é immoderadesdespeses: é perden lo seruey dels esclaus que proclamen llibertat: que placia als dits Embaxadors suplicar al dit molt alt Señor Rey, que sia de sa gracia, é merçe per tolre debats, y questions, é relleuar los Señors de dañy é despeses: encare per tant que los esclaus, qui proclamen llibertat, sien prestament spetxatsen llur iusticia: atorgar al dit Regne. é habitadors de aquell: la Ordinacio e disposicio del tenor seguent: ço es que sia algu proclama llibertat, que de continent; ço es lo pusprop vinent Diuendres en lo qual es loGouernador ab los altres officials dins lo CarcerReal sia anomenat lo dit proclomant (proclomát; proclamant; proclamador, proclamante) llibertat deuant lo Gouernador ó Lloctinent seu; é aqui sia interrogat, si enten a proclamar llibertat, é si dira que no; sia restituit a son Señor sens altre contradictio; é de aqui auant no sia hoitproclamant llibertat, si ya donchs aquella no allegaueper nouella causa. E si cars era lo dit esclau interrogat, ell dira voler proclamar llibertat, lo dit esclau a qui present de continent auisat: empero, si lo dit esclau ho damanara lo aduocat, ó procurador de pobres, ó miserables: sia interrogat lo dit esclau, ó lo dit Aduocat, ó Procurador de pobres de Christ: per quina causa, ó raho demane aquella llibertat a ell pertañyer. E aqui de continent, sia donat temps de deu dies al dit esclau, de respodre, é proposar sa damanda, é sia enentat en aquella questio, summariament, e de pla, la sola veritat attessa: malitias, & subtilitats de dret apart posades. E com vindra lo dit fet sia a terma de Sentencia, vn altre die de Diuendres, en lo dit lloch de la preso: E tenint lo Gouernador, ó son Lloctinent la dita Audiencia: ensemps ab lo Balle, é Vaguer de la Ciutat, é Veguer, de fora ab llurs Assessors. Conuocats en aço dos dels honorables Iurats: aquells que la Mayorpart dels Iurats elegiran é lo Advocat de la Vniuersitat, (si esser hy volra) prestat iurament als quatre SanctEuangelis per los dits Gouernador, Balle, é Vaguer ab llurs Assessors demunt nomenats: que segons Deu é llurs bones Consiencies; se hauran en lo dit iuy: é donara llur vot, é Consell tota fauor, rencor, e amor apart posada. Apres llegit lo proces, é fetes llurs allegacions; axi de les parts com de llurs Aduocats, apres sia concordat: & procehit a concordacio de sentencia, é aço que la mayor part de aquella Iusticia; sia seguit e obseruat, é executat tota appellacio remoguda. E si apparra; lo esclau maliciosament hauer proclamada, llibertat, los demunt anomenats (se lee anom nats), pusquen aquell condemnar en alguna pena corporal é a llur arbitre, la qual se haye Executar, é la qual no pusquenremetre sino a Ordinacio del molt alt Señor Rey. Placet Domino Regi.